Aquest matí radiant passejant per la ciutat, gaudint d'aquesta tardor que ja truca a la porta...pensava en llibres que tinguessin com a marc aquesta estació de l'any que, per mi, és la millor. I com que de vegades no manem del tot, m'han vingut idees de llibres... però, de personatges que estan a la tardor de la vida.
I així, he recordat com ens sentim lluitadors i disposats a no rendir-nos fàcilment com el protagonista de El vell i el mar (1951) de l'Ernest Hemingway i, per suposat, també ens sentim triomfadors quan el mariner recupera la dignitat i l'autoestima que mai no havia d'haver perdut.
Ens entendreix també l'actitud positiva del padrí de La sonrisa etrusca (1985) de José Luis Sampedro i l'enriquidora relació que té amb el seu nét, amb el Bruno, que ens parla de gaudir de la vida fins al darrer moment, malgrat la malaltia o la decrepitud física.
Som una mica irònics, tendres o sarcàstics quan repassem amb l'Olive Kitteridge (2008) de l'Elizabeth Strout el que ha estat el dia a dia de la seua existència.
Assistim amb el Fabrizio Salina, l'aristòcrata que Tomàs di Lampedusa va retratar a Il Gattopardo (1958), a la narració cruel de la decadència de tota una classe social i la seua incidència en l'evolució física dels seus personatges, a qui el temps no perdona.
A les Memòries d'Adrià (1951) de Marguerite Yourcenar ens assabentem de les reflexions i de les vivències de l'emperador romà. I veiem que quan som grans, els records poden ajudar a entendre tota una vida que ja s'escapa.
I m'he deixat pel final les visions més pessimistes, com la de la Sra. Curran a l'Edat de ferro (1990) de J.M. Coetzee, que parlen de la solitud, del desencís, de la malaltia...on poc espai queda per la il·lusió i l'esperança.
Diferents maneres de narrar, de contar i que, com a la vida, reflecteixen desiguals formes d'enfrontar-nos amb la vellesa. Personatges que són el màxim exponent que el temps no passa endebades i que en aquesta personal relació que s'estableix entre text i lector , ens fan ser conscients del nostre propi pas del temps.
24 comentaris:
Tot i no haver-los llegit tots, sembla que me'ls hagis posat per ordre cronològic de lectura:
El vell i el mar, el vaig llegir d'adolescent i em va impactar; una mica més gran, La sonrisa etrusca, va ser un dels llibres que em va atrapar en un moment, que per circumstàncies familiars, em sentia atrapada també en un desastre imminent, em va emocionar fins a fer-me plorar rabiosament.
Memòries d'Adrià em va entusiasmar, i reconec que L'edat de ferro la vaig aparcar per tornar a reemprendre la lectura en un altre moment, perquè em sacsejava massa.
Mentre llegim, el temps també avança.
Una bona entrada a la tardor.
Una abraçada, Kweilan!
n'he compartit alguns i comparteixo, també, l'adoració per la tardor. Ha estat "sentir-la" i sentir-me la sang a les venes :) temps de muntanya, de bolets, de cels esplèdits, de lectures sota el cobrellit :)
LLibres a la tardor de la vida. Que bonic, m'apunti "olive Kitteridge" que no he llegit i aquest Coetze que tampoc, encara que aquest em fa una mica de mandra pel que en dius, que no deixa espai per a la il·lusió i l'esperança.
Gràcies, guapa!
Res no passa en va i quanta sort que tenim.
Comparteixo algunes lectures, d'altres les tinc pendents.
La tardor m'entra per les venes com la Clicide i m'entren ganes de fer coses , de llegir i d'olorar :)
Les castanyes ja gairabé estan a punt :)
Es bonic aquest recull que has fet de personatges a la tardor de la vida
Ui! Jo he de reconèixer que no n'he llegit cap... però és igual, no sé quin "ingredient" especial hi poses als posts que, encara que no hi entengui, a mi m'agraden igual :-))
Per variar, no he llegit cap dels títols, i ara mateix no em ve massa de gust pensar en la tardor de la vida. Però la tardor com a estació sí que m'agrada, estic molt content que ja hi arribem. A veure si ens porta bones coses.
No he llegit cap dels títols, encara que si algun en pel·lícula.
A mi la tardor m'agrada moltíssim, és la meva estació preferida (fins i tot més que l'inici de la primavera) i no la sé veure així de melancòlia. Els colors de les fulles, la fresqueta, els dies que s'escurcen...
La tardor també és la meva estació preferida. Sona una mica massoca però m'agrada retornar a la rutina i m'encanta que el dia sigui més curt i es faci fosc ben d'hora. A més és una excusa perfecte per anar-me'n aviat a casa amb un bon llibre sota el braç (aquesta tardor,segurament algun dels que recomanes).
"Patrimony" de Philip Roth és el llibre més colpidor que conec sobre què significa fer-se gran (en aquest cas vist des de la perspectiva d'un fill que ha de cuidar son pare) i "La illa" de Stuparich també tracta del mateix. És un tema que ben tractat, ha produït grans llibres, com molts dels que esmentes.
Salutacions!
Penso que cada vegada la tardor de la vida ens arriba per sort més tard. Quan llegeixo personatges de fa un segle i veig que parlen de "vells de 50 anys" em fa pensar en els nostres avis de setanta que encara estan cuidant néts. Un apunt excel·lent Kweilan.
Molt bona la tria de tardor llibrenca....el que no m'he llegit és L'Olive Kitteritge ( que me l'apunto).....l'insostenible lleugeresa de l'ésser seria de tardor?
Molt bon apunt kweilan!
Precisament aquests dies estic llegint Olive Kitteridge i m'alegra saber pel teu post que he encertat l'època de l'any en què llegir-lo. Porto poques pàgines, però ja m'he adonat que és una obra preciosa.
Molt bonica la reflexió, he llegit el de Yourcenar. Sí és dur adonar-se del pas del temps, però potser també és necessari pero saber que l´hem d`aprofitar al màxim.
Una abraçada.
En parleu molt del llibre d'Olive Kitteritge, tinc moltes ganes de llegir-lo!!!
una abraçada!!!
La majoria els he llegit, però en tinc algun de pendent... encara. Bona llista! Un petó, KWEILAN.
Astronòmicament parlant avui tenim la tardaor entre nosaltres. Quina capacitat de recordar llibres que tens!
Només he llegit el d'en Coetzee, però l'agrupació que fas m'ha semblat força adequada.
El David m'ha recordat que tinc "Patrimony" a la llista de endents!!
Jo estic esperant en candeletes l'arribada de la tardor real, per què de calor encara en fa :)
Només he llegit el de "Memòries d'Adrià", però m'apunto els altres.
Està molt bé això dels resums que ens fas :)
Terra de llibres
La nostra estimada Olive Kitteridge pot ser un bon llibre de tardor i per reflexionar sobre la vellesa...
T´he proposat per a un joc al meu bloc, si tens ganes segueix-lo i si no no passa res, of course :)
Cada estació té el seu què, si s'hi arriba amb l'esperit alegre. Fins i tot la tardor que a alguns entristeix... Bon post, Kweilan.
fanal.- M'alegra coincidir amb les lectures.
Clídice.- És fantàstica la tardor!
Carme.- Si el llegeixes, ja em diràs què et sembla.
Joana.- M'encanten les castanyes i totes les fruites de la tardor.
khalina.- Gràcies!
Assumpta.- Gràcies! Em sembla que més d'un t'agradaria.
XeXu.- Esperem que es porti bé.
rits.- Ja veig que la tardor té molts admiradors.
coses2.- És veritat que és una bona estació per quedar-se a casa amb un bon llibre.
David.- Gràcies per recomanar aquests dos títols. I coincideixo amb tu en la duresa del llibre del Roth.
Marta.- Totalment d'acord amb tu.
Elvira.- Gràcies...i crec que l'Olive t'agradaria.
Màgia.- Acabo de llegir el teu excel.lent apunt sobre aquesta novel.la. Estic contenta que t'hagi agradat.
Estonetes.- Gràcies! I també per la proposta del joc.
Bargalloneta.- La Màgia ha fet un apunt que segur que el llegeixes. Ja ens diràs si t'agrada.
jordicine.- Gràcies!
Babunski.- Gràcies!!!
Mireia.- Molt dur aquest del Roth.
bajoqueta.- Gràcies, bajoqueta!!
L'Espolsada.- Gràcies!
Ferran.- Gràcies!
I una abraçada a tots i a totes i que passem una excel.lent tardor.
No és per pedanteria..però fixa't que és el Vell i la Mar., és a dir, la mar, en femení...després inclús el vell li diu al nen que és la mar perquè la mar és com una noia a la que estimes amb totes les forces...per cert, és un llibre únic! abraç
Publica un comentari a l'entrada