27/6/10

Relats Conjunts: Saturn devorant un fill.


El dia va néixer com qualsevol altre d’aquell hivern gris i feixuc. La Laura Ortega mentre es prenia el primer cafè del matí desitjava que tot aquell malson que l’havia dut als inferns durant els darrers tres anys s’acabés d’una vegada.
Mentre s’apropava al seu despatx de la comissaria de Atocha va repassar mentalment tot el cas. Estava segura que aquella mateixa tarda podrien detenir l’assassí en sèrie que havia causat el terror entre els veïns del barri madrileny. Totes les proves apuntaven a l’Eusebio de la Peña, vigilant del Museu del Prado.
La Laura s’havia entestat en aquell home solter, esquerp i poc comunicatiu i que –segons li explicaren els companys- estava dominat per una mare que va morir feia uns anys deixant-lo, als seus 45 anys, desemparat i sol.
En els darrers mesos havien anat tancant el cèrcol sobre els treballadors del Museu perquè en dos de les vuit víctimes se’ls havia trobat una entrada. Això i que els cossos eren localitzats molt a prop de la famosa pinacoteca va donar per estirar un fil que els havia posat al davant de l’Eusebio.
Els faltava l’ordre del jutge per poder entrar a casa seua i interrogar-lo. La Laura no les tenia totes. Només eren proves circumstancials. Sí, que era el vigilant de la sala Goya on hi havia aquell quadre del Saturn devorant el seu fill. Sí, que hi havia testimonis que l’havien vist parlar amb les víctimes, sí que una de les noies tenia a la mà un botó d’uniforme i casualment, l’Eusebio va aparèixer un dia sense botó i se li va cridar l’atenció per aquell motiu...però...el migdia passava i la tinent d’homicidis Ortega temia que l’assassí se li escaparia sense remei.
O aquella tarda o mai.
A les 6 menys un minut, l’ordre va arribar. La Laura i vuit agents més es van personar al pis de l’Eusebio. Van entrar i no van saber què dir davant l’espectacle horrorós d’aquell menjador. La Laura, més sencera, va llegir els drets al detingut. Els agents, recobrant l’enteresa, van començar a fer fotos d’aquella paret plena de sang i folrada del Saturn devorant el seu fill. Aquells ulls ho presidien tot.
L’Eusebio, ja emmanillat, amb un posat tímid baixava les escales. La Laura va sentir que li estava parlant... Sempre en volia més, el Saturn no es conformava amb una sola. Tot el dia cridant-me, tot el dia dient-me que m’espavilés...Què podia fer jo?
La Laura Ortega va pujar al vehicle oficial i es va adonar que ja era fosc. Les llums dels cotxes feien una  bonica combinació de blaus i vermells i va pensar que ja tenia ganes que passés l'hivern.

26 comentaris:

XeXu ha dit...

Uf, podria ser l'argument d'una pel·lícula... d'aquelles que donen tan mal rotllo... Molt ben escrit, però esgarrifós. Bé, el quadre aquest cop ja ho demanava, oi?

lolita lagarto ha dit...

Esplèndid!! mooolt ben escrit i amb un suspens molt ben aconseguit. Felicitats!!
Vigilaré quan vagi al Prado no fos cas...

Carme ha dit...

Uf! Quin iuiu! les passarem canutes amb els relats conjunts aquest cop! :)

Molt bon relat kweilan, com diu en Xexu, donaria per a molt més, novel·la, peli... molt i molt ben escrit!

rits ha dit...

molt bo!
si tots els indicis et porten...

fanal blau ha dit...

Boníssim relat, Kweilan!
No sé pas si me'n sortié amb aquest!

Filadora ha dit...

M'ha encantat! t'ho asseguro! Moltes felicitats!

Joana ha dit...

Sembla el començament d'una novel.la.
No sé com posar-m'hi!
felicitats Kweilan

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaaaaaaaau!!!! FANTÀSTIC!!!

Ostres, quins relats estic llegint!! Quins relats més bons!!! En XeXu, en McAbeu, el teu...

APLAUDIMENTS!!!!

sànset i utnoa ha dit...

Pobre! i és que Saturn té molt mala idea, per Júpiter!

Un bon relat, molt "codidavincinià"!

*Sànset*

montse ha dit...

Felicitats. D'aquest relat en sortiria una bona novel·la de misteri.

Salut!

Elvira FR ha dit...

M'has alegrat el dia kweilan!!! Molt molt molt bon relat!

McAbeu ha dit...

A mi m'ha recordat Psicosis de Hitchcock i estic d'acord amb en Xexu que d'aquest relat teu en sortiria una bona pel·lícula també, està molt ben escrit.

M'ha agradat molt!!

Marta ha dit...

Ostres, quin "YU-YU", és pitjor que l'Orfanato"!

Ull de cuc ha dit...

M'ha encantat!!! Gallina de piel :P

Pilar ha dit...

Ha gaudit molt amb aquest relat...No podia ser d'una altra manera, venint de tu.
Has sabut triar molt bé uns fils de boira per cosir la trama d'aquest esgarrifós misteri.
Felicitats, Kweilan!

garbi24 ha dit...

Caram quin nivell.....molt bé, i mira que aquest mes és complicat

Babunski ha dit...

El relat fantàstic. Però aquest quadre sempre m'ha fet molta mania.

jordicine ha dit...

Boníssim i molt visual. Crec que aquest més també faré la meva aportació. Aviam.

Nets de Junh ha dit...

Saps que falta???...una continuació.Bon relat!

Tonina ha dit...

Molt ben aconseguit. Relat i imatge en perfecta harmonia. La veritat és que m'escarrufa tant la imatge com el teu relat.
Salutacions, i no vagis pel Prado,....per si de cas.

Pd40 ha dit...

Cas resolt! Molt bona història, estic llegint relats molt ingeniosos. Felicitats, Kweilan!

viu i llegeix ha dit...

felicitats, molt ben trobat!

La Meva Perdició ha dit...

Bon relat policíac. La investigadora Ortega va enxampar l'assassí en serie despietat, però una mica potiner. Mira que deixar tantes pistes, però clar quan un quadre com aquest dicta les teves accions... Felicitats pel relat, original i molt creïble. ^_^

deomises ha dit...

Pensava que te l'havia comentat ja...

Bon relat, ja en el seu dia m'ho va semblar. Original, i en tan poc espai imprimeixes un ritme força trepidant i, el més important, enganxa des de la primera línia.


d.

Núr ha dit...

buff, buff, buff! Quin patir! Per sort acaba bé, tot plegat!

...quin boig!

kweilan ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris, positius i generosos com sempre. Què bé que us hagi agradat. Bon estiu i bones vacances!!