15/11/10

Relats Conjunts: Estació Espacial Internacional (ISS)



L’Àlex vivia a Bethel, un poble que no arribava als 2000 habitants, a l’estat de Vermont. Era tan cru l’hivern que l’Àlex es passava la major part del temps dins de casa o al col.legi. Encara que també ajudava amb les tasques de la granja dels pares que eren moltes i nombroses. Sobretot tenia traça amb els animals i, especialment, amb les vaques. Ja començava a ser un petit expert en qüestions de producció i cura de llet fresca.
Els pares estaven cofois perquè continuaria amb la finca. Una de les mes maques de la zona i, a més, seguiria la tradició familiar de feia més d'un segle. Era un xiquet que als seus 11 anys no era massa bon estudiant però gaudia de la natura com el primer. I ningú com ell s’adonava de quan s’atansava el bon temps o quan el primer cant d’ocell, al final dels durs hiverns, estava a punt d’escoltar-se.
Al mes de març, la primavera encara estava amagada i l’Àlex es passava bones estones mirant la televisió. Era l’any 2009 i estaven fent un programa especial sobre el Discovery i el seu viatge a l’espai. L’ISS (Estació espacial internacional) es veia a prop de la Terra i les imatges de la missió en directe eren espectaculars. El planeta blau el va tenir enganxat ben bé més d’una hora davant de l’aparell.
Àlex!- va cridar el pare- És l’hora d’anar a l’estable.
El noi va sortir al porxo i va anunciar als quatre vents:
-Ja no vull ser granger! A partir d’avui, seré astronauta.
I el pare va pensar que què bonica era la il.lusió d’un nen!

21 comentaris:

Ferran ha dit...

L'espai ens enganxa als grans, com no hauria de tenir aquesta habilitat amb els menuts!

Pagaria per poder veure un dia el nostre planeta des de l'espai. Qui sap...

XeXu ha dit...

Molt maco el teu relat Kweilan! És el somni de molts nens en algun moment, ser astronautes. Jo no recordo haver-ho volgut mai, però qui sap. Què tindrà l'espai?

Joana ha dit...

Jejeje molt bo Kweilan1 I qui no voldria anar a l'univers?
Felicitats pel premi C@ts...una mica en retard per arribo.
un petó

rits ha dit...

guau! molt bon relat! el somni d'un infant!
qui sap si es pot fer realitat, potser només és un somni que després es perd, però perquè no?

garbi24 ha dit...

el que no sabem és si el somni es va fer realitat....
Bona aportació

Carme ha dit...

No sé per què crec que el somni es va fer realitat... un relat molt bonic, kweilan!

Elfreelang ha dit...

Oh què bé t'ha sortit un relat dolç i ple d'il.lusió!!! Molt bon relat! i pel que he llegit fins ara has fet una revolució copernicana...

Bargalloneta ha dit...

qui no ha sommiat alguna vegada en ser astronauta??
m'encanten els teus relats ja ho saps!!!

McAbeu ha dit...

I perquè no ho ha de poder ser?
Un relat molt maco!! :-))

barbollaire ha dit...

I perquè no un granger interestelar?
Una versió no apocalíptica de Silent Running (Naus Misterioses)?

Un relat boníssim!

;¬)

lolita lagarto ha dit...

estic d'acord en què el nen aconseguirà anar a l'espai!
un relat molt bo i fet des d'una perspectiva terràquia, ja era hora!
t'ha quedat rodó!

sànset i utnoa ha dit...

Jo crec el mateix que creu la Carme. Ja ens ho podries desvetllar amb una segona part!

*Sànset*

Jordi Casanovas ha dit...

Jo també volia ser astronauta...

montse ha dit...

M'agrada pensar que aquest somni serà possible.
Bon relat.

Assumpta ha dit...

Ostres, KWEILAN, aquest relat teu té molt "a dins"... es pot interpretar de moltíssimes formes i això m'agrada...

** Pot ser que, veritablement, sigui tan sols una fantasia de nen i que després li passi.
** Pot ser que no, que el xiquet ara ja no vulgui ser granger:
a) com s'ho prenen els pares? ho accepten? no ho accepten?
b) ho aconsegueix i és un home feliç? mai arriba a aconseguir-ho i acaba essent granger però no és feliç?

Vull dir que, quan ho he llegit m'ha semblat el COMENÇAMENT d'una història que pot donar per molt :-))

Alyebard ha dit...

Molt bo, aquests rampells d'infantesa!

David ha dit...

El naixement d'un somni! Genial relat! ;)

jordicine ha dit...

I tant! Sense objectius, no hi ha futur, crec jo. M'ha agradat la història del granger-astronauta. Un petó, KWEILAN.

Pd40 ha dit...

Quants nens no han somiat amb ser astronautes? Tan de bo ho aconsegueixi!

kweilan ha dit...

Moltes gràcies! Una abraçada i bon cap d setmana a tots i a totes.

David ha dit...

Bones! T'invito (tant sols si vols) a realitzar un meme que he encetat al meu bloc.

http://dcapelca.ebre.cat/2010/11/meme-1-origen-del-nom-del-teu-bloc.html

Salutacions!