20/11/10

En el centenari d'un geni.


Avui es pot parlar de Lev Tolstói (1828-1910) una altra vegada en aquest bloc. Hi ha una gran excusa. Es compleixen 100 anys de la seua mort. Un 20 de novembre va morir de pneumònia a l’estació de trens d’Astàpovo. Fa poc vam veure al cinema una pel.lícula on explicava els darrers dies de la seua vida, les contradiccions que li comportava la seua forma de viure amb la seua manera de pensar i les discussions amb la seua dona Sofia. Em refereixo a La darrera estació, que  és una bona oportunitat per apropar-nos al personatge.

Com ja sabeu, Ana Karenina és la meua novel.la preferida. Quan la vaig acabar de llegir, suposo que contagiada de la passió per la vida del personatge Levin, del seu optimisme, de la intensitat de les seues emocions, vaig plorar. És una confessió sentimental però va ser així. No feia pena, no hi havia un final feliç, no hi havia música de violins mentre els dos protagonistes es miraven als ulls... però sí hi havia una gran capacitat de Tolstói per transmetre les ganes de viure amb tota la seua plenitud.

Sentiments o emocions que són universals i que no canvien malgrat els escenaris, els vestits o les èpoques. Tolstói ens parla de l’ésser humà, ens critiqui la noblesa corrupta dels tsars o ens situï l’acció als temps de les guerres napoleòniques. Capaç de crear universos literaris de centenars de personatges, va conformar històries que ens sedueixen, que s’instal.len dins del nostre cor i allà es queden per sempre.

20 comentaris:

fanal blau ha dit...

I jo que no l'he llegit...
Gràcies, Kweilan.

És que la lectura ens desperta emocions, i està bé de no amagar-les.

Una abraçada i molt bon cap de setmana!

Assumpta ha dit...

Uuuuui jo en sé d'un al qui agradarà molt aquest post!! hehehe

Jo no he llegit res seu. Potser ho hauré de fer :-))

Ferran ha dit...

És curiós com, sovint, m'interessen més les vides, alegries i penes dels autors que no pas les seves obres (que no dic que no em puguin agradar molt, però és que les vides, les reals, m'enganxen de mala manera).

Abans que Anna Karenina, que com fanal blau tampoc no he llegit, m'apunto la bio de Tolstoi.

Bon cap de setmana, Kweilan.

Carme ha dit...

Doncs jo m'apunto directament a Anna Karenina, que encara no sé com no la vaig llegir immediatament després de "L'elegància de l'eriçó", quan em vaig prometre que ho faria. D'ara ja no passa!

Gràcies pel teu post!

viu i llegeix ha dit...

anna karenina i guerra i pau també són a la llista dels llibres que m'han agradat molt i que he rellegit. Sempre he pensat que el escriptors capaça d'escriure Novel·les ( en majuscula i plural) han hagut de ser ( o són) gent realment peculiar. El centenari de Tolstoi potser serà l'excusa per llegir-ne la biografia.

Clidice ha dit...

Aquest estiu ha estat la meva Karenina, plorar no vaig plorar, però t'entenc, em vaig passar el llibre exclamant: marededéusenyor! però que bo! :)

German Buch ha dit...

Las halagadoras palabras que aquel hombre tan agudo e inteligente, la simpatía infantil que le demostraba Elisa Mercalova, y también aquel ambiente de suprema distinción que la rodeaba, le complacían y levantaba su espíritu. Por eso dudó en si marcharse o quedarse, diciendo que si se quedaba se libraría de la enojosa escena de explicaciones que iba a tener con Wronsky. Pero, al pensar en lo que la esperaba en su casa si no hacía nada por impedirlo, se despidió con fina cortesía de sus amistades y se marchó.
(Ana Karenina. Leon Tolstoi)

Josep Lluís ha dit...

Com sempre, un apunt ben interessant i oportú. Sí, sens dubte, en Tolstoi és un dels grans de la literatura universal. He llegit "Sonata a Kreutzer", "La muerte de Ivan Ilich" i "Hadyi Murat". No he llegit "Anna Karenina". El que ha escrit en Ferran, ho podia haver escrit jo (bé, no tant bé). De fet sí que ho deia en el meu primer post. La vida dels escriptors, sovint és fascinant. De Tolstoi em van encantar els seus Diaris (1847-1894 i 1895-1910). I darrerament he llegit: "El viejo león. Tolstoi, un retrato literario" de Mauricio Wiesenthal i "La última estación en la vida de Tolstoi" de Jay Parini. En aquest últim, se'ns presenta a Tolstoi en els darrers mesos de la seva vida i com la gent que el rodeja (la seva dona, alguns dels seus fills, el seu secretari, etc.), ho viu i veu de manera diferent. Tolstoi va viure sempre entre la contradicció de voler portar una vida ascètica i la vida que realment va portar (de disbauxa en la seva joventut)i rodejat de luxe més endavant (si bé ell era molt més auster que Sofía). i per últim, una confessió: et prometo que he intentat enfrontar-me per tres vegades a la lectura de "Guerra i Pau" i crec que no he passat mai de les cinquanta pàgines. No sé tants balls, tantes comtesses i vescomtesses, no ho podia digerir. Canvia després l'obra? Val la pena que ho torni a intentar? No ho sé, potser tinc una mala edició. Aconsella'm, si us plau. Gràcies.

XeXu ha dit...

Em sembla que aquest autor és massa per mi, em sembla que em vindria gran, i em quedaria perdut i clavat en la seva lectura. No es pot dir mai, però no em plantejo llegir-lo.

L'Espolsada llibres ha dit...

Kweilan

M'has fet moltes ganes de llegir Anna Karenina...
Com diu el fanal blau és molt bonic que la lectura ens desperti emocions, clar que sí, compartim-les!

Màgia ha dit...

Jo de Tolstoi només he llegit Anna Karenina, però com tu dius és una novel·la que emociona i que val la pena de llegir. Potser aquest any la reprenc, en motiu del centenari...

Bargalloneta ha dit...

Ara en parlava en el blog de la Júlia...
No ho sabia!!!
i li recomanava The last station, on es recrea els darrers mesos de vida de Tolstoi, excel.lentment interpretats per Hellen Mirren i Crhistopher Plummer

Mireia ha dit...

No m'he plantejat mai llegir Tolstoi, els clàssics sempre m'han fet por però potser només cal atrevir-s'hi!

Elfreelang ha dit...

Gran apunt kweilan! Tolstoi grandiós escriptor....m'agraden també altres com Sonata a Kreutzer....El Centenari m'havia passat per alt fas molt bé de recordar-lo!

sànset i utnoa ha dit...

Jo algun n'he llegit. Ara, massa poc, t'ho asseguro!

*Sànset*

kweilan ha dit...

fanal blau.- Crec que t'agradaria! Bona setmana.

Assumpta.- Crec que sí!

Ferran.- Una vida i una ideologia molt interessant. Bona setmana i bon cap de setmana blocaire que ja s'atansa!

Carme.- M'agradaria saber la teua opinió quan l'acabis.


viu i llegeix.- Això que dius cobra especial relleu en Tolstói perquè havia de ser molt, molt especial per poder escriure novel.les de tant talent.


Clídice.- Coincidim en aquesta sorpresa admirativa per una obra tan bona!

German Buch.- Un bon exemple d'aquest talent. benvingut al meu bloc!

Josep Lluís.- Una aportació molt interessant la que fas amb el teu comentari. Crec que et vas portar una primera impressió que no correspon. Si que al començament ens mostra aquesta societat inútil i també els personatges, el Pierre i la Natasha i la família d'aquesta. Però a poc a poc va cobrant una dimensió èpica que t'enganxa. Hi ha moments i escenes molt crues i hi ha moments brillants. A mi em va encantar el personatge de Natasha però també el de Kutuzov. Tota la campanya francesa en terres russes està narrada amb una exactiud, amb un realisme, amb una sensibilitat que sembla que tinguis fred, que tinguis gana, que tinguis por, tot impregnat d'un rebuig a la guerra,per les morts que no serveixen per res...I no pararia. Em va agradar molt també.


XeXu.- Doncs jo m'animaria amb Guerra i Pau. Em sembla que et duraria dos anys com aquella que llegies cada dia un ratet però te l'acabaries també.

L'Espolsada.- Doncs anima't!

Màgia.- Guerra i Pau també està molt bé.

Bargalloneta.- A mi també em va agradar aquesta peli. I els actors ho fan molt bé.

Mireia.- Doncs jo crec que val la pena començar. I es gaudeix molt!

Efreelang.- Coincideixo amb tu que la Sonata a Kreutzer també està molt bé.

Sànset.- Doncs a seguir. Bon cap de setmana!

I una abraçada a tots i a totes i bona setmana!!!

Josep Lluís ha dit...

Gràcies Kweilan! A veure si m'animo i m'hi torno a posar. M'has engrescat!:)

kweilan ha dit...

Josep Lluís.- Quina enveja que em fas amb aquest llibre preparat perquè en gaudeixis! Bona lectura! i esperem la teua crítica!!!

rits ha dit...

ostres, quin post!!!!
i vaig llegir Anna Karenina aquest any!!! em va agradar moltíssim! i si, transmet tantes emocions!!!

kweilan ha dit...

rits: Gràcies! Una abraçada!