Avui, 13 de juny, fa cinc anys de la desaparició de Jesús Moncada. La seua novel.la més coneguda és l’excel.lent Camí de Sirga (1988), la historia de la gent que vivia al poble antic de Mequinensa i que està condemnat a desaparèixer sota les aigües de l’embassament de Riba-Roja. No cal dir que està considerada com una de les millors de la nostra literatura contemporània.
Com homenatge se’l recorda avui a la catosfera. He trobat unes paraules d’ell i que em semblen adients per fer-ho:
Viure, entre altres coses, és escriure. Mentre escrius vius molt.
És allò que deia Flaubert de "Madame Bovary c'est moi".
Ets tu i tots els qui t'envolten.
Per això físicament els meus personatges tenen poques
característiques definides.
Normalment deixo que el lector se'ls imagini.
18 comentaris:
Bona tria de paraules. Bon homenatge.
Paraules delicioses.
Bon diumenge, maca!
Ui pensava que m'havia equivocat...remodelació total! ha quedat xulo el bloc! Molt bon homenatge al gran Montcada!
Molt bona la decoració del teu blog! M'encanta! I bona també la teva maenra de fer l'homenatge a Moncada. Gràcies, guapa!
Hola Kweilan, quin tros d'escriptor era en Jesús Moncada. Vam tenir ocasió de gaudir-lo dos cops a la llibreria amb motiu de la presentació d'"Estremida memòria" i de "Calaveres atònites" i fou sensacional.
Felicitats pels canvis al bloc, t'ha quedat molt maco.
M'agrada molt el nou format del blog! Cal no oblidar mai en Moncada, Camí de sirga és una obra meravellosa. Salutacions!
Deixar que els lectors s'imaginin els personatges acostuma a ser una bona elecció: fer que la literatura desvetlli la imaginació!
grans paraules per un bon homenatge!
*Sànset*
La catosfera és fantàstica... de veritat que, entre tots els posts-homenatge que heu fet, estic aprenent... i tinc moltes ganes de llegir aquest i un que m'ha posat en McAbeu al meu blog, de relats.
Eeeeei!! jajaja hi ha una epidèmia de canvis de plantilla!! :-)) T'ha quedat preciós!! :-))
Bones a tots. He vist que parleu del gran Moncada, per això us deixo un enllaç on podeu veure els paisatges de Jesus Moncada. Han presentat aquest web fa molt poc, o sigui, que la podeu estrenar.
http://www.jesusmoncada.cat/
Qui pogues escriure així!!!!!
meravelloses paraules!
un petó
Gràcies! Entre tots i totes vam tenir un record merescut per un gran escriptor!
I gràcies a aquest homenatge vostre, jo ja tinc dos llibres més a la llista ;-))
Segur que t'agraden, Assumpta! Bona nit.
Per un moment no sabia on estava jajaja.
Un gran escriptor, que a mi per proximitat em diu molt i molt. Ja quan vam llegir el primer conte seu a l'institut em vaig enamorar d'ell.
M'ha posat la pell de gallina quan he llegit. 5 anys, coi com passa el temps. El record dels seus contes i les seues novel·les m'acompanya molts cops quan estic lluny de les meues terres de l'Ebre natals (aquí a Barcelona, per exemple). La inundació de Mequinensa, fou la metàfora feta real, de com l'especulació s'ho menja tot. La seva obra és també, una realitat de com la memòria pot perdurar en el temps.
Ah, per cert, he vingut a parar al teu blog per casualitat. M'agrada força. Aquest és el meu primer comentari. Espero contribuir-hi amb d'altres.
Gràcies, Bajoqueta.
Xavi, benvingut al meu bloc!!!
Publica un comentari a l'entrada