3/6/10

Àlbums de fotos.


Hi ha blocs de fotos que m’agraden molt. El contrast del color o la captura de la màgia d’un instant de vegades esdevé irrepetible. Dels llibres que he llegit també en tinc una imatge – o més- i que resta amb mi igual que el llibre es queda a la prestatgeria.
En trio algunes.

Tres de paisatges:
El paratge inhòspit i dur dels pobles abandonats al Pirineu aragonès a La lluvia amarilla (1988)del Julio Llamazares , els laberíntics carrers foscos i llòbrecs on Raskólnikov dubta de si cometre un crim o no a Crim i càstig (1866) del Dostoievki o l’escenari del poble castellà de Daniel el Mochuelo a El camino (1950) de Miguel Delibes.
Tres de retrats:
L’imatge de la monja Constanza quan se n’adona d’allò que li ha fet realment l’Aixalà a L'any del diluvi(1943) de l’Eduardo Mendoza, el rostre del jove Carl - al cinema James Dean- quan coneix la seua mare, la madame del poble, a A l’Est de l’Edén (1952) de John Steinbeck i la cara del pobre Gregori Samsa quan es mira aquell matí fatídic al mirall a La metamorfosi (1915)
Tres d’interiors:
La casa de Tristana (1892)a l’obra de Pérez Galdós, on una noia òrfena pateix l’abús de Don Lope, un vell amic dels seus pares, la descuidada biblioteca de Los Pazos de Ulloa (1886) de l’Emilia Pardo Bazán i la llar dels nens de Un altre pas de rosca (1898) del Henry James.
Tres de trobades romàntiques:
L’encontre entre Florentino i Fermina quan ja són grans a El amor en los tiempos del cólera (1986)del Gabriel García Márquez, les trobades dels amants Ricardo i la chilenita a Travesuras de la niña mala (2006) de Vargas Llosa o la passió de Catherine i Heathcliff a Cims borrascosos (1847) de l’Emily Brontë.

Moments, instàntanies dels nostres llibres llegits i que tots guardem dins nostre...com si nosaltres mateixos fossim un àlbum amb pàgines infinites.



16 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Un apunt fantàstic! uf em quedo amb el rostre de Carl quan coneix sa mare....i potser afegiria la cara de Hans Castorp el dia que li diuen que ha de quedar-se al sanatori...o algun paisatge de qualsevol llibre de Manuel Rivas....en la laberíntica i sinistra oficina de Tot els noms..de Saramago

fanal blau ha dit...

En paisatges, coincidim de ple!
Vaig a retrobar "La lluvia amarilla".
El tinc ben atrotinat del molt que el vaig deixar en préstec ja fa molts anys! I ja grogueja...

Com m'encanta llegir els teus apunts, kweilan!

Bargalloneta ha dit...

Aquesta és la màgia de la lectura qe te'n puguis fer una imatge..

myself ha dit...

Buff, cada cop que et llegeixo me n'adono de si me'n falten de coses per llegir! Apunto, apunto, apunto. Coincideixo amb la imatge de les trobades.

XeXu ha dit...

També guardo imatges dels llibres llegits, però avui em cau la llagrimeta perquè per fi menciones algun llibre que jo hagi llegit, ains! La metamorfosi de Kafka, iupi! I Cims Borrascosos el vaig començar, però és un dels pocs llibres a la vida que he deixat estar. Suposo que no era moment de llegir-lo, el tinc per aquí, potser que m'ho repensi algun dia.

garbi24 ha dit...

Llegint no t'atraparem pas....

L'Espolsada llibres ha dit...

Un apunt brillant, com sempre :)

Marta M.Q. ha dit...

Bon post! Jo em quedo amb la història tòrrida dels protagonistes de Cumbres Borrascosas. Per casa tinc el de Travesuras de una niña... però encara l'he de començar. Bon cap de setmana!

Clidice ha dit...

no acostumo a fer-me imatges gaire precises dels personatges que llegeixo, per això encara m'ha sorprés més el teu apunt. Realment dones tot un altre valor a la lectura, et felicito! :)

Assumpta ha dit...

Un post "d'aquells" "tan Kweilan" i que fan d'aquest blog una meravella, un lloc on venim a escoltar per poder aprendre ;-))

Avui m'ha passat una mica com a en XeXu jejeje... Jo també he llegit la Metamorfosi!! ;-))

Puc explicar una batalleta? ;-)

El meu nebot gran, de 14 anys, fa dos o tres anys era un dia a Barcelona a casa l'avia (i mare meva) i la padrina (i germana meva) havia portat la motxilla i tenia un munt de deures per fer. Cansat i avorrit (era dissabte a la tarda, pobret) havia de respondre unes preguntes sobre la metamorfosi...
I jo vaig començar a dir-li "Hi havia una vegada un home que es deia Gregor Samsa..." i li vaig explicar, a grans trets, la Metamorfosi kafkiana :-))

Els demés em renyaven... "no li diguis això, ara!... encara s'aprendrà això i no el que ha de fer" però el nano va quedar encantat amb aquella història i, al cap d'un temps encara la recordava (amb nom de protagonista i autor inclosos!!) ;-)

rits ha dit...

doncs dels que has recordat, jo en reconec els del Florentino i la Fermina de El amor en los tiempos de còlera.

m'agrada imaginar-me els personatges, xò sovint em passa que llavors veig la peli o en sento parlar i aquell personatge que havia imaginat queda abduit per l'actor/actriu que l'interpreta. i de vegades, frustra

Màgia ha dit...

Un apunt molt bonic, que tindré en compte a mesura que llegeixi aquestes obres. Són imatges precioses, les que expliques.

jordicine ha dit...

Llegir és un privilegi que ningú hauria de deixar de costat. Bon post, KWEILAN, com sempre. Un petó.

Núr ha dit...

És per «culpa» d'aquestes imatges que hi ha pel·lícules fetes a partir de llibres que no vull veure. Per a mi, una de les novel·les de què tinc més imatges al cap és Little women, de la Louisa May Alcott (Mujercitas). I a l'inrevés... em passa amb Cims borrascosos: la pel·lícula em va deixar força reticent a llegir el llibre... No veig gaire clara aquesta història d'amor tan tèrbola! :S

La Meva Perdició ha dit...

Bons àlbums de fotos scrap.
(Em quedo amb “Crim i Castig”). ^_^

kweilan ha dit...

Elvira.- Sempre aportes detalls fantàstics, Elvira!

fanal blau.- Gràcies, fanalet! Aquest llibre del Llamazares em va impressionar molt a mi també.

Bargalloneta.- Així és!

myself.- Segur que no hi ha tanta diferència!

XeXu.- Me n'alegro molt! Mira que és difícil que coincidim. Però això de la llagrimeta m'ha commogut :)

garbí24.- Gràcies, garbí!

L'Espolsada.- Gràcies, Fe!

Marta.- Doncs el de Travesuras està força bé.

Clídice.- Gràcies, Clídice!

Assumpta.- M'imagino la cara d'horror dels teus familiars mentre li explicaves la història del pobre Samsa...Molt bona!

rits.- La trobada dels personatges de García Márquez és màgica i tens raó en el que dius dels personatges passats al cinema.

Màgia.- Moltes gràcies, Màgia!

jordicine.- Tens raó. Moltes gràcies, jordi!

Núr.- Això del cinema i la literatura és una sèrie d'encontres i desencontres. A mi també em costa molt quan he de canviar de gènere.

La meva perdició.- Gràcies!


I una abraçada a tots i a totes i moltes gràcies pels vostres comentaris!!!