10/6/10

Elisa (1999)


Ricardo Conde, mort prematurament abans que les infermetats normals facin lo seu en les persones que anem complint anys, va ser triat per l’atzar amb una malaltia degenerativa que, malgrat la seua lluita per la vida, va fer que la seua família i els amics el perdéssim prematurament. Aquests dies farà nou anys ja.
Advocat i home d’inquietuds culturals, li agradava escriure. Va publicar, poc abans de morir una novel.la, Elisa, editada per Mira Ediciones de Saragossa al desembre de 1999.
Elisa és una narració on l’autor ens parla de personatges que es passegen per la vida, personatges desafortunats que no poden escapar de les situacions on els aboquen les circumstàncies en què es troben.
Ricardo Conde no ens diu ni el que està bé, ni el que està malament. L'escriptor només ens mostra la vida d’aquestes persones , aliè a tot el que els passa, a tot el que ens està narrant...
Ho deixa tot a criteri del lector. És ell i ningú més el que ha d'interpretar, el que ha de valorar, el que ha d'assimilar...
Un senzill record per l'obra però també per l’amic que la va escriure.


20 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sempre fa bé recordar els amics! Sembla una lectura interessant, l'haurem de buscar!

Gràcies per posar el dibuix!

Sergi ha dit...

Desconec l'autor i els llibre, i em sap greu saber que era conegut teu pel seu tràgic final. Però no puc evitar quedar-me mirant la foto, que deu ser de la teva biblioteca personal, amb doble dons per prestatge... se'm cau la bava...

òscar ha dit...

Un llibre llegit i per llegir fet, encara més que en altre ocasions, des del cor. Buscaré al fons de la Biblio pública a veure si hi ha sort.

rits ha dit...

però sembla un llibre molt trist, no?

jo tb he flipat amb les estanteries plenes de llibres!!!

myself ha dit...

Quina lleixa de llibres més xula! Buff, quina enveja! (me n'adono que en Xexu et diu més o menys el mateix xD som un parell d'envejosos, sans, això sí). Pel que fa al llibre, no el conec però si el recomanes senyal que ha de valer la pena. Me l'anoto!

khalina ha dit...

Un llibre interessant, i per a tu acompanyat de sentiments.

estrip ha dit...

Elisa, un nom inspirador.

Elfreelang ha dit...

Almenys va deixar una petja en la literatura...Elisa..bon nom per una novel.la...la poso a la llarguíssima llista de llibres per llegir

Núr ha dit...

M'ha fet pensar en aquella peça de piano, el Para Elisa... :D Segur que és un llibre meravellós, tot i que he de dir que quan he llegit algun llibre d'un autor amic, sempre ho he fet amb uns ulls més «permissius» i sabent l'estima que li tenies, segur que seré més tolerant i oberta a tot. El buscaré, però! :)

Ull de cuc ha dit...

Sempre hauria de ser així, no? hauríem de veure la vida dels altres com quelcom "aliè" a nosaltres... és a dir, sense jutjar, sense infravalorar... Cadascú és lliure d'equivocar-se, d'agafar un camí o l'altre.

Un més per la llista :)

Jordicine ha dit...

M'agrada. La buscaré. Per cert, si et sembla bé, busca informació d'un petit llibre d'Anagrama -104 pàgines- que m'ha agradat molt. Es diu 'Fiesta en la madriguera'. En parlaré la setmana vinent al blog. Bon cap de setmana.

sànset i utnoa ha dit...

No el coneixia. Pel que ens comentes, ha de valdre la pena.

És molt humà -i ara costa ser-ho- saber recordar aquells qui van estar amb nosaltres.

*Sànset*

L'Espolsada llibres ha dit...

Que bonic tenir un llibre d'un amic per recordar-lo...
Jo tampoc ho he pogut evitar i els ulls m'han anat cap a les lleixes plenes de llibres...

kweilan ha dit...

Carme.- Gràcies a tu i una abraçada!

XeXu.- Doncs ja és la segona vegada que surt. L'altra va ser per il.lustrar a finals d'any la llista de lectures i per cert et citava a tu. Referent al llibre que comento, és també un record per l'amic que el va escriure.

òscar.- Un record i un llibre que es va fer amb molta il.lusió.

rits.- Tinc un problema amb les prestatgeries i he de fer algun invent un dia d'aquests.Una vegada vaig estar a casa d'un professor meu ja fa molt temps que tenia una prestatgeria al llarg de tot el passadís, a la part de dalt. Per tot el pis, impressionant!

myself.- Gràcies, myself!

khalina.- Així és, khalina!

estrip.- Un nom molt bonic, efectivament!

Elvira.- Gràcies, Elvira. A ell li va fer molta il.lusió poder publicar-lo.

Núr.- Gràcies, Núr!

Ull de cuc.- Si, tens raó, encara que de vegades no es pugui perquè hi estem massa implicats.

jordicine.- No el conec. Ja llegiré la teua ressenya i el buscaré també.

sànset.-És un llibre i també un record que va quedar de l'autor.

L'Espolsada.- Una abraçada!


I moltes gràcies a tots i a totes i un bon cap de setmana!!!

Bargalloneta ha dit...

EI!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'encanta el nou format del bloc!!!!
molt adient als teus fantàstics escrits!!!
un petó!

kweilan ha dit...

Bargalloneta.- Gràcies, Mònica! Bon diumenge.

ana ha dit...

Com amiga tambe de Ricardo m'ha semblat que allà on estigui habra fet un sonriure

Ana

kweilan ha dit...

ana.- Quina il.lusió que comentis! Una abraçada molt forta!

Assumpta ha dit...

Doncs a mi, llegir-ho, m'ha transmès molta emoció...

No sé... però em vaig perdre aquest post i ara l'he trobat... i estic contenta d'haver-ho fet... i també m'ha agradat veure la prestatgeria ;-)

kweilan ha dit...

Gràcies, Assumpta. Una abraçada!