25/11/09

Trens


He pujat al tren aquest cap de setmana per anar a Barcelona. Al viatge vaig llegir un llibre intens i trist que la Bajoqueta ha recomanat fa poc L’escriptura secreta de Sebastian Barry. Absolutament posada en la història, vaig estar aliena als paisatges i a les gents que anaven canviant a mesura que avançàvem cap al nostre destí.
Hi ha lectors que parlen de “llibres pel tren” com si fos una categoria de llibres més amables o de lectura més fàcil però que jo no la tinc. Sóc capaç amb una bona història d’arribar al lloc i pensar que quina llàstima que el trajecte no duri més estona.
Llibres de trens...Si canviem la preposició, canvia també el comentari. El tren, element dinàmic on els hagi, pot cobrar un paper important en qualsevol narració. Sempre ha estat un excel.lent marc per una novel.la pol.licíaca. Per exemple, als seguidors de l’Agatha Christie els vindrà ràpidament a la memòria Assassinat en l’Orient Express , i dins d'aquest gènere Estranys en un tren de Patricia Highsmith o El tren de Georges Simenon.
També el tren cobra un inhumà protagonisme a molts dels llibres que ens expliquen l’holocaust jueu com a L’Arca de Schindler de Thomas Keneally , obra en què es basa la famosa pel.lícula de Steven Spielberg. Dins també del tema de la 2a. Guerra Mundial, la cruesa de la guerra queda ben reflectida al recomanable títol del txec Hrabal , Trens rigorosament vigilats.
Un tren recent arribat a l’estació d’una gran ciutat pot donar-nos una sensació d’immensa soledat, d’estar perdut davant d'allò desconegut...Com li passa a la neboda de l’Amanda a Bella y Oscura de la Rosa Montero o a l’Andrea de la Carmen Laforet.
Una de les escenes claus de l’Ana Karenina té com a peça cabdal el tren i les de l’arribada del tren a Nevada a El xinès del Mankell són, des del meu punt de vista, les que més enganxen de la novel.la de l’autor suec.
Trobem llibres que opten per contar la lluita sindical d’aquelles persones que hi han treballat com El tren pasa primero de l’Elena Poniatowska que denuncia la violenta repressió d’una vaga ferroviària al Mèxic de l’any 1958.
Com veieu, novel.les de temes molt diversos i al gust de tothom.
Pujar al tren, llegir al tren, baixar del tren...Com la vida, i mentre vivim, llegim.

31 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Fa anys que, bàsicament, el lloc on aprofito més per llegir és justament en el tren.

El fet de realitzar cada dia el mateix trajecte d'anada i tornada en aquest medi transport, m'ha fet acostumar a veure el paisatge en funció de la lectura que m'acompanya.
Un s'acostuma irremediablement a acompassar els temps, els capítols, els desenllaços... en funció dels xiulets d'avís i les estacions de parada.

El paisatge exterior és el mateix i canvia en funció de l'estació meteorològica en que ens troben. Però amb un llibre a les mans, cada dia es transforma i evoluciona al pas de la lectura que ens té enganxat.

No m'he acostumat mai a poder escriure mentre faig el trajecte, no m'hi sé trobar bé, però si a llegir. Alguna vegada de tornada, al no ser parada de destí final, he hagut de d'afanyar-me per no passar-me la parada fins hi tot.

Si la lectura és de grata companyia, en el temps que fem el viatge... viatgem en el temps a d'altres móns...

Petons.
;)

Núr ha dit...

Kweilan, tu de llibres, en saps molt, no?? Ostres! Algun dels teus llibres em sona, però no n'he llegit cap. I intentant fer memòria no em ve cap llibre al cap on la història se centri de tan manera important en un tren com sembla que passa en els llibres que expliques tu... hum! Bé, sí! Els de Harry Potter comencen la majoria amb el viatge en el tren màgic que els porta a escola cada inici de curs! hehehe

Però sí, reconec la metàfora de moviment, també en força pel·lícules que he vist. :)

SU ha dit...

kweilan,

El teu apunt d'avui m'ha semblat fantàstic! De fet, ara mateix ho deixaria tot per pujar a un tren que em dugués a qualsevol lloc, només amb el llibre que ara mateix estic llegint (on, de moment, no hi surt cap tren!).

Gràcies!

Els meus trajectes diaris, també molt profitosos per llegir, són més curts...

SU

Marta ha dit...

Jo sempre he llegit qualsevol llibre en el "metro" que ja és dir, i puc concentrar-me sempre. No puc llegir per exemple anant en autobús, i més ara que tothom parla amb el mòbil i t'has d'enterar encara que no vulguis de tots els problemes personals. Com diu la Su, també m'agradaria fer un viatge en tren ben llarg per endur-me lectura. Una abraçada

coses2 ha dit...

A mi també m'agrada llegir al tren i a las andanes. L'únic problema és que em concentro tant que alguna vegada m'he passat d'estació. Recordo haver rigut i plorat al tren amb alguns llibres i la conseqüent vergonya davant les mirades sorpreses d'altres passatgers.
Sobre llibres de trens, prenc nota dels que recomanes i n'afageixo un a la llista: El tren d'Estambul de Graham Green.
M'ha agradat molt el post!

Bargalloneta ha dit...

El tren és un lloc especial per a llegir. Quan anava a estudiar a BCN sempre portava un llibre, és perfecte per desconnectar dels sorrols i de la gent i ,(ara que no ens lllegieix ningú), també em servia per evitar de parlar si reconeixia algú de lluny, em capficava amb la lectura i era una manera perfecte d'evitar a qualsevol!
He llegit grans llibres al trean i a vegades em sabia greu haver d ebaixar a l'estació pel fet d'haver de tancar el llibre...
un petó

Cesc ha dit...

jo també tenia llibres per el tren, però tots ho acaben sent...

Jaume Puig ha dit...

Una experiència colpidora: caminar, sol i en silenci , per les vies , en el camp d'Auschwitz. S'ha escrit molt sobre aquests trens. Però ara ja fa temps que no m'apropo a aquests llibres.

Anabel ha dit...

Qualsevol llibre que atrapi és llibre de tren. A mi me agrada molt llegir al tren, el que passa és que no viatjo gaire. De fet, he fet algú poema mentre anava sobre rails, però reconec que no és el meu lloc ideal per a escriure.

Els trens i les estacions de trens són uns indrets molt suggerents, són llocs "provocadors" d'idees. Jo no sóc l'Agatha ni el Graham, però també he escrit un conte on la protagonista té un encontre molt eròtic amb un desconegut en un vagó de tren, és clar.

Una de mis pel•lícules favorites és "Breu encontre" de David Lean, un dels meus directors més admirats. Tot el film, o la gran part, transcorre a l'estació de tren o al vagó. Després va a haver una versió amb el Robert de Niro y la Meryl Streep. Però m’estimo més la versió en blanc i negre.

I podríem continuar...

Molt bon post.

Anabel, la Cuentista

El peletero ha dit...

El tren és certament tot un microcosmos, es fa estrany que la seva maquinaria infernal pugui encabir tant retalls de vides humanes com tota una epopeia plena de mites i aventures.

Jo recordo “Estranys en un tren”, pel•lícula de l’Alfred Hichcock basada en una novel•la de la Patricia Highsmith

En ella hi ha una de les millors escenes eròtiques del cinema amb la bellíssima Eva Marie Saint, molt millor que les que passen als avions, al menys al tren hi ha més espai.

En tot cas el que cal és no perdre el tren.

Salutacions.

viu i llegeix ha dit...

A mi m'encanta fer viatges llargs en tren i si pot ser , sola, amb la única prespectiva de tenir aquelles hores per a mi, per tirar-me de cap a un llibre fins a l'estació de destí, alternant la lectura amb llambregades per la finestra o als companys de viatge.
Extranyos en un tren.... quina delícia

rits ha dit...

l'important és que el llibre t'atrapi. quan això passa, el pots llegir a qualsevol lloc, fins i tot als més inospitats, o trobar 5 minutets per llegir unes pàgines.

quantes referències a llibres de trens, i en canvi a mi només em venien pelis...ais....

Elvira FR ha dit...

Excel.lent post de llibres llegits al tren i de llibres on surten trens...jo tinc un trajecte de 30 a 45 minuts en autobús i de vegades també llegeixo però més que res coses de la feina i per la feina...però si agafés el tren , un tren com aquells d'abans que tenien aquell so especial i aquell balanceig sí que llegiria i em vindria molt de gust llegir i potser em passaria d'estació i tot!!!

XeXu ha dit...

Jo comparteixo amb tu que no tinc la categoria de 'llibres pel tren', més que res, perquè tots els meus llibres són de tren, no pujaré a cap transport d'aquest tipus sense un llibre sota el braç. I en trajectes curts també vull continuar llegint, no he tingut temps d'aconseguir la meva dosi.

sanset i utnoa ha dit...

Suposo que per aquest motiu algú ens parla del "tren de la vida"...

Abans, quan agafava el tren, tenia el costum de llegir durant aquella horeta de viatge. Mai em vai fixar en que llegia al tren. El que llegia era, simplement, el llibre que tenia en aquell moment a la tauleta de nit!

*Sànset*

Jordi ha dit...

S'accepta metro com a tren?? Ahir vaig començar el que vas recomanar fa poc: "La marca de l'home" (l'he estat fullejant i quines parrafades!) i després començo el de "L'escriptura secreta".

Noctas ha dit...

Bé, Estranys en el tren em va fartar quan duia cincuanta planes i el vaig deixar. No cal dir que la peli és infinitament millor. Trens Rigurosament vigilats és un dels meus llibres preferits i ohhh sorpresa el vaig llegir al tren. Quin llibre més bell. El tren de Simenon no dic res perquè Simeneon és el meu autro favorit i em sembla que amb això ja ho he dit tot. Anna karenina sí, és cert, el tren hi cobra molta importància per no dir que és l'autor del fet més trascendental d'aquesta immnesa obra i a Doctor Zivago també el tren és un element d'una certa importància. A la Rosa Montero millor la deixem perquè li tinc especial mania....saludus!

kweilan ha dit...

-assumpta- : Com tu dius, llegir al tren és un doble viatge...quina idea més bonica.

Núr: Hi ha moltes pel.lícules en què l'acció passa en un tren i gran part d'elles es basen en novel.les.Alguns dels llibres que nomeno són pelis famoses.

SU: Agafar un tren sempre comporta un viatge i si ens agrada viatjar no ens ho pensem dos vegades.

Marta: Això de viatjar i llegir està clar que té un atractiu doble.

Bargalloneta: Doncs coincidim al 100%!

coses2: Prenc nota jo també del títol que recomanes que no l'he llegit.

Jaume: Jo tb he visitat algun camp de concentració i coincideixo amb tu que és una experiència trista pensant en totes les persones que van patir tant. Per mi, és impensable pensar en un apunt sobre els trens i no recordar aquells trens de la mort.

Cesc: ës veritat, tots ho acaben sent siguin més fàcils o més complicats.

Anabel: Conec les dos pel.lícules i també prefereixo la del David Lean i està clar que el tren és un protagonista més de la història.

El Peletero: Tant la pel.lícula del Hichcock com la novel.la de la Highsmith m'agraden molt també.

viu i llegeix: Comparteixo aquesta experiència d'una llarga estona al tren, anant a un altre lloc, i amb una bona lectura pel davant.

rits: És que n'hi ha moltes de pelis amb trens. Moltes pel que veiem basades en novel.les també.

Elvira: Això és el perill que té si fem trajectes no massa llargs, passar-nos d'estació :)

XeXu: El que et passa a tu es compartit per molts dels que ens agrada llegir, no saber anar enlloc sense portar el llibre o sota el braç o a la bossa.

Sànset: És allò que deia el XeXu, allà on vas t'emportes el llibre que estàs llegint.

Jordi: Això és un camí que et portarà a gaudir del Philip Roth, un excel.lent autor. Jo he acabat l'escriptura secreta que va recomanar la Bajoqueta i m'ha agradat encara que feia temps que no patia tant amb un llibre. M'ha recordat -cosa curiosa- a L'estranya desaparició d'Esme Lennox perquè tenen alguna similitud a nivell d'argument i els dos escriptors són d'origen irlandès.

Noctas: Com sempre coincidim bastant, encara que Dr. Zivago no l'he llegit. Em va agradar tant la peli que no m'he decidit a llegir-lo. La Rosa Montero ja sabem per on tira malgrat que la seua primera novel.la ja fa molts anys i anys em va encantar. Però l'escena que explico em venia molt bé per l'apunt que volia fer.

I moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i també perquè sempre sou molt generosos amb el que m'escriviu. Una abraçada!!! o millor dos!

L'Espolsada llibres ha dit...

Anar amb tren és idilic, el vaivé és el ritme fantàstic per llegir i deixar-te endur... Ara bé, s'hauria d'ensenyar la gent a anar en tren i no cridar, no parlar pel mòbil i tants altres comportaments que s'esdevenen en un rodalies...
Però anar-hi sola, amb un bon llibre i el sol per la finestra mmmmmmmmmmmmm!
Per cert, què t'ha semblat el llibre?

kweilan ha dit...

Hola, Espolsada: Doncs com li comento al Jordi, l'escriptura secreta m'ha agradat. M'ha enganxat molt i és un llibre amb el que sents molta empatia amb la protagonista i et fa patir molt. Com aspecte negatiu, li trobo a faltar una crítica d'alguns sectors de la societat irlandesa que van actuar malament ja que crec que se'ls disculpa a la novel.la i això no ho suporto. Curiosament trobo que hi ha alguns elements de l'argument que em recorden a l'estranya desaparició de l'Esme Lennox i m'ha cridat l'atenció. Te l'has llegit tu?
Gràcies per la visita!!

Ma-Poc ha dit...

Bona antologia de trens ;)

Màgia ha dit...

Quan he vist la foto de seguida m'ha vingut al cap Anna Karenina, tot i que de llibres amb trens pel mig n'està ple.
Dubtava sobre l'Escriptura secreta, però després del teu comentari m'he decidit a agafar-lo, aviam què tal.

Assumpta ha dit...

Als meus orígens catosfèrics hi havia gent que es feia un embolic amb la meva forma de "parlar" i és que jo als posts els hi deia "articles" i als comentaris "posts".

No m'ho havia pas inventat, era que al món d'alguns forums i msn.groups on havia estat es deia així :-) algú posava un article i la gent anava comentant, a cada entrada que s'enviava a aquell article se l'anomenava "post" i així ho tenia jo assumit.

Aviat em vaig adonar que havia de dir "comentaris" a les entrades que els lectors feien a cada article... però deixar de dir "article" als "articles" (jajaja) em va costar més.

Bé, tot aquest rotllo és per dir-te que quan entro al teu blog, per molt que em diguin, jo penso que el que tu fas són autèntics articles i, a més, de primera categoria :-)

Tota una exposició sobre llibres de diferents gèneres sobre els trens, és un "senyor article" :-))

Jo, com a seguidora d'Agatha Christie recordo l'Assassinat a l'Orient Express com una autèntica meravella :-))

Estranys en un tren l'he vista un munt de vegades en pel·li perquè tinc el vídeo (no DVD, no, vídeo jeje) però no l'he llegit i... ostres!! deu ser molt bo!! El poso a la llista!! :-))

En quant a la qüestió de "llibres pel tren", doncs la veritat és que jo no faig aquesta separació. I és ben cert que el tren és un dels llocs on més a gust llegeixo ;-) Reus-Barcelona i Barcelona-Reus (95-100 minuts gràcies a la Renfe) donen per molt i llegeixo qualsevol llibre que tingui començat en aquell moment, m'és igual :-))

kweilan ha dit...

Ma-Poc: Gràcies!!

Màgia: Gràcies per la visita i si llegeixes L'escriptura secreta, ja ens diràs a veure què et sembla.

Assumpta: Quan he vist aquest comentari tan llarg, m'ha fet moltíssima il.lusió perquè sempre els trobo encantadors...Quan l'he llegit, encara més...Moltes gràcies!!

I una abraçada als tres!!!

Assumpta ha dit...

Doncs mira que, a vegades, quan faig comentaris tan llargs penso que la gent potser trobarà que em passo i segons com no m'atreveixo :-))
Però és que és ben cert. Tu no et limites a "comentar un llibre", fas altres explicacions que ho acompanyen i, quan surts d'aquí, tens la sensació de que has après alguna cosa :-)

kweilan ha dit...

Gràcies, Assumpta! Una abraçada!

Toni ha dit...

Què fantàstics són els trens, i què fantàstics són els llibres... i tot junt és molt molt fantàstic :D

bajoqueta ha dit...

Espero que t'agrades "L'escriptura secreta" :)

El tren m'encanta per llegir. Els viatges en cotxe se'm fan avorrits perquè no puc llegir ja que em marejo. Va haver una època que anava cada finde en tren i vaig llegir molts i molts de llibres.

M'apunto les teues recomanacions de "trens".

kweilan ha dit...

Toni: Gràcies per aquest fantàstic comentari!!

bajoqueta: Doncs comento que em va semblar el llibre a la resposta que li faig a l'Espolsada...no sé si estaràs d'acord amb mi amb el que dic. Però en algun moment el vaig haver de deixar perquè em feia molta pena tot el que li passava.

Babunski ha dit...

Ui! Jo en tren vaig devorar molts llibres, molts exemplars de El Jueves i Mortadelos.

Quan he vist el títol del post he pensat que ja ens comentaves l'últim llibre de la Marta Alòs.

bajoqueta ha dit...

Si que tens raó que a "L'escriptura secreta" falta una mica de crítica per les coses dolentes que es van fer...

I és trist... molt trist...