Hi ha històries que quan penses de què tracten, diries que de la vida. Amb algunes novel·les he tingut aquesta sensació. El carreró dels miracles del Mahfuz, per exemple, va d’això, de les petites misèries, de les mentides quotidianes, de les decepcions del dia a dia ,però ,també de les il·lusions, de les alegries o de l’amor.
El relat que us presento avui és així. Olive Kitteridge (2008) de l’Elizabeth Strout ( 1956) és un conjunt d’històries dels habitants de Crosby als EEUU que a mena de calidoscopi van configurant una trama coral on el fil conductor és el personatge de l’Olive, una professora de l’ institut de la vil·la.
En ocasions, protagonista; en ocasions, espectadora del que passa en algunes famílies, l’Olive ens acompanya i ens fa ser un habitant més, atent i delerós de la vida dels altres.
Que ningú no es pensi que és una novel·la amable i simpàtica perquè al darrere de les anècdotes s’amaga la duresa i la crueltat del pas del temps que no perdona res ni ningú, ni tan sols aquests homes i dones de ficció.
22 comentaris:
Cap a la llista doncs... :-)
El posaré al pilonet de les vacances! :)
Crec que el pilonet que tinc ara... ja estarà acabat d'aquí fins allà!
Carai, pel que dius, té molt bona pinta...
Molt bon bloc amb bones recomanacions! ;)
no m'agraden les novel·les amables perquè són mentideres :) si em troba la llegiré :)
Cap a la llista...un bon munt de bones propostes literàries... Com sempre una proposta molt i molt interessant Gràcies kweilan
Fa bona pinta, me l'apunto!
Un altre que fa bona pinta...n'hi ha tants!
Gràcies Kweilan!
Sí que té bona pinta, en quan passe la fase de llegir llibres amables (que em durarà unes dues setmanes) l`abordaré.
:)
apuntat, però crec que per d'aquí una temporadeta. ara si que necessito llibres amables
Podríem dir que vindria a ser "costumista"? m'interessen aquest tipus d'escrit.
*Sànset*
L'encabirem!
Si algú no l'ha llegit, jo recomenaria també "Crònica dels pobres amants" de Vasco Pratolini, sobre la Itàlia pre-Mussolini, semblant a "El carreró dels miracles" del qual en parles. A mí em va agradar molt.
Ja veuràs que a mesura que passen els dies el record de l'Olive tornarà i serà generós. L'acabes estimant així com el munt de personatges que van i venen. També fa ganes de menjar dònuts :)
Per cert, l'edició en català de 1984 té una traducció excel·lent.
Sembla molt interessant... i com la Rita... cap a la llista!!!!
EL CARRER DELS MIRACLES em va agradar força. Així que apunto aquest.
Catxis dena!!
Sembla que m'hagis llegit el pensament jajaja... Just quan anava a dir: "Ostres, aquest em pot agradar!!" vas i remates la teva ressenya amb aquesta frase: "Que ningú no es pensi que és una novel·la amable i simpàtica perquè al darrere de les anècdotes s’amaga la duresa i la crueltat del pas del temps que no perdona res ni ningú"...
I ara jo què he de fer? :-))
Per cert... és veritat que fa ganes de menjar donuts? Ja només em faltaria això!! ;-))
"En el hotel Bertram" de l'Agatha Christie també fa venir unes ganes terribles de menjar donuts :-))
El tinc apuntat que el van recomanar a algun lloc, però si tu el recomanes motiu de més per llegir :)
Al capdavall, dura com la vida mateixa, oi? ;)
... El vaig comprar a l'Espolsada, totes dues en parleu molt bé, així que espero llegir-lo ben aviat...
Em va agradar l'obra de Mahfuz, m'apunto també aquesta!
Rita.- Ja em diràs si el llegeixes.
Carme.- A veure si t'agrada!
Ull de cuc.- Benvinguda al meu bloc!
Clídice.- T'agradarà si t'animes i la trobes.
Elvira.- Gràcies! A mi m'ha agradat!
lolita lagarto.- Ara que ve l'estiu, podem anar fent llista :)
Joana.- Gràcies! I tens ráo que se'ns van acumulant els títols i és difícil donar l'abast.
Estonetes.- Ja ens diràs la teua opinió.
rits.- Tampoc és molt, molt dur...però com que a la vida passa de tot, doncs és el que hi ha. Però es llegeix bé.
sànset.- Tracta de la vida d'un grup de veïns i una mica sí però sobre tot dels sentiments i de les seues relacions.
Jordi.- A veure si hi ha lloc ;)
Marta.- Gràcia, me l'apunto també aquest.
L'Espolsada.- Ja saps que l'he llegit perquè el vas recomanar tu. No vaig trobar l'edició catalana :(
Bargalloneta.- Crec que t'agradarà.
Mireia.- A veure què et sembla.
Assumpta.- Llegeix-lo! El missatge final no és trist. Ja ho veuràs. Lo dels donuts és cert.
bajoqueta.- A veure si t'agrada!
Núr.- Així mateix, ni més ni menys.
ariadna.- Ja ens diràs què et sembla.
Màgia.- Esperarem la teua ressenya també.
I moltes gràcies a tots i a totes, una abraçada i bon cap de setmana!!!
Publica un comentari a l'entrada