El xinès (2008)

Volia començar aquest post advertint que El xinès era una novel.la policíaca per si hi ha gent que no li agrada aquest tipus de novel.les. Però una vegada l’he acabada, hauria d’advertir lo contrari. No ho és.
Parteix d’unes escenes espectaculars: Un assassinat de dinou persones, gairebé tots els habitants d’un llogaret al sud de Suècia...I encara que no hi hagi el Wallander podem pensar que una gran tasca detectivesca ens espera. No és així.

La trama policial pràcticament no existeix. No hi ha una labor de pistes, de reflexions sobre la investigació...i la novel.la esdevé una història sobre la injustícia i la violència que exerceixen els rics i poderosos sobre els menys afortunats. Al segle XIX i al segle XXI, a la Xina pre-olímpica i al Zimbabwe de Mugabe.
En Henning Mankell (1948) té una forta vinculació amb Africa i els assassinats de El xinès són un motiu per explicar-nos el que pensa sobre el colonialisme i sobre l’explotació dels països oprimits.
Crec que fins la meitat, la novel.la es llegeix molt bé. I a partir de llavors, no tant, i la història decau. Bastant inversemblant i contradictòria. I al final m’he sentit decebuda ja que fins i tot algun detall queda sense resoldre. A mitja novel.la enyorava el Wallander...al final, ja ni us ho explico.
La foto és un paratge entre Ystad i Malmö, mític marc geogràfic de les aventures i desventures del nostre antiheroi. Les seues novel.les sempre parteixen d’alguna mort i ell i el seu equip fan encaixar a poc a poc totes les peces fins descobrir l’autor o autors del crim. Paral.lelament, en Mankell, ens dóna la seua visió de la Suècia actual i en denúncia diferents aspectes que el preocupen: augment de la violència, corrupció , xenofòbia...
Jo, per si de cas encara no s’ha notat, sóc una fan d’aquest detectiu. Es veu que aquesta adoració no té mitges tintes. O t’agrada aquest personatge o el detestes. I com incondicional seu, us recomano la primera de la sèrie : Assassins sense rostre (1991) .