2/9/10

Compte!


Ho dic perquè aquest apunt d'avui va de finals i no voldria avançar esdeveniments novel·lístics. De tota manera, arrisqueu-vos a llegir una mica més abans de deixar de llegir.
De fet, moltes vegades, quan comencem una novel·la, el final ja ens l'explica l'autor sense més dilació. Al primer capítol, el desenllaç apareix amb una força inusual donant un tomb a la ficció que sorprèn i captiva el lector. En seria un exemple Crònica de una muerte anunciada del García Márquez.
A les biografies novel·lades també coneixem el final...A Dues vides que és una mena de crònica familiar del Vikram Seth, ja ens podem imaginar com acaba tot plegat perquè a més l'autor ho va insinuant a mesura que ens aporta escenes i dades del seu entorn familiar, centrat en aquestes dues vides que són uns oncles seus.
A altres narracions, el més important ho llegim al primer capítol i després tot el que passa gairebé és secundari. I penso ara en Mama de la Joyce Carol Oates i malgrat el lector ho sap, segueix llegint perquè les emocions i la vida dels personatges que descriu l'autora nord-americana l'enganxa en un univers molt particular i com sempre, seductor.
En moltes ocasions, quan llegim un clàssic, estem al corrent de la trama , fins i tot dels detalls...Com acaba Madame Bovary? O Robinson Crusoe? I tanmateix si tenim una mica de temps per rellegir-los, saber què passa a la darrera pàgina ens és bastant indiferent. És tanta la satisfacció que produeix sentir-nos part de la història que la coneixença no és obstacle per no fruir del plaer de la lectura.
Als meus pares els encantava la pel·lícula Allò que el vent s'endugué i quan la van fer per la tele, me la van recomanar fermament. No cal dir que em va agradar molt. Potser tenia 14 anys quan la vaig veure. Quan em vaig assabentar que hi havia la novel·la d'una tal Margaret Mitchell no vaig parar fins que no me la van comprar. I no sabeu com vaig gaudir-ne. I ja sabia el final, però la història, ara llegida, no va perdre res de la seua fascinació inicial.
Altres cops preferim que ens sorprenguin...que l'escriptor o escriptora sigui capaç de canviar un final previsible i qui no recorda ara l'Agota Kristof i la seua trilogia de Klaus i Lucas?

I per vosaltres? És bàsic un bon final?

28 comentaris:

Clidice ha dit...

Segurament, com tu bé dius, depèn. Hi ha escriptors que et fan desitjar que el llibre no s'acabi mai. Això si, si són de lladres i serenos és imprescindible! :)

Assumpta ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Ah!! Jo també he llegit llibres que ja havia vist la pel·lícula o sabia el final tot i que a vegades m'he endut una sorpresa perquè el llibre acaba diferent de la pel·lícula... Ara em venen al cap: Frankenstein de Mary W. Shelley, Extraños en un tren de P. Highsmith, Testigo de Cargo d'Agatha Christie, Cámara de Gas de Grisham... i segur que n'hi ha més... no em fa res :-)

Igual que no em fa res veure dues, o tres o quatre vegades una pel·lícula que m'ha agradat o llegir també més d'una vegada un llibre :-)

Comentari ximplet: Quan he llegit això d'Agota Kristof m'ha semblat "Agatha Christie" però escrit malament... vaaaal, síiii ja sé que quedo malament demostrant que no sabia qui era, però és que m'ha fet gràcia :-)

Ah, per cert, que la meva germana ha vist unes mil vegades "Allò que el vent s'endugué" i la pobra sempre espera que acabi diferent (que ell no marxi)

I la meva sogra insisteix des de que la conec (fa més de vint-i-cinc anys) que es va llegir el llibre en una nit... jo ho dubto, però... sempre ho ha dit :-)

XeXu ha dit...

Per variar, no he llegit cap dels llibres que dius!

A mi m'agraden els bons finals, com a tots, suposo. No recordo llibres que hagi llegit que expliquin el final en un altre moment del llibre, però segur que n'he llegit algun sabent com acabava. Prefereixo que el final sigui sorprenent, però de vegades no s'escau, simplement hi ha una evolució i ja veus per on acabarà, però és que no es pot inventar un final de ciència ficció en un llibre de ficció històrica, per exemple.

Gabriel ha dit...

Un bon final pot arrodonir una bona història. Més que un bon final, el que és important és el conjunt d'una història en general (inici+nus+desenllaç) i no només el final. El final és la cirereta del pastís que ho tanca tot però sense un bon desenvolupament previ, el desenllaç seria un simple tràmit per acabar una història mediocre. Per tant és tan important un bon final com una bona història que ens atrapi des de les primeres pàgines.

Ferran ha dit...

El que trobo bàsic és un final coherent amb la història. No m'agraden gaire les sorpreses; necessito anar intuïnt, al llarg de la història, cap on van els trets. I tot i que pugui anar intuïnt com acabarà, les ganes de continuar llegint no disminueixen en absolut... si la trama està ben lligada.

Total, per resumir, que estic en la línia del Gabriel: si a un final lògic en una història ben construida.

Grüß!

garbi24 ha dit...

com en tot el més important es un bon final....si montem una gran historia per no acabar bé anem malament. Ah i a les novel.les i pelicules també.

Carme ha dit...

Jo curiosament, sovint em pasa que alguns llibres que m'han agradt molt i recordo el plaer d'anar llegint, a vegades he de fer memòria per recordar el final. No, no é s una cosa que m'importi molt, el final. Tit i que hi ha finals que també produeixen una gran satisfacció, no vull pas negar-ho.

Jordi ha dit...

Home, el final és el que et deixa un bon regust a la boca. Ara, el que realment interessa és que el llibre t'enganxi i et faci estar pendent d'ell a totes hores. Això és un bon llibre, independentment del final.

Ah!! A mi donem sempre els llibres, que les pel·lícules els desvirtuen sempre!

David ha dit...

És ben bé així! I hi ha molts llibres dels quals guardo un gran record però que he oblidat com acaben!

Ma-Poc ha dit...

Un bon final et deixa un bon regust de boca en acabar un llibre. A mi m'agraden els bons finals (com diu el Xexu coma tothom, suposo) tot i que probablement són els bons inicis de llibre els que m'impulsen a continuar llegint.

I pel que fa al fet de llegir un llibre (o veure una pel·li) del qual ja en sabem la trama, el final i tot plegat, si l'obra té qualitat, això no suposa cap impediment, tot el contrari. La relectura bàsicament és un petit plaer.

jordicine ha dit...

Bàsic no. Hi ha novel·les fantàstiques, que ja saps com acabaran. Jo acabo de llegir 'L'última nit a Twisted river' i, tot i veient com s'acabarà, té un final fantàstic. Feia temps que no llegia un llibre que m'agradés tant. Has llegit alguna cosa de John Irving? Un petó, KWEILAN.

jordicine ha dit...

Ara rellegia la teva resposta al comentari sobre els viatges -hi he caigut tot just després de publicar- i veig com, efectivament, em contestaves sobre Irving. Sorry, KWEILAN.

Màgia ha dit...

Un bon final és important, però no ho és tot: i la capacitat de l'autor per arrossegar el lector al llarg de totes les pàgines és tant fonamental com un bon inici i un bon final. De fet, una bona obra requereix que totes les seves parts siguin bones i que no decaigui, quelcom difícil d'assolir!

L'Espolsada llibres ha dit...

Doncs mira, ara que ho dius, no sempre em calen finals espectaculars si el llibre en si ja ho ha sigut.

Elvira FR ha dit...

La veritat és que em passa quelcom semblant més que el final el llibre m'agrada llegir-lo....i també m'he llegit per exemple alguns llibres després de veure la pel.licula( encara que m'agrada més fer-ho a l'inrevés)

Anònim ha dit...

a mí m'ha recordat quan ens feien observar que en les tragèdies classiques tothom sabía tota la història, no solament en final.
xexu m'ha fet pensar en les hisries que tenen un final que no està a l'altura de la historia: ara mateix penso en la mala traça de'n ruiz zafon. també em va displaure el final de "la ciutat dels prodigis" de'n eduard mendoza.

rits ha dit...

La veritat no penso gaire en els finals o com acabarà la història, simplement la vaig llegint.M'agrada que em sorprengui i quan em decepciona és horrorós.
Llegir llibres quan has vist la peli no té cap inconvenient, al contrari. Has sentit alguna vegada allò dels nens petits, que veure una i una altra vegada la mateixa peli o seqüència o conte els agrada tant i els produeix plaer (perquè saben el que passarà i es senten segurs). Doncs quan llegeixo un llibre d'una peli que m'ha agradat tant, em passa el mateix.

Allò que el vent s'endugué. La iaia el tenia, una edició ben vella. Ara és a casa els pares. és un bon totxo, com per dur-lo a l'autobús!

Babunski ha dit...

A mi com la ficció no m'agrada, el problema que tinc és que les pelis que miro ja sé a priori el final. Són pelis històriques o de recreació de fets verídics... com Titanic... jejeje

P.D: Titanic és un pal de peli, només val la pena a partir de quan comença a afonar-se el barco.

òscar ha dit...

És bàsic un bon final (molts cops és de les poques raons que et fan seguir una història) però hi ha històries en les que cada pàgina és un no parar de gaudir.

Núr ha dit...

Un bon final sempre és molt important, ja sigui conegut o desconegut del tot. El que vull dir és que el fet que el final sigui bo o dolent no pot dependre de si el sabem o no. He comentat més d'un cop que sóc de les que, tot just havent llegit les primeres pàgines d'un llibre, corro a la darrera pàgina i llegeixo la darrera frase o el/s darrer/s paràgraf/s. M'agrada pensar en quina és la frase final (és curiós llegir la darrera frase i adonar-te si l'autor hi ha pensat gaire o no hi ha pensat gens! D'això en pots ser molt conscient si no coneixes gaire la història: t'adones de la força de la frase, perquè no coneixes la història... no sé si m'explico...).

Crec que tothom gaudeix d'un bon final. Ara bé, hi ha llibres boníssims que, encara que tinguin un final fluix, els recomanaries igualment perquè la història és fantàstica (i oblides el final, com fa la Carme); tot i que també n'hi ha amb finals tan desastrosos que t'emprenyes i els llençaries a les escombraries directament! Però el pitjor són els llibres amb un argument pèssim... que no et permeten arribar al final, d'avorrits que són! Sempre em pregunto si l'autor ho ha sabut solucionar al final, però hi ha llibres dels quals no ho podré dir mai perquè vaig ser incapaç d'arribar-hi! ;)

montse ha dit...

Penso que un llibre igual que la vida, l'important es gaudir del camí de llegir-lo.

Salut!!!

bajoqueta ha dit...

És molt important un bon final, sobretot si et deixa amb ganes de més. Però també he pensat això que tu dius. De vegades sabem com s'acaba alguna història ja del principi i encara així continuem llegint.

Ai "Lo que el viento se llevó"... la vam vore tantes vegada amb mare! jajaja.

Noemí Pastor ha dit...

Si el restde la obra se mantiene a una altura digna, no importa que el final sea flojo.

Mireia ha dit...

Crecq ue un bon final és bàsic, tant si ja el coneixem o no. Si una història t'enganxa, t'atrapa pe`ro acaba com el rosari de l'aurora... normalment et deixa un regust amarg. Jo fins i tot m'enfado de vegades ;(

eudald ha dit...

Quan una obra t'agrada, la pots rellegir sempre sabent-ne el final. Una i una altra vegada tornes a sentir-te part de la història, o de la trama, o t'identifiques amb un personatge... A mi no em fa res que m'expliquin els finals de llibres, històries i películes, perquè de fet si no les trobo prou bones no espero arribar al final!
M'ha agradat descobrir el teu blog, i llegir-te, que ho fots molt bé! Anirem passant.

kweilan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kweilan ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris que avui perdonareu que no contesti un per un -benvingut Eudald al meu bloc- per manca de temps. He gaudit amb cada una de les aportacions que com sempre han estat interessant i objecte de reflexió.
Una abraçada i bona setmana a tots i a totes!!!