30/8/10

En el centenari de Màrius Torres (1910-1942)



La primera vegada que vaig llegir aquest poema encara no sabia qui era Màrius Torres. Era molt joveneta i des de llavors sempre ha estat un dels poemes que més m'agrada. Quan el llegeixo m'emociona i l'emoció em sorprèn una i una altra vegada. Valgui per recordar aquest gran poeta en el centenari del seu naixement.


Molt lluny d'aquí (1939)




Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

15 comentaris:

Carme ha dit...

Un poema preciós, que jo no havia llegit o bé no recordava... ja estic gaudint aquesta nit de totes les a aportacions. Enllaçaré aquest post així que le blogger em deixi...

Gràcies, kweilan!

Joana ha dit...

Inconfundible Lleida, la boira i la ciutat on el va veure néixer!
Preciós com tots!

khalina ha dit...

No coneixia aquest poema, i realment és preciós

Elvira FR ha dit...

Kweilan vaig estar a punt de posar aquest poema perquè també m'agrada molt però al final em vaig triar un altre... és genial: on el sol és feliç,el vent és un poeta i la boira és fidel com el meu esperit....

sànset i utnoa ha dit...

M'ha agradat. Val la pena entretindre's a llegir-lo. La nostra terra, que ens encomana a tots un "no sé què"...

*Sànset*

McAbeu ha dit...

La poesia de Màrius Torres la té aquesta capacitat d'emocionar i això la fa tan bona.

vpamies ha dit...

Per si en teníem dubtes, la fotografia i l'esment de la boira aporten unes pistes concloents: Londres? ;-)

Gràcies per participar en l'homenatge!

Assumpta ha dit...

Bé... com ja he dit a ca l'Elvira, passo pels blogs que esteu participant i no sé si deixar comentari o no, doncs fa mitja vergonya no haver participat, però el cert és que no coneixia pràcticament res de la seva obra...

Ara us vaig llegint i aprenent... He preferit ser sincera i no voler aparentar uns coneixements que no tinc per por a quedar malament :-)

Això sí... tot el que estic llegint pels blogs (que ja he passat per molts!) m'agrada!! :-))

zel ha dit...

I van....he perdut el compte, bona tria, m'ha agradat i a més no hem coincidit, el meu és curtet...

CALPURNI ha dit...

M'alegre d'haver coincidit amb tu en la tria del poema. Això vol dir que en ell hi ha quelcom d'encisador.
Salut.

Puigmalet ha dit...

Hi ha ciutats amb sort, que tenen poetes que les canten tan bé. Preciós.

Àlex ha dit...

Quina enveja em feu que coneixeu Màrius Torres... Jo m'hauré de fer un curs intensiu, per aprendre'n alguna cosa.
Començaré amb el poema que has penjat. Gràcies!

Babunski ha dit...

Un lleidatà universal que tenim reconegut! Ja n'hi ha prou que només passem a la història pels consellers d'agricultura.

kweilan ha dit...

Aquesta iniciativa i poder participar-hi ha estat molt emotiva perquè és un poeta de la meua ciutat i també perquè m'agrada molt. Moltes gràcies, Carme i Lluís, per portar-la a terme i gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada!

Guillem Caballer ha dit...

eII!

QUE T'HA APAREGUT EL BLOG?

BÉ JA HEM DONARÀS ALGUNES IDEES PER PODER INCLOURE-LES AL BLOG!!