Si anés a Sant Petersburg m’emportaria L’agulla daurada (1985) de la Montserrat Roig (1946-1991), un llibre sobre el setge que van patir els habitants de Leningrad al 1940 durant la 2a Guerra Mundial .
Si tingués l’ocasió de visitar Buenos Aires llegiria Sobre héroes y tumbas (1961) de l’Ernesto Sábato (1911-) i el seu meravellós Informe sobre ciegos. Esdevindria un company de viatge fantàstic per passejar per la capital “porteña”.
Si anés a Nova York, la trilogia (1985-87) del Paul Auster i si em diguessin que puc anar a les illes Marqueses, m’emportaria el llibre del Vargas Llosa (1936-) Un paraiso en la otra esquina (2003) que ens apropa la figura de Gauguin i el seu periple per aquelles terres tan llunyanes.
Si l’avió aterrés a Irlanda, llegiria Por el oeste de Irlanda (2006) del Leon Lasa, un acurat escriptor de llibres de viatges i si després visités Berlin, escolliria entre No hay cielo sobre Berlín (2005) de l’Helga Schneider (1937-) o Una princesa a Berlin (1980) del Solmssen , les dos sobre el temps de la 2a Guerra.
A Londres, la biografia que va fer el Quentin Bell de la seua tieta, Virginia Woolf (1882-1941), i per descomptat ,si anés a Moscou, llegiria Guerra i Pau del Tolstoi (1828-1910)
Si tingués l’oportunitat de viatjar a Sudàfrica, posaria a la maleta La història del meu fill (1990) de la Nadine Gordimer(1923-), testimoni dels conflictes racials i de l’apartheid . Si em perdés per les muntanyes suïsses, ho faria amb el Hans Castorp de La muntanya mágica (1924) de Thomas Mann i si em trobessiu fent fotos a la muralla xinesa, seria amb el meu Vent de l’Est, vent de l’Oest de la Pearl S. Buck (1892-1973).
I si d’allí m’atansés a la Birmània del segle XIX, llegiria L’afinador de pianos (2003) de Daniel Manson.
Si en alguna ocasió vaig a la República Dominicana, m'acompanyaria Galíndez (1991) de Vázquez Montalbán (1939-2003), una esgarrifosa biografia del polític basc desaparegut i si arribés fins a Ciudad Juárez, l'escollida seria 2666, novel.la pòstuma, del Roberto Bolaño (1953-2003) i si...la llista seria inacabable...Els mons on podem viatjar són infinits.
Llegir i viatjar, dos activitats que m’agraden i quan es complementen és un plaer.
Si tingués l’ocasió de visitar Buenos Aires llegiria Sobre héroes y tumbas (1961) de l’Ernesto Sábato (1911-) i el seu meravellós Informe sobre ciegos. Esdevindria un company de viatge fantàstic per passejar per la capital “porteña”.
Si anés a Nova York, la trilogia (1985-87) del Paul Auster i si em diguessin que puc anar a les illes Marqueses, m’emportaria el llibre del Vargas Llosa (1936-) Un paraiso en la otra esquina (2003) que ens apropa la figura de Gauguin i el seu periple per aquelles terres tan llunyanes.
Si l’avió aterrés a Irlanda, llegiria Por el oeste de Irlanda (2006) del Leon Lasa, un acurat escriptor de llibres de viatges i si després visités Berlin, escolliria entre No hay cielo sobre Berlín (2005) de l’Helga Schneider (1937-) o Una princesa a Berlin (1980) del Solmssen , les dos sobre el temps de la 2a Guerra.
A Londres, la biografia que va fer el Quentin Bell de la seua tieta, Virginia Woolf (1882-1941), i per descomptat ,si anés a Moscou, llegiria Guerra i Pau del Tolstoi (1828-1910)
Si tingués l’oportunitat de viatjar a Sudàfrica, posaria a la maleta La història del meu fill (1990) de la Nadine Gordimer(1923-), testimoni dels conflictes racials i de l’apartheid . Si em perdés per les muntanyes suïsses, ho faria amb el Hans Castorp de La muntanya mágica (1924) de Thomas Mann i si em trobessiu fent fotos a la muralla xinesa, seria amb el meu Vent de l’Est, vent de l’Oest de la Pearl S. Buck (1892-1973).
I si d’allí m’atansés a la Birmània del segle XIX, llegiria L’afinador de pianos (2003) de Daniel Manson.
Si en alguna ocasió vaig a la República Dominicana, m'acompanyaria Galíndez (1991) de Vázquez Montalbán (1939-2003), una esgarrifosa biografia del polític basc desaparegut i si arribés fins a Ciudad Juárez, l'escollida seria 2666, novel.la pòstuma, del Roberto Bolaño (1953-2003) i si...la llista seria inacabable...Els mons on podem viatjar són infinits.
Llegir i viatjar, dos activitats que m’agraden i quan es complementen és un plaer.
46 comentaris:
Llegir i viatjar, què dos grans plaers!!!
Ben acompanyada aniries sens dubte...
Mira, te n´afegeixo un a la llista: ACROLLAM de Biel Mesquida.
99 contes que ens van dibuixant la Mallorca d´avui.
Imma C.
M'agrada molt la trilogia d'Auster. Va caure d'un prestatge de la Fnac, editada en un sol volum, al meu costat, sense causa aparent. Vaig comprar-la. A hores d'ara, crec que vaig fer una bona tria. O em va triar ella a mi?
Certament, dos grans plaers!
Te n'afegeixo dos jo: Per anar a Nova York, Historias de Nueva York de l'Enric González i per anar a Buenos Aires, Guapa, rica, culta i argentina del Xavier Febrés.
Especials tots dos per llegir-los abans i després dels viatges!
Sens dubte, tens recursos lectors per qualsevol situació. Però saps què? Quan jo viatjo m'agrada emportar-me el llibre que m'estic llegint en aquell moment, sense importar quin sigui, i el considero l'afortunat que haurà vist món al meu costat, en un moment determinat de la vida. Això et pot fer recordar un llibre per sempre.
un post genial!
per guardar-lo i retrobar-lo quan viatgi!
per cert, alguna recomenació per Budapest?
Amb el permís de la kwelian, rits et recomanaria algun del Sándor Márai, però com que els darrers no m'han agradat gaire, et diria L'última trobada, una bona història i força emocionant!
Quan viatjo vaig carregada de guíes turístiques del país, bàsicament.
De la teva llista em quedo amb Sábato i Mann (Buenos Aires i Suïssa), per rellegir-los algún día.
Molt bon post.
Un petó.
Estic amb Rita, L'última trobada de Márai és brutal!!!
Et recomano una novel.la fantàstica d'un autor Dominicà que a més ha guanyat el Pullitzer. La novel.la es diu "la breve y maravillosa história de Oscar Wao".
Dels llibres esmentats em quedo amb La Muntanya màgica...saludus campiona!!!!
I per passejar per Barcelona, un altre de la Roig, "el temps de les cireres"
M'agrada llegir sobre llocs on he estat i poder recórrer i recordar les paisatges però fer-ho en el mateix moment en que hi sóc de viatge no m'acaba de convèncer, potser perquè no tenim mai tot el temps que voldríem
Llegir i viatjar! A mi també m'agrada fer les dues coses, però no acostumo a triar els llibres en funció de la ciutat... més aviat el que em passa és que en tornar d'una ciutat em ve de gust llegir històries que hi passin... :)
I afegeixo "L'abobinable crim de l'Alsina Graells" de Pep Coll per un viatge LLeida-Barcelona en autocar.
Jo me'l vaig llegir durant la meva etapa estudiantil mentres viatjava per l'autopista amb l'actual ALSA. El llibre és molt divertit i entretingut.
Sensacional... jo hi afegiria si vas a l'Àfrica, Eben del Kapuscinski. Si vas a Cuba, Havanera del Francesc Bodí, a Síria Viaje a la luz del Cham de la Regàs... i la llista és tan gran... viatjar i llegir: dos infinitius imprescindibles a la meva vida.
M'agrada aquest binomi lloc determinat-novel.la adequada qu e has establert.
El Caire- El carreró dels miracles és la meva aportació.
Quin millor company que un llibre durant un viatge? Perquè encara que vagis amb els teus amics, la familia, la parella... per molt acompanyat que estiguis sempre necessites els teus moments, el teu temps per compartir, amb un llibre. I hi ha tants llibres que poden inspirar-te tant... que poden ensenyar-te tant... Molts llibres son petits i grans tresors, que et marquen, que t'acompanyen...
Bona selecció la que ens has escollit tan per als viatges com per als llibres.
Hauré de retrobar-me amb Vent de l’Est, vent de l’Oest de Pearl S. Buck. El vaig llegir fa molts i molts anys (en castellà), ara m'hi has fet pensar i potser se li hauria de "treure la pols".
Comtessa: Per suposat que sí!
Cesc: la veritat és que no sé anar de viatge sense el llibre corresponent.
Inma: Aquest llibre el volia llegir i ara me l'has recordat. Només n'he sentit cose bones.
Jeroni: Potser et va triar ella...una mica misteriós això que dius :)
Rita: Gràcies!!! No coneixia cap dels dos i me'ls apunto ara mateix.
Xexu: Lo meu és un costum que tinc de fa anys ja. M'agrada portar llibres relacionats, què hi farem!
rits: Doncs la Rita te n'ha recomanat un del Marai que és molt bo. Jo en vaig fer un post perquè és un llibre que m'encanta.
Rita: És el que li hagués recomanat jo :)
Raticulina: Les guies per mí també són imprescindibles.
Comtessa: Ja som tres!!!
Noctas: Me l'apunto també. Gràcies per la recomanació!!!
viuillegeix: Molt bona idea! Un record emotiu i carinyós per aquesta escriptora des d'aquí.
Mireia: Doncs sí, de vegades passa que no hi ha massa temps. Jo, particularment, sempre intento tenir encara que sigui uns minuts per llegir una estona estigui on estigui.
Ma-Poc.- A mí també em passa això de vegades. Recordo un viatge a Budapest en què totes les llibreries estaven plenes de llibres del Marai i al tornar, vaig venir amb moltes ganes de llegir coses d'ell.
Babunski: Quina recomanació més fantàstica. És un llibre del'autor lleidatà que recomano jo també.
L'Espolsada: Molts bones recomanacions i que m'apunto. Avui he fullejat Eben, acabaré llegint-lo també.
Mireia: Un dels meus libres preferits i un dels meus primers posts.
Nymnia: Totalment d'acord amb tu.
-asumpta-: Com explica al meu primer post, va ser un llibre que em va iniciar en el plaer de la lectura. Per això, Kweilan!
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i per les vostres recomanacions que m'han encantat. Una abraçada!!!
Doncs si! Sense un llibre mai estaràs sol! ;) Petons!
Las Palmas de Gran Canaria, ¿qué me llevo?
gràcies per venir a tastar el pastís, espero que t'hagi agradat.
marc: Benvingut al bloc i gràcies per comentar.
noemí: Es difícil. Una policíaca: La niebla y la doncella de Lorenzo Silva. Tota l'acció passa a La Gomera i Tenerife.
Menta: Boníssim!!!
Apa!!! això és una recomanació múltiple, eh? :-)
És impressionant!!
Ara jo estic tornant a agafar una mica el costum de llegir cada dia... a veure com va :-))
Gràcies Assumpta...és múltiple perquè també n'hi ha moltes i de molt interessants que han fet els blocaires en els seus comentaris. Si t'animes, segur que cada dia aniràs llegint més. Una abraçada!!
I si vulgués viatjar però no tingués diners, em tancaraia a la biblioteca amb tots els llibres que ens has recomanat i no sortiria fins acabar-me'ls.
Molt bons llibres, molt bon post.
si anés a ciudad juárez no em tornaria a llegir, per tercer cop, el llibre de bolaño
més que res per gaudir sense massa intranquilitat del lloc
Amb la teua opció, kalidoscopi, podries viatjar a lloc desconeguts i insospitats :)
òscar: És veritat...ja em sembla difícil llegir-lo dos vegades i tres...
En un viatge, cal anar amb un llibre... com a mínim; està clar. Una abraçada.
jordi: Gràcies per la teua aportació i una abraçada :)
Sempre, sempre... un gust finíssim a l'hora de triar lectures. Un plaer llegir-te.
Gràcies, carina, una abraçada!!
Hola!!
Entro amb tota "la cara" :-) a demanar-te si, aquí al teu blog, voldries fer una ressenya del llibre de la Societat Literària i del Pastís de pela de patata de Guernsey :-) Ho dic perquè, tot i que tenim alguns lectors comuns, també en tenim de diferents i, clar, el llibre és tan bonic, que em faria gràcia que els teus lectors també veiessin una ressenya.
A més, que m'agrada com les fas i, com aquest sí que l'he llegit, em faria il·lusió poder-la llegir :-))
Petons!!
Sort que ho tens clar...jo quan marxo sempre m'emporto tres o quatre llibres, per si de cas...per si de cas tinc ganes d'intriga, d'història, d'aprendre, d'emocionar-me...
Assumpta: Doncs "estoy en ello" però m'ho estic pensant encara perquè el teu comentari està molt bé i estaria bé que es puguessin complementar. I gràcies!!!
zel:La veritat és que si tenim el costum de llegir, necessitem els llibres encara que ens en anem a les Antípodes.I per si de cas, dos millor que un o més...Gràcies, zel pel teu comentari.
Ostres, Kweilan, quin post més xulo! Vaig de bòlid, aquests dies; escric poc i llegeixo menys... i per poc me'l perdo!
Com va dir la Rits, és qüestiód de guardar-se'l per quan viatgem a alguna d'aquestes ciutats. Ens ho has posat fàcil; no caldrà què pensem gaire quin llibre triar! :-)
Bona nit.
M'he oblidat de dir que sobre la societat literària... la Mireia d'un altre invent també en va fer un post que dóna gust de llegir.
Ferran: Moltes gràcies per aquest comentari. La veritat és que jo també el consultaré perquè hi ha recomanacions molt interessants per part dels blocaires que també han dit la seua. I he disfrutat molt llegint-les també. Bona nit!
Sí, sí, he llegit el de la Mireia i també l'he comentat... però és que seria una passada si tu també ho fas jeje entre les tres abarcariem bastants lectors... i els blogaires que fossin repetits dels tres blogs i ho llegissin les tres vegades ho trobarien tan curiós que es llegirien el llibre :-)))
Bona nit!! :-))
Una bona selecció per viatjar i llegir :)
no sé trobarbons llibres de viatges, aveure si amb aquesta llista podem millorar el meu cas....
gràcies
En cas que pogueu fer una escapadeta a Madrid, us recomano que us emporteu El Corazón Helado, d’Almudena Grandes. Jo no vaig llegir-lo allà però recordo que quan ho vaig fer, em van venir unes ganes terribles d’anar-hi, de descobrir carrers plens d’història, però no d’història en el sentit comú de la paraula, sinó també d’històries que ningú mai ens ha explicat, de persones que van viure-hi, de secrets, i com diu l’autora “d’històries que d’entrada sempre semblen mentida i al final sempre són veritat” i d’històries que ens poden “helar el corazón”.
Tots tenim un llibre de les nostra vida (o uns quants). Doncs em sembla que el meu és aquest. I no només per la trama (que a la meva forma de veure, és la millor de totes les que ha escrit l’escriptora), sinó també pel detall amb què ho narra, que et permet imaginar cada situació, i a més, viure-la en la pròpia pell. Us el recomano a tots, però en especial, a aquelles generacions més joves per a prendre consciència del que ha estat la història recent del nostre país.
Per a aquells que vulguin més informació: www.almudenagrandes.com.
Espero que el poguem comentar ben aviat!
Maria
Hola, Maria! benvinguda al meu bloc. A mí també m'agrada molt aquesta autora, especialment aquest llibre que comentes però també tinc un record especial per "los aires difíciles". "El corazón helado" em va enganxar moltíssim i potser l'únic negatiu que diria és que li sobren 100 pàgines doncs el final de la història el vaig trobar una mica repetitiu. Ara bé, trobo genial la manera com perfila els personatges i la capacitat que té per plenar-los d'una entitat només amb unes ratlles. Gràcies per aquest magnífic comentari, Maria!
Publica un comentari a l'entrada