24/1/09

El xinès (2008)


Volia començar aquest post advertint que El xinès era una novel.la policíaca per si hi ha gent que no li agrada aquest tipus de novel.les. Però una vegada l’he acabada, hauria d’advertir lo contrari. No ho és.
Parteix d’unes escenes espectaculars: Un assassinat de dinou persones, gairebé tots els habitants d’un llogaret al sud de Suècia...I encara que no hi hagi el Wallander podem pensar que una gran tasca detectivesca ens espera. No és així.

La trama policial pràcticament no existeix. No hi ha una labor de pistes, de reflexions sobre la investigació...i la novel.la esdevé una història sobre la injustícia i la violència que exerceixen els rics i poderosos sobre els menys afortunats. Al segle XIX i al segle XXI, a la Xina pre-olímpica i al Zimbabwe de Mugabe.
En Henning Mankell (1948) té una forta vinculació amb Africa i els assassinats de El xinès són un motiu per explicar-nos el que pensa sobre el colonialisme i sobre l’explotació dels països oprimits.
Crec que fins la meitat, la novel.la es llegeix molt bé. I a partir de llavors, no tant, i la història decau. Bastant inversemblant i contradictòria. I al final m’he sentit decebuda ja que fins i tot algun detall queda sense resoldre. A mitja novel.la enyorava el Wallander...al final, ja ni us ho explico.
La foto és un paratge entre Ystad i Malmö, mític marc geogràfic de les aventures i desventures del nostre antiheroi. Les seues novel.les sempre parteixen d’alguna mort i ell i el seu equip fan encaixar a poc a poc totes les peces fins descobrir l’autor o autors del crim. Paral.lelament, en Mankell, ens dóna la seua visió de la Suècia actual i en denúncia diferents aspectes que el preocupen: augment de la violència, corrupció , xenofòbia...
Jo, per si de cas encara no s’ha notat, sóc una fan d’aquest detectiu. Es veu que aquesta adoració no té mitges tintes. O t’agrada aquest personatge o el detestes. I com incondicional seu, us recomano la primera de la sèrie : Assassins sense rostre (1991) .


19 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Mmmmm... per tant, ara que veig quina opinió et mereix el llibre un cop l'has acabat, retiro el que deia a l'últim comentari i constato que no cal que me'l llegeixi, oi? Gràcies per estalviar-nos feina :-))

Jordicine ha dit...

Vas per davant meu. Encara no l'he acabat. Després de llegir-te, encara me'l prendré amb més ganes... si és possible. Una abraçada.

rits ha dit...

ooooh.... em sap greu que t'hagi decebut una miqueta el final...

Assumpta ha dit...

Jejeje jo com en Ferran :-)

kweilan ha dit...

Ferran:El Mankell és un mestre com escriptor i així ho ha demostrat en altres novel.les i en la primera meitat del llibre...hi ha un comentari a l'altre post d'un lector que dubta de qui haurà escrit la part final. Però em sembla que hi haurà molts altres lectors que potser no estaran d'acord amb mi...Però és cert que amb la quantitat de llibres interessants que hi ha...només per fidelíssims del Mankell i encara!

Jordicine: Ja em diràs la teua opinió i creuem els dits perquè el Mankell torni amb el Wallander però els seus interessos com escriptor sembla que han canviat i vol fer coses noves, transmetre altres idees... O sigui que ens haurem de conformar.

rits: Si, una pena...i això que el vaig agafar amb moltes ganes.

Assumpta: Ja hi haurà llibres per apuntar-s'hi :)

I una abraçada a tots i totes!!!

bajoqueta ha dit...

M'encanta Mankell, el tinc a la llista de pendents. Per sort, me'n queden molts d'ell per llegir.

kweilan ha dit...

Qué bé, Bajoqueta, em fas enveja pel que t'espera :)

Anònim ha dit...

Un altre més que no he llegit i que ara em desperta la curiositat. A aquest pas entre aquest blog i el de l'espolsada m'omplreu tan la llista de pendents que hauré de deixar de treballar per poder portar-la al dia!!!!
Per cert, EL CARRERÓ DELS MIRACLES (ja no recordo qui em ca fer ganes de llegir-lo, no sé segur si vas ser tu) és una MERAVELLA!!! és una barreja de literatura i de sociologia. La figura del personatge que mutila els captaires perquè facin més pena és total!!

Joana ha dit...

El tinc pendent. Fa poc vaig llegir sabates italianes del mateix autor i em va encantar!

kweilan ha dit...

Abel: Me n'alegro molt que t'hagi agradat el carreró dels miracles...també hi ha la Trilogia de El Caire que són tres llibres seus i que són superinteressants per conèixer la història d'Egipte del segle XX a més de donar-nos un visió de la vida dels habitants de la capital egípcia...

Joana: Sabates italianes és un llibre molt diferent. Com he dit al post anterior, aquest llibre intimista em va recordar a una peli del Bergman...temes existencialistes molt allunyats d'aquest llibre d'avui.

I gràcies per les vostres aportacions!!!

zel ha dit...

Merci pels ànims...ai!!!! El que passa, que el genoll peta, tinc una esquerda als dos meniscs i...em fa mal el lligament.

Bé, aquí tens una fervent admiradora de Mankell, saps? Osti, els he legit tots, però saps per què? L'ambient i les descripcions, el to de diàleg, se'm fa proper...I ara llegeixo aquest...ja et diré què...

kweilan ha dit...

Sí, ja em diràs a veure què en penses...Una abraçada!!

Xavier ha dit...

Gracies per el teu comentari.
Fa ja molt de temps que no tinc gaires bons moments per llegir.
El cansament diari tampoc ajuda gaire, encara que la voluntat persisteix.
Interesantíssim el teu blog.

kweilan ha dit...

Hola! Gràcies per la visita. Respecte al que dius de moments per llegir, es passen èpoques...en què es llegeix menys i al cap d'un temps, es torna a agafar amb ganes.

mas de mi que de... lirio ha dit...

mil gracias por tus palabras.
volvere con tiempo que leer en catala para mi no es imposible pero lleva su tiempo.
Un beso enorme desde mi alma.

kweilan ha dit...

Benvinguda al bloc! Gràcies per visitar-me i si vols, pots utilizar el traductor.

bajoqueta ha dit...

Ara que ja l'he llegit puc dir que estic molt d'acord amb quasi tot lo que dius. A mi em va donar la sensació en alguns moments que no tenia ganes d'escriure'l. Amb el començament tant brutal jo esperava alguna cosa diferent. Que torne a Wallander si us plau!:)

kweilan ha dit...

Totalment d'acord. Que torni!!! Fa poc vaig llegir que el Mankell s'ho estava plantejant.

Una ha dit...

Descubrí hace pocos años a Mankell y me ha entusiasmado,me ha gustado mucho El Chino.Saludos