Al llegir la coberta d’aquest llibre vaig descobrir que l’autor Philippe Claudel (1962) era el guionista i director d’una de les pel.lícules que més m’ha captivat darrerament: Fa molt que t’estimo i a la que li van donar el premi BAFTA 2009 com a millor pel.lícula estrangera. Una delícia d’història.
Sorpresa per aquest motiu, vaig agafar L’informe de Brodeck amb una simpatia extra per l’autor i pel llibre. Ja havia llegit Ànimes grises (2005) que vaig trobar trist i fosc però amb una sensibilitat molt personal que va fer que m’agradés. Ara, el record de la pel.li afegia interès a la nova lectura.
El protagonista és Brodeck, un jueu que ha sobreviscut a un camp de concentració alemany durant la 2ª. Guerra Mundial. Als mesos d’haver tornat al seu poble, un estranger -l’altre, li diuen- recentment afincat a la població es assassinat. L’alcalde i els altres habitants li encarreguen a Brodeck un informe sobre què ha passat, perquè i com.
Brodeck escriu l’informe i de pas conta la seua vida que va desfilant davant nostre sense pressa, escapant-se de cadascuna de les seues ratlles un dolor enorme...tan gran que, en ocasions ens fa perdre el fil, i sentim, com ell, l’horror del que ens explica. De nou, busquem la dignitat humana en uns éssers humans que es creuen amb dret a tot i no la trobem enlloc.
El temps passa, la guerra s’allunya, però en aquest poble la maldat, la por a la diferència, la violència no desapareixen...Brodeck és una excepció. Ell és un home bo.
Això el fa ser diferent...però per Claudel els diferents estan malauradament condemnats.
Sorpresa per aquest motiu, vaig agafar L’informe de Brodeck amb una simpatia extra per l’autor i pel llibre. Ja havia llegit Ànimes grises (2005) que vaig trobar trist i fosc però amb una sensibilitat molt personal que va fer que m’agradés. Ara, el record de la pel.li afegia interès a la nova lectura.
El protagonista és Brodeck, un jueu que ha sobreviscut a un camp de concentració alemany durant la 2ª. Guerra Mundial. Als mesos d’haver tornat al seu poble, un estranger -l’altre, li diuen- recentment afincat a la població es assassinat. L’alcalde i els altres habitants li encarreguen a Brodeck un informe sobre què ha passat, perquè i com.
Brodeck escriu l’informe i de pas conta la seua vida que va desfilant davant nostre sense pressa, escapant-se de cadascuna de les seues ratlles un dolor enorme...tan gran que, en ocasions ens fa perdre el fil, i sentim, com ell, l’horror del que ens explica. De nou, busquem la dignitat humana en uns éssers humans que es creuen amb dret a tot i no la trobem enlloc.
El temps passa, la guerra s’allunya, però en aquest poble la maldat, la por a la diferència, la violència no desapareixen...Brodeck és una excepció. Ell és un home bo.
Això el fa ser diferent...però per Claudel els diferents estan malauradament condemnats.
25 comentaris:
Bones Kweilan,
feia una eternitat que no passava per aquí, he estat retrobant-me a mi mateixa. Ara que tot ha tornat a la normalitat, aniré passant per aquí i m'aniré cultivant amb les teves interessants recomanacions/comentaris.
Salut
Sembla interessant... Me l'apunto! :-)
ets la segona persona que aquesta setmana em parla de la pel·lícula.
Me l'apunto. I el llibre també
No sé per què, quan en parles tu, tots els llibres em semblen interessants :-)
no en sabia res de peli i llibre kweilan. i aquest matí ... vaig a la biblio a buscar material!!! :)
Fa un parell de mesoso van entrevistar l'autor al pàgina 2, (la 2 de TVE), i em va causar bona impressió, però ahir en vaig començar un i me n'esperen tres més!!! Kweilkan no dono l'abast!
Bajoqueta ha dit...
Vaig llegir Les ànimes grises ja fa temps i em va encantar. Trist però que arriba. Vaig vore una entrevista que li van fer al Pàgina 2 i este el tinc apuntat a la llarga llista de 30.000 llibres pendents de llegir :)
No he llegit ni un ni l'altre. Me'ls apunto a la llista de pendents :)
Un altre que m'apunto :)
Em sembla que aquest es massa trist per mi
A mi em fascina la claredat amb la que fas les síntesi!!!
Un molt bon cap de setmana!
Estic 100% d'acord amb l'Assumpta, benvolguda Kweilan: crítica teva que llegeixo, ganes enormes que m'agafen de posar-m'hi. Per això t'hauré de demanar un favor: et faria res no publicar cap crítica durant uns dies? És que vaig molt enfeïnat, no trobo el moment per posar-me a llegir... i se m'acumula la feina!! ;-)
El teu blog és la meva font d'inspiració, a l'hora de decidir què llegeixo!
carina: De nou els teus comentaris són benvinguts. Una abraçada!
Rita: Espero que t'agradi. Gràcies per passar :)
rits: És una pel.lícula plena de sentiments. A veure si t'agraden les dos coses! La Kristin Scott Thomas fa un paper fantàstic.
Assumpta: Quan tu parles de nines de retallar o fas fotos a les sandàlies, també me'n fas agafar ganes o sigui que...estem igual:)
òscar: A veure si trobes coses interessants!
Abel: No la vaig veure aquesta entrevista. Llàstima! Van parlar de la seua tasca com a director de cinema també?
Bajoqueta: Segur que t'agrada aquest llibre. Perdona que el teu comentari surti així però no ha estat culpa del blogger, sinò meua.
myself: Doncs a veure si t'agraden. Gràcies per la visita.
Cesc: Ja em diràs a veure què et sembla.
Mireia: Sí que és trist. La pel.li també ho és però potser el llibre té un missatge més pessimista.
fanal blau: Gràcies pel teu comentari. També un bon diumenge per tu :)
Ferran: He rigut molt amb la teua recomanació:)Gràcies pel comentari i per la confiança. Una abraçada!
I moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada i bon diumenge!!!
Doncs jo el vaig començar i el vaig deixar... potser li donaré una altra oportunitat després del teu post...
Tinc “Les Âmes grises” al prestatge; una amiga me'l va recomanar fa temps, però encara no he trobat el moment per llegir-lo. Ara m'has picat la curiositat: el posaré amunt a la llista. Gràcies!
des de luego...mira que tractar-me com una anònima jajaja. Així que te puc donar la culpa a tu? és que jo l'hauria donat a blogger com que va tant bé :)
No te preocupes jo ja entenc que no t'agrada que surtigue la meua foto de bajoquetes snif snif
Sí, sí, Kweilan, van parlar del seu vessant com a director de cine - que jo desconeixia-. Potser trobaràs l'entrevista a Youtube, al web de página 2 no ho crec perquè fa un parell de mesos, de l'emissió del programa.
Una abraçada valenciana per a tots i per a totes.
L'Espolsada: A mi em va enganxar bastant al començar.
miq: Benvingut al bloc i gràcies pel comentari.És un llibre trist el d'ànimes grises però es llegeix bé.
bajoqueta: Ara sí que ets tu!!!
Abel: Gràcies!!!
Claudel m'agrada com escriptor però no coneixia la seva faceta de director i guinoista., la veuré segur, i més, després de llegir la teva crítica...saludus campiona!!!
Uixxxxx, no acabaré mai amb tots els llibres, sniffff, aquest també pinta bé! Gràcies!!!
Doncs no n'havia sentit a parlar mai... A veure què tal. Com l'òscar, em passaré per la biblioteca a buscar-lo! Has aconseguit que em vinguin moltes ganes de llegir-lo!
Salut!
Ah, i disculpa els mil·lenis que feia que no em passava per aquí!
Arribo a aquest bloc des de l'enllaç del bloc del Ferran; m'agrada molt llegir i veig que coincidim, al menys, en la bondat d'aquest llibre, per mi el millor de Claudel fins aquest moment. Colpidor, trist i ple de sensibilitat. Et seguiré!
Noctas: Si la pots veure, ja em diràs què t'ha semblat.
zel: A mí també se m'acumulen i ara que ve sant Jordi amb totes les llibreries plenes de novetats...no sé uè farem!!!
Àlex: Sempre ets benvinguda!!
Francesca: Benvinguda i encantada de què t'hagis passat per aquí. Ens anem llegint!!
Hola Kweilan, un cop més, et vull agrair aquest temps que ens has dedicat per desar unes paraules al blog del David.
Sempre són benvingudes i reconforten molt, saps?
sí, no sé que n'hauria fet sense les paraules...
Gràcies, Natxo. Són molts, ja ho veus cada dia, els que des de la llunyania estan aprop vostre. Records!!
Publica un comentari a l'entrada