L’altre dia llegia en un titular d’un diari que què hagués passat si el Marco no hagués anat a buscar la seua mare i vaig continuar amb aquesta mena de preguntes impossibles com que què hagués estat de la Heidi si el seu padrí hagués viscut a Blanes en lloc de les muntanyes suïsses o com s’haguessin sentit d’eufòrics els membres del club londinenc del Phileas Fogg si hagués viatjat en direcció contrària.
I si la Penèlope d’Ulisses no hagués sabut fer anar un teler o l’Anna Karenina i el Vronski no haguessin coincidit mai en una estació de tren? I si Raskòlnikov no hagués tingut per veïna una vella malalta?
I si Heathcliff no hagués estat recollit pel pare de la Katherine i si els gitanos no haguessin tornat amb el gel i si Sancho no hagués volgut ser el rei d’una “ínsula” i si l’Emma Bovary no s’hagués avorrit tant en mig d’un poble provincià?
I si el Grishka i l’Axinia no s’haguessin enamorat prop del Don i si el Dr. Juvenal Urbino no hagués caigut de l’escala i si a Comala hagués viscut algú i si l’Abate Faria no hagués conegut Edmond Dantés al castell d'If i si el Robinson Crusoe no s’hagués trobat al Viernes? I si l’Arthur Gordon Pym no s’hagués enrolat mai en aquell maleït vaixell?
I si la Virgínia Woolf no hagués pensat en l’Orlando i si no hagués calgut crear cap Fundació i si l’Anna Ozores hagués pogut ser escriptora com ella volia i si el hereje no hagués patit la Inquisició i si Pascual Duarte no hagués viscut una Guerra Civil i si Truman Capote no s’hagués assabentat del crim comès a sang freda i si els cecs no haguessin captivat a Sábato?
I si el pare de les germanes March no hagués anat a la Guerra i si Hailsham hagués estat una escola normal i si el món de la Lenina hagués estat una mica més feliç i si l’Anna hagués trobat el seu germà al país de les últimes coses i si …
Personatges familiars, personatges que no teniu secrets per nosaltres, els lectors. Sou protagonistes d’històries que hem llegit i rellegit…personatges que potser esteu avorrits de viure el mateix, de tenir les mateixes emocions o sentiments una i una altra vegada, que somnieu en un: i si...?
Però, estimats i estimades, això no pot ser.
I si la Penèlope d’Ulisses no hagués sabut fer anar un teler o l’Anna Karenina i el Vronski no haguessin coincidit mai en una estació de tren? I si Raskòlnikov no hagués tingut per veïna una vella malalta?
I si Heathcliff no hagués estat recollit pel pare de la Katherine i si els gitanos no haguessin tornat amb el gel i si Sancho no hagués volgut ser el rei d’una “ínsula” i si l’Emma Bovary no s’hagués avorrit tant en mig d’un poble provincià?
I si el Grishka i l’Axinia no s’haguessin enamorat prop del Don i si el Dr. Juvenal Urbino no hagués caigut de l’escala i si a Comala hagués viscut algú i si l’Abate Faria no hagués conegut Edmond Dantés al castell d'If i si el Robinson Crusoe no s’hagués trobat al Viernes? I si l’Arthur Gordon Pym no s’hagués enrolat mai en aquell maleït vaixell?
I si la Virgínia Woolf no hagués pensat en l’Orlando i si no hagués calgut crear cap Fundació i si l’Anna Ozores hagués pogut ser escriptora com ella volia i si el hereje no hagués patit la Inquisició i si Pascual Duarte no hagués viscut una Guerra Civil i si Truman Capote no s’hagués assabentat del crim comès a sang freda i si els cecs no haguessin captivat a Sábato?
I si el pare de les germanes March no hagués anat a la Guerra i si Hailsham hagués estat una escola normal i si el món de la Lenina hagués estat una mica més feliç i si l’Anna hagués trobat el seu germà al país de les últimes coses i si …
Personatges familiars, personatges que no teniu secrets per nosaltres, els lectors. Sou protagonistes d’històries que hem llegit i rellegit…personatges que potser esteu avorrits de viure el mateix, de tenir les mateixes emocions o sentiments una i una altra vegada, que somnieu en un: i si...?
Però, estimats i estimades, això no pot ser.
38 comentaris:
je, je, je... em fa gràcia el teu post. No pot ser, estant fixats en una vida que ja no es pot moure ... però a vegades és bonic imaginar que sí! I inventar possibles versions diferents Però finalment cap persona es pot apropiar d'una personatge d'una altre autor... (només a Personatges Itinerants, je, je) I finalment tens raó: estimats ie stimades, això no pot ser!
Molt bo, molt bo!! I si la Salander no fos hacker? I si el Goku no tingués cua? I si no existissin el blocs?
Ets genial, kweilan!
això no pot ser...!
una abraçada!
Molts d'aquests personatges s'esvanirien en el no res, ja estan bé on són :)
Estimada Kweilan aquesta és la màgia de la literatura.
Eeeei!! si a aquest text que has escrit li canvies el final tens un altre escrit per Relats Conjunts :-))
En diferents mons paral·lels pot estar passant això que tu dius :-))
Magnífic post... com sempre :-))
Saps què m'ha recordat aquest post (i molt) una de les paranoies de l'ÒSCAR. Ja ja ja. Un petó, KWEILAN.
Un moment! Pareu la impremta! Jordi, què vol dir «i si en Goku no tingués cua??» Et recordo que en Goku, la cua, se la va acabar tallant perquè era el seu punt dèbil i així ja no el tenia!!!
Estimadíssima Kweilan, m'has fet riure molt amb la pregunta del final! hehehe
Un article brillant! No conec la meitat dels personatges, però sé per on van els trets (hihihi). Jo, aquestes coses, no me les pregunto mai, però bé... D'altra banda, coneixem aquestes persones per la vida que els van donar; si els n'haguessin donat una de diferent, potser no els coneixeríem... :)
Molt bona! M'ha agradat especialment que la Heidi visqués a Blanes. Hagués estat divertit veure-la córrer per la platja enlloc de carena avall. Tot un problema les ovelles, però...
I si jo no hagués fet mai un bloc? No t'hauria conegut.I lamentablement m'hauria perdut les teves reflexions i comentaris!!!!!!.
Quan he llegit el nom de Heathcliff he pensat que encara podria anar seguint, però noia, ets insuperable. Un post molt gran, i mira, els dels llibres no poden canviar, però has pensat que nosaltres també ens podem aplicar molts 'i si...'? I molts no els podem canviar tampoc. Com canviarien les nostres vides i les dels que ens envolten amb unes petites modificacions!
I si,.... xò no podem mirar enrera i canviar el passat. Si no ho podem fer nosaltres, menys als llibres.
Un post boníssim!
Quin bon post!
Quines coses que tens tu, eh? Hi hi hi...
Si en Hans Castorp no haguès anat al sanatori de tuberculosos a visitar el cosí...Molt bo l'apunt!
¡Menudo trabajo! Cambiar todos los finales de todas las historias y los cuentos.
Ei, d'aquesta idea en sortiria un bon llibre; agafar un personatge i canviar-li la història.
Un gran post
I si jo no hagués anat mai a Londres no hauria escrit mai cap llibre... (i no tenia cap ganes ni interés d'anar a Londres!)
Ostres, quin post, m'has fet riure, somriure i pensar en ...impossibles...
Sempre arriba un punt en què et planteges els "isis"... si no fos pels "isis" no ens n'adonaríem tan fàcilment del que tenim en realitat.
I si no hagués clickat el teu enllaç? Llavors no t'hauria deixat un comentari, i tu no l'haguéssis llegit, i no t'hagués provocat la sensació que tens ara mateix, mentre el llegeixes (sigui quina sigui)...
Magnífic, magnífic. Si Anna no hagués conegut Vronsky, si arthur no hagués agafat el vaixell, si Emma no hagués crescut en un poble solitari de províncies, si Raskolkinov no hagués sigut tan ingenu, tots aquests llibres no s'haguessin escrit i nosaltres ens hauríem perdut les millors històries de la litertura universal....salud
Carme: De vegades és divertit inventar nous finals per uns personatges tan coneguts.
Jordi: Si no existissin els blocs, els hauríem d'inventar.
fanal: Gràcies i la veritat és que no és :)
Clídice: Si algú ens els toqués de veritat, ens enfadaríem...que es quedin en aquests llocs mervellosos que estan.
Espolsada: Si, llocs meravellosos i històries fantàstiques que ens acompanyen per sempre.
Assumpta: Gràcies. I encara que sigui d'un altre apunt, crec que hauríeu de fer una visita a la Seu Vella. A més, ho teniu molt a prop.
jordicine: I per què?
Nur: Potser no els coneixeríem o potser no ens agradaríen tant. Ves a saber :)
SM: Potser en lloc de cuidar ovelles, pescaria sardines :)
Marta: Marta: Gràcies, jo tampoc hagués vist les vostres fantàstiques fotos.
XeXu: Si ens preguntéssim aquestes coses a la nostra vida segurament canviaríem coses, però el passat és una mica com les històries de ficció no es pot canviar.
rits: Totalment d'acord!
kokamuskes: Gràcies!!
Els del Pit: El que fa l'avorriment...que et fa anar barrinant :)
Elvira: Aquesta és molt bona...si no hi hagués anat ens haguéssim quedat sense muntanya màgica. Una pena!!!
Noemí: Molta feina, efectivament i no ens agradarien canviats. Un abrazo!
Mireia: El que passa és que hauria de superar l'original i això em semblaria molt difícil. Gràcies, Mireia!
Deric: Mai no hi ha un camí escrit...Qui sap si l'haguessis escrit si t'haguessis quedat.
zel: Gràcies, zel! és divertit pensar en aquests canvis impossibles.
Alepsi: Mentre llegia el teu comentari, m'has fet parar i analitzar què estava sentint al llegir el teu comentari: Interès i a la vegada m'ha fet gràcia que des del passat, jo sentís alguna cosa que havies provocat. Divertit!
Noctas: Afortunadament estan a l'abast de tothom inamovibles i eternes.
I gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i una abraçada!!!
Hehe... molt bona pensada, benvolguda Kweilan; i si...? Hi ha el que hi ha, però com a mínim els de carn i ossos tenim l'opció de canviar algunes coses; els "nostres" personatges, per contra, s'han de conformar amb el que van decidir els seus creadors!
Hola, Ferran! Doncs, tens raó el passat no el podem canviar però si podem decidir en el dia a dia. Una abraçada!!!
M'ha encantat....
I si l'inventor d'internet s'hagues fet advocat? la nostra vida literaria hauria canviat ....
jajajaa, moooolt bo, molt bo!!!!!!!!
viu i llegeix: Gràcies, viu...M'has fet riure amb aquests i si?
Bargalloneta: Gràcies i una abraçada!!
Bon cap de setmana!!
I si Mortadelo y Filemón no treballessin a la TIA? I si el Quijote hagués confós un parc eòlic amb uns gegants? I si el Blas i l'Epi haguessin estat de sexe (perdó, gènere) femení? I si el Triqui enlloc de galetes menges préssecs de Pinyana? Ens aniria millor als lleidatans?
I això de la Heidi a Blanes... jo me la imagino acabant a Lloret treballant d'animadora en un hotel ple de guiris i jubilats de l'Imserso.
Kweilan... "i si" jo no acabés de passar per casa de l' Elvira, no hagués descobert que la teva imatge (que sempre m'ha agradat moltíssim!!) és un quadre de Hopper! ;-))
Pobre Heidi ... (quina ment més pervera que tens)
Babunski: No pots evitar que et sorti la vena centífica eh? Gràcies pel comentari!!
Assumpta: Doncs sí. És un quadre del Hopper que és un dels pintors que més m'agraden. I disfruto moltíssim amb aquesta mena de reflexions que fa l'Elvira entorn les seues pintures.
Jaume: He de reconèixer que lo de Blanes t'estava dedicat :)
Bona setmana!!!
Si Marco no arriba a anar a buscar a sa mare vaig jo jajaja. Ai quins records, jo era molt menuda i me vaig tenir que tancar al lavabo més d'un cop perquè vaja ploreres...
Qui més qui menys pensem en el "i si..."
M'ha agradat molt este post, si moltes coses no haguessen estat així les noveles haguessen sigut molt i molt diferents.
bajoqueta: Gràcies pel teu comentari que t'agraeixo molt perquè veig com vas d'enfeinada. Una abraçada!
Bé, Kweilan, per fi et comento!
Mentre ho anava llegint, pensava en el final! I quan l'he llegit, he pensat, chapeau!
No pot ser...Per tant accentuem el "si" i tornem-lo de condicional de afirmatiu! I sí!! Vaig fer allò!!
Gràcies, Xitus pel comentari. I és veritat que hauríem d'afirmar i fer les coses més que donar-li voltes al si condicional. Bon cap de setmana!
Vinc a felicitar-te pel teu apunt guanyador! :)
Gràcies, fanalet! La veritat és que quan ho vaig veure em va fer molta il.lusió. :)
Publica un comentari a l'entrada