A No hay cielo sobre Berlín, l’Helga Schneider (1937) evoca, ja adulta, les seues vivències al Berlín de la 2ª. Guerra Mundial quan només era una nena .
Ens podem imaginar una criatura deixada sola en plena guerra? L’Helga viu amb la seua mare que no dubta en abandonar-la per anar a defensar les idees de Hitler. Entre una mena de reformatori i la indiferència de la dona del seu pare, que ha marxat al front, passarà els anys de la infantesa al Berlín assetjat pels russos i els aliats.
La narració descriu d’una forma detallada des del punt de vista de la petita l’horror del fred, de la gana, de la vida en els bunkers en mig de l’obscuritat i del patiment de tots els que allí s’amagaven. Sense amor es pot viure -diu l’Helga- però sense menjar ni aigua, no.
L’Helga també ens parla de la por que sentien per culpa dels bombardejos i de les explosions. La ciutat era un incendi continu. El fum no deixava veure el cel. No hi havia cel. Tot era un infern.
La nit del 9 de novembre de 1989 va caure el Mur de Berlín i assistíem emocionats i incrèduls a aquella explosió de felicitat. Dos berlins van passar a ser un i dos Històries separades van tornar a fer un camí únic. Vint anys d’aquella nit memorable que m’han fet pensar en altres moments que ha viscut aquesta ciutat. Una ciutat que mai no ha oblidat el seu passat.
El llibre que recomano avui és una història dura i realista i que tant de bo, històries com aquesta, no es tornessin a repetir.
Ens podem imaginar una criatura deixada sola en plena guerra? L’Helga viu amb la seua mare que no dubta en abandonar-la per anar a defensar les idees de Hitler. Entre una mena de reformatori i la indiferència de la dona del seu pare, que ha marxat al front, passarà els anys de la infantesa al Berlín assetjat pels russos i els aliats.
La narració descriu d’una forma detallada des del punt de vista de la petita l’horror del fred, de la gana, de la vida en els bunkers en mig de l’obscuritat i del patiment de tots els que allí s’amagaven. Sense amor es pot viure -diu l’Helga- però sense menjar ni aigua, no.
L’Helga també ens parla de la por que sentien per culpa dels bombardejos i de les explosions. La ciutat era un incendi continu. El fum no deixava veure el cel. No hi havia cel. Tot era un infern.
La nit del 9 de novembre de 1989 va caure el Mur de Berlín i assistíem emocionats i incrèduls a aquella explosió de felicitat. Dos berlins van passar a ser un i dos Històries separades van tornar a fer un camí únic. Vint anys d’aquella nit memorable que m’han fet pensar en altres moments que ha viscut aquesta ciutat. Una ciutat que mai no ha oblidat el seu passat.
El llibre que recomano avui és una història dura i realista i que tant de bo, històries com aquesta, no es tornessin a repetir.
30 comentaris:
Hi ha tants altres conflictes dels que no n'arribarem a saber res. Però a nivell europeu, aquest mur va significar moltes coses, i a ningú mai se li hauria d'acudir de fer-ne un altre.
L'apunto, que le tenen a la biblioteca de Lesseps! Queda a la llista. Aquest tipus de llibres sempre m'han agradat. Són crus, molt crus, però et donen una visió molt bona de com vivia la gent i com patia.
va caure el mur, però n'han aixecat d'altres...
el llibre, una bona recomanació!
M'has recordar la pel·lícula "Cielo sobre Berlin", que no té res a veure, però que tb és boníssima.
Me l'apunto!
caram! sembla esgarrifosa aquesta història. Sempre pensem en els alemanys com aquells nazis dolents i mai ens adonem que la gent, la gent normal, la bona gent, només intenta sobreviure. Gràcies per l'apunt, és per tenir-lo en compte :)
No el coneixia aquest llibre però segur que me'l llegiré...a TV3 la setmana passada van fer un llarg reportatge sobre els fets d'aquella nit i com un cúmul de despropòsits dels "homes del partit" va fer possible que milers de berlinesos de totes dues bandes passessin a l'altre costat i el mur s'esmicolés...Vint anys ja! i encara queden murs per destruir...
Precisament s'està commemorant els 20 anys de la caiguda del mur. Encara recordo l'émoció i la perplexitat d'aquell dia. M'pagraden aquestes lectures. Jordi, quan l'hagis deixat a la Biblioteca de Lesseps, m'avises.! Bona recomenació.
L'apunto! :)
Suposo que el títol remet de manera intencionada a la pel·lícula de Wim Wenders. I , en aquest cas, imagino que deu ser una novel·la desesperada. No m'acaba d'atraure.
Jo he conegut molts alemanys que m'han explicat històries terribles sobre les seves families i la guerra. També he vist fotos del Berlin devastat al final de la guerra a l'esglèsia mig derruida a la més gran avinguda comercial del Berlín oest.Impressionen, realment. L'enorme parc que hi ha al mig de la ciutat, els abres són tots "joves" perquè la gent els van talar tots per poder fer foc a casa per escalfar-se... M'agraden aquestes històries però a vegades m'afecten massa. No sé pas si seguiré la teva recomanació, aquest cop...
Francament, no me l'he llegit. Però el poso al llistat -massa llarg- de futuribles!
Gràcies!
*Sànset*
Aquesta no la coneixia... buf!
Ui! Doncs mira! L'he trobat a la casa del llibre en alemanya i potser me'l compro en versió original, que fa temps que no llegeixo en aquesta llengua! :D Merxi per la idea!
Una vegada més em repeteixo. Llegir els teus comentaris de llibres és quelcom que, en sí, ja fa aprendre alguna cosa :-)
No és el meu tipus de llibre preferit. Suposo que deu fer patir molt. Però estic segura que és un gran llibre i tu, amb la frase que senyales ja ho resumeixes perfectament.
Potser al meu marit, que l'interessa molt la història contemporània li agradaria. Ja li diré :-)
kweilan, anava a dir alguna cosa com l'Assumpta, deu ser un bon llibre però com més gran em vaig fent menys tinc ganes de patir llegint. Prou històries tristes sento cada dia.
Que trist, tens raó m'afegeixo al comentari final. Tant de bo això no passés mai més al món!
Gràcies kweilan.
No l'he llegit. Relacionat amb el mur vaig veure 'Good Bye Lenin', una película sensacional. Ara estic llegint 'Alfred y Emily', de Doris Lessing. Aviam. Un petó.
XeXu: Esperem que a ningú se li acudeixi una cosa així.
Jordi: Crec que és bastant realista sobre la situació i de com va viure la gent del poble els anys de la guerra.
estrip: És difícil que no n'hi hagi cap de mur a la nostra societat.
rits: No té res a veure i crec que el llibre també et pot agradar.
Clídice: Si, molt bon comentari. Perquè és així mateix.
Elvira: És un llibre que està bé per conèixer la vida quotidiana d'aquells anys, sobretot de la nena.
Marta: A vosaltres que us agrada viatjar, és una lectura per preparar un viatge. A Berlín vaig visitar el búnker de Gesunbrunnen i llegint el llibre te'n fas una idea de la vida als búnkers.
Ma-Poc: ja em diràs si t'agrada!
Jaume: El títol només correspon a la versió castellana perquè l'original es titula alguna cosa com "La crema de Berlín". Jo me'l vaig llegir perquè havia anat a Berlín i vaig llegir alguns llibres sobre el tema. Em va agradar molt i sobretot perquè explica molt bé la vida quotidiana als búnkers. I sí, ens explica la desesperació dels que allà hi van viure.
coses2: No és una lectura amable. Recordo que quan vaig anar a veure "L'hundimiento" vaig quedar molt afectada. Són temes que segons com estàs no venen de gust.
sanset: Si el llegeixes, ja em diràs què t'ha semblat.
L'Espolsada: T'animes? Ja em diràs si t'ha agradat.
Núr: Entre el xinès i l'alemany m'estàs deixant parada. Quina sort poder-ho llegir en alemany. La versió original em sembla que és en italià, perquè l'autora va marxar d'Alemanya i fa temps que viu a Itàlia.
Assumpta: Si el llegeix, ja em diràs alguna cosa.
Carme: No és una història agradable i són temes -a mi també em passsa- que et produeixen tristesa i impotència.
jordicine: A mi em va agradar molt aquesta pel.lícula. Tu que ets un gran lector crec que també t'agradaria, si no l'has llegit, Una princesa en Berlín que a mi em va encantar(tinc ressenya al bloc)
I a tots i a totes una abraçada pels vostres comentaris!!!
Uff un relat colpidor pel que veig. Queda apuntat.
M'agradaria llegir-lo. Ara mateix tinc ganes de tornar a Berlin i empapar-me d'ella!
Bajoqueta: Ja em diràs si t'agrada. Una abraçada!
Joana: És un llibre interessant i que ajuda a conèixer una època de la Història de la ciutat. Gràcies pel comentari!!
Molt dur, segur, però segur que també val la pena.
Un més a la llista.
Petons,
Anabel, la Cuentista
Un bon moment aquest que has triat, per a fer-ne un repàs ara.
N'havia sentit alguna cosa.
Gràcies Kweilan.
Gràcies, Anabel, una abraçada!
-Assumpta-, és una novel.la que ens recorda uns anys d'aquesta ciutat tan especial. Una abraçada!
Bon cap de setmana!!
Sembla molt interessant... i no té res a veure amb la pel.lícula oi??
un petó
humm... el vaig trobar en alemany i em va fer il·lusió, però si és una traducció... El llibre és teu? Pots mirar si ho posa a la portada (títol original, o alguna cosa així...)
Bargalloneta: No, no hi té a veure.
Nur: El tinc deixat. Però aquesta autora fa molts anys, des de 1963, que viu a Itàlia i allà ha desenvolupat la seua tasca d'escriptora i crec que escriu en italià.
I bona setmana!!!
Ja n'he sentit parlar, m'encanten aquest tipus de llibres!
Cesc: És un llibre molt interessant. Si el llegeixes, espero que t'agradi.
Saps perquè em vaig perdre aquesta recomanació teva tan interessant? Perque era de "vacances" blocàires, sí, però sobretot... perque el 9.11.2009 estava celebrant l'aniversari de la caiguda del Mur, a tocar de la Porta de Brandenburg ;)
Content de rellegir-te.
No t'ho creuràs però al publicar l'apunt vaig pensar que potser hi eres a Berlín. Quina sort!!!
Publica un comentari a l'entrada