30/9/10

Els Llops (2005)


Partint del tòpic Homo lupus homini, l'autor balaguerí Francesc Puigpelat (1959) ens explica la història caïnita d'una nissaga familiar. Generacions atrapades en una herència d'intenses passions: amors, venjances, rancúnies, gelosies, odis...que, malgrat repetir-se, tenen escenaris i protagonistes diferents.
Portem tots un llop dins nostre? Sí, un llop, un ésser salvatge, lluny de convencionalismes, que s'amaga, que està  a l'aguait i que espera amb paciència que es donin les circumstàncies adients per sortir a l'exterior?
Potser no som el que semblem o potser no som els que ens sembla a nosaltres mateixos. En tot cas, els personatges de Els Llops reencarnen uns éssers humans passionals, contradictoris, violents, egoistes però que no renuncien al desig d'estimar i de ser estimats...Personatges atractius que ens atrapen dins la seua història, dins les seues raons i que ens fan ser jutge i part davant  la seua vida i els seus actes.
Feia dies que no m'enganxava tant una novel.la. Fins i tot, he fet una visita a Balaguer que és on es desenvolupa la narració. Passegeu pels seus carrers però aneu amb compte, no sigui que un llop aparegui per alguna cantonada.

23 comentaris:

fanal blau ha dit...

Kweilan,

tu si que "enganxes" amb les teves ressenyes convidant a les lectures.
De Balaguer, ara que ho dius, havent-la passejat bastant, potser si que té un punt d'enjòlit.

Com sempre, benrebuts els teus suggeriments!

XeXu ha dit...

Jo penso que sí, que tots portem un llop dins i de vegades surt, en alguns casos més, i en altres menys. Hi ha qui el té ben amagat, però només falta aquella guspira, aquell estímul perquè surti.

Pel que expliques, els personatges del llibre són com la vida mateixa. Estarà exagerat, però la gent és així.

Assumpta ha dit...

Ostres! això d'història caïnita gairebé fa por... les baralles i els odis entre parents a vegades són les més terribles i si, com en el cas d'aquesta novel·la, ja defineixes els personatges com a "violents i egoistes" no vull ni pensar de què poden ser capaços...

Ei! M'ha fet il·lusió veure el Logo aquí a la barra lateral ;-)

Jordi ha dit...

L'apuntem i la posem en cua, com no!

Sí, tots tenim un llop a dintre que surt quan menys ens ho esperem. Els homes som també predadors, no?

Estonetes ha dit...

Quines ganes m´han entrat de llegir este llibre!!!
i tant que tots tenim un llop dins, i un tigre i un lleó!!!
Bon apunt!

Màgia ha dit...

M'agraden els llops i trobo original la comparació, així que afegeixo el llibre a la pila de pendents. Bona ressenya!

rits ha dit...

doncs si. crec que tots portem un llop a dins. I no, no som tot el que semblem, encara que tampoc vol dir que amaguem res. Simplement que no surt, no es veu.

Mmmmm, m'atrau aquest llibre!!

Elvira FR ha dit...

Ho expliques de manera tant atractiva que me'l demanaré per reis, el llibre , ara se'm gira feina i amb prou feines podré acabar-me els que tinc encetats....l'apunto a la llista!

bajoqueta ha dit...

Me va me va :)

Terra de llibres

Marta ha dit...

Vigila les nits de lluna plena per si de cas!. Una abraçada

khalina ha dit...

Fa molts anys que no vaig a Balaguer.

La teva ressenya m'ha fet entrar moltes ganes de llegir aquest llibre

Babunski ha dit...

Doncs no sabia que el Puigpelat era escriptor. Pensava que només era periodista. Escriu habitualment a La Mañana i tot i que no combrego gaire amb el que normalment diu, trobo que escriu molt bé.

L'Espolsada llibres ha dit...

En prenem nota a veure si descobrim el llop que portem a dins.

Mireia ha dit...

No he llegit res d'aquest autor, així que gràcies per la recomanació.

Bargalloneta ha dit...

jo tampoc he llegit res, però el llibre té una pinta cinematogràfica!!!!!

jordicine ha dit...

M'has convençut! Jo ahir vaiig acabar 'L'home dels pijames de seda' i no m'ha enganxat. Salut!

sànset i utnoa ha dit...

Ho tindrem en compte. La visita a Balaguer i apuntar-nos el llibre.

*Sànset*

Mireia ha dit...

No n'he llegit mai res, pe`ro tal i com ho expliques... si en tinc l'ocasió potser el llegeixo

kweilan ha dit...

fanal.- Gràcies, fanalet!

XeXu.- Doncs així són els personatges de la novel.la.

Assumpta.- T'agradaria! I el logo, és xulíssim.

Jordi.- Així són aquests personatges.

Estonetes.- Gràcies i a veure si t'agrada.

Màgia.- Esperem la teua ressenya.

rits.- A veure si t'agrada!!

Elvira.- Ja ens diràs el què, si t'agrada.

bajoqueta.- Crec que t'agradaria.

Marta.- És una bona novel.la.

Khalina.- És un escriptor de Ponent potser poc conegut però que escriu molt bé i la història enganxa molt.

Babunski.- Explica la història de la construcció del túnel de Montclar i altres curiositats històriques que fan de la novel.la, un relat interessant.

L'Espolsada.- És un bon llibre.

Mireia.- A veure si t'agrada.

Bargalloneta.- Tens raó.Seria una bona pel.lícula.

jordicine.- Si el llegeixes, ja em diràs què t'ha semblat.

sànset.- Les dos coses valen la pena.

Mireia.- A veure si t'agrada.

Àlex ha dit...

Em va encantar, ja fa temps!
Jo vaig arribar a Puigpelat per "Roger de Flor" i "Els llops" va ser fantàstica!
La història dels bessons té la seva gràcia...
M'alegro que compartim gustos! Em pensava que l'havia penjat al meu bloc, però veig que va ser el de "Roger de Flor" i el de "La segona mort de Jesucrist"...

Anònim ha dit...

Buscant cosetes relacionades amb el llibre d'en Puigpelat he topat amb aquest bloc. Felicitats pel mateix i com que vec que els posts son recents aprofito per comentar-vos que Francesc Puigpelat farà la presentació del llibre "Els llops" a Mollerussa a finals d'Octubre (el 28) i el dia anterior (27) a l'Espai cultural dels Canals d'Urgell es farà una visita amb lectura de passatges de la novel·la. Si us animeu ja ho sabeu!
Salut i ànims per la lectura!

Jordi Montanyà ha dit...

Doncs a més de la teva ressenya jo m'atreveixo a afegir que quan el vaig llegir em reconcilià amb la idea que no tothom té l'escala de valors que se suposa que és "natural". Existeix el mal (indiferència als danys aliens) en estat original.

Isabel Sala Casteràs ha dit...

Paga la pena llegir aquest llibre!!! me’l va recomanar una companya de feina i jo, al seu torn, l’he recomanat molt. Per a la gent de Ponent és un llibre proper, la major part de l’acció es desenvolupa a les nostres contrades. Proper perquè parla de les vicissituds que van passar els nostres besavis/es amb la construcció del Canal d’Urgell (importantíssima infraestructura en els seus temps), parla dels nostres avis/es a la Guerra Civil i de maldat, doncs... també en parla, inevitable si hi ha guerra, fam, misèria, lluita pe la supervivència...Llop, també és un cognom molt de Ponent. “Els Llops” extraordinària novel·la!!!