24/11/10

L’ última nit a Twisted River (2010)

Aquest és el títol de la darrera obra de John Irving (1942). Sóc d’aquelles lectores que li vaig donant oportunitats perquè em va agradar molt Una dona difícil (1998). Altres novel.les posteriors m’han decebut. Després de llegir Fins que et trobi (2005) vaig pensar que em costaria molt tornar a començar-ne alguna seua.

L’última nit a Twisted River té 650 pàgines i jo em quedo amb les 146 primeres; la resta m’ha semblat un exercici literari on destaca sobre tot la manera com fa avançar el temps narratiu. Irving demostra ser un mestre en fer palès el pas del temps i dins d’una falsa linealitat sap jugar amb el ritme de la història com si la vida en lloc de ser una línia recta anés fent corbes, paràboles o zig-zags contínuament.

Però l’inici de la novel.la és espectacular. Una explotació forestal, Twisted River,  als anys 50 on se’ns situen uns personatges èpics. Un exemple de com l’ésser humà s’adapta a un entorn més que difícil, impossible. I com, a pesar de les dificultats, la vida en un campament de raiers lluita amb una força semblant a la que baixen els troncs pel riu. Són pàgines plenes de força, de duresa i també d’encant. Però només 146.

22 comentaris:

Carme ha dit...

De moment esperarà... no porto molt bona ratxa amb llibres engrescadors aquesta segona meitat de l'any i prefereixo buscar-ne d'altres.

Allau ha dit...

Coneixes els seus primers llibres? "El món segons Garp", "L'hotel New Hampshire", "Prínceps de Maine"? Són molt més recomanables que els posteriors, crec jo.

XeXu ha dit...

Mira, ens ho poses fàcil. Llegiré les 146 primeres pàgines i ja et diré el què. Perquè si he de llegir les 500 que desrecomanes...

Bargalloneta ha dit...

estic amb la Carme , aquesta potser esperarà!!!
petons

Tonina ha dit...

Tenc "Una dona difícil" a la tauleta de nit. Em fa ganes llegir Irving, sobretot ara que comentes que et va agradar.

Jordi ha dit...

M'ha passat el mateix, però al revés amb "Sepulcro" de Kate Mosse. Només valíen la pena les 150 últimes pàgines. en tenia 650... Imagina't. La resta palla! Fa molta ràbia això!

Màgia ha dit...

La novel·la ha tingut bastant ressò mediàtic, sobretot si al capdavall només valen la pena les 146 primeres pàgines. De moment guardo un bon record d'Irving amb "Una dona difícil", ara per ara aquesta esperarà.

Estonetes ha dit...

Em fa ràbia no tindre més temps per llegir més, el cos es dèbil i necessita coses com dormir o menjar, temps que necessitaríem per llegir, em fa molta ràbia. A més no coneixia res d`este autor, espere remeiar-lo prompte.
Bon post

Dafne ha dit...

Jo el tinc a la tauleta de nit i no he passat del principi. Hi havia posat expectatives i m'ha fet molta ràbia no seguir-lo. Estic d'acord que l'arrencada és bona. A mi l'Irving que m'enganxa és el de "Princeps de Maine".

Assumpta ha dit...

Doncs res... em sembla que si de 650 pàgines només t'han agradat les primeres 146, "no hase falta que dises nada más" que deia en Shuster, aquest no va a la llista :-))

Mireia ha dit...

Per bones que siguin , són poques pàgines per afegir el llibre a la llista dependents

Mireia ha dit...

No he llegit res d'aquest autor i, clar´, si només ens recomanes una part de la novel.la... de moment, com la Carme, aquest autor esperarà

Elfreelang ha dit...

L'Assumpta se m'ha avançat però jo et diria el mateix:-) gràcies per la ressenya esplèndida com sempre

L'Espolsada llibres ha dit...

No sé quina mania de fer novel·les tan allargassades, però si amb les 146 primeres pàgines ja val la pena, ho faré.

fanal blau ha dit...

Com sempre despertes, ni que sigui anar a llegir aquestes 146...

bon cap de setmana, Kweilan i una abraçada!

kweilan ha dit...

Carme.- Et dono la raó.

Allau.- Estic d'acord. He llegit el món segons Garp, vaig veure la peli del Príceps del Maine i l'altre tampoc no el conec. Gràcies per les recomanacions.

XeXu.- Les primeres pàgines t'agradarien...la resta, ja no ho sé. No m'agrada fer crítiques negatives al bloc i sóc conscient que aquesta ho és.

Bargalloneta.- Segur que trobes altres alternatives millors.

Tonina.- Aquesta està molt bé.

Jordi.- Moltíssima ràbia! estic d'acord amb tu.

Màgia.- Coincidim amb Una dona difícil.

Estonetes.- No hi ha prou temps per llegir tot el que tenim a l'abast. De vegades també em fa ràbia.

Dafne.- Coincidim totalment.´

Assumpta.- Tens raó.

Mireia.- Coincideixo amb tu.

Mireia.- Les novel.les de la primera època que altres han citat en els seus comentaris estan molt bé.

Efreelang.- Gràcies a tu pel comentari!

L'Espolsada.- Un amic meu diu el mateix que tu. M'encanten les novel.les llargues que no allargades innecessariament.

fanal.- Gràcies!!!

I una abraçada a tots i a totes i si teniu pont...que disfruteu!!!

jordicine ha dit...

Ja saps que a mi em va encantar. Feia temps que no m'ho passava tant bé amb un llibre. Un petó.

bajoqueta ha dit...

He llegit alguna cosa seua i trobo que fa els llibres massa llargs!

Terra de llibres

coses2 ha dit...

Menys d'un 25% del llibre... però més que molts altres llibres... M'has deixat amb el mateix dubte, no sé si llegir-me'l.

Perdona que comenti amb retard i que no comenti el teu darrer post, però és que jo amb el fútbol no hi puc!

kweilan ha dit...

Jordicine: Ja ho sé i t'agraeixo la recomanació.

bajoqueta.-És veritat. Li han fet diverses crítiques sobre l'extensió.

coses2.- Ja veus que hi ha diferents opinions.

Gràcies!!!

Toni ha dit...

Hola,

Intervinc ací per primera vegada, encara que t'he llegit sovint des de fa alguns mesos.

He llegit la teua crítica i m'ha fet la mateixa impressió que algunes que ja havia vist abans, com la de Presència: que sí que us agrada però no o no però sí. Per això encara no m'he decidit a llegir-la. El mateix que em passa amb la d'Eco; em fa una mica de por que em deceben.

Ja fa algunes setmanes que et vaig enllaçar en el meu petit bloc (http://blocdelcal.blogspot.com/), però ahir em vaig fer seguidor "formal". Gràcies per les teues opinions clares, de vegades les use per a acabar de decidir-me per un títol o per un altre.

Toni (València)

Toni ha dit...

Hola,

No hi havia intervingut fins ara. Només volia dir-te que aquest llibre i l'últim d'Eco em fan la mateixa impressió, pel que dius i pel que he llegit en altres llocs: sí però no o no però sí. Per això no em decidisc a llegir-los. Em fan una mica de por.

Ja feia unes setmanes que t'havia enllaçat des del meu petit bloc (http://blocdelcal.blogspot.com/), però ahir em vaig decidir a fer-me seguidor formal per estar-ne al dia de les novetats.

Moltes gràcies per les teues opinions tan clares: sovint m'han ajudat molt.

Toni (València)