Relats conjunts: Festa d'aniversari.

Estic contenta perquè m’han contractat com a cambrera per aquesta festa. Com pesen aquestes copes! Però m’han dit que els convidats estiguin contents i que no falti de res. Llàstima d’escales que separen la cuina de la piscina, acabaré amb els peus destrossats!
Ja gairebé són les dues de la matinada i això està superanimat. Una mica rara aquesta gent. Tots tenen bloc i tots diuen que estan tan satisfets. Tan orgullosos. Que el mimen, que el cuiden... Havia sentit parlar dels blocs però a part de xerrar per diferents xats o visitar pàgines web, no se m’havia acudit això dels blocs.
Ja són les quatre i d’aquí no es mou ningú. La reunió està més divertida que mai. Tots parlen de l’Ònix , com si ella tingués molt a veure amb aquesta festa. Es veu que celebren algun aniversari encara que no es deuen de conèixer massa perquè tots porten un adhesiu amb el seu nom. Ara, això sí, quan llegeixen qui és cadascú es fan la gran abraçada com si fossin vells amics. Uns noms molt poc corrents. Fins i tot n’hi ha una que li diuen Kweilan i no és ni xinesa ni res. Ja us ho dic una mica estrany. I jo, fins dalt de feina.
Ja és de dia i m’han dit que me’n puc anar a casa. No he deixat de donar-li voltes a això de tenir un bloc. Quan he arribat a casa, he obert l’ordinador i he pensat que jo també volia ser blocaire. He decidit estrenar-me amb els Relats Conjunts. No sé què opinaran del meu escrit. I a la Kweilan? Li agradarà? Igual em deixa un comentari i tot!

L'entrada s'ha publicat correctament.