3/6/09

El quartet d'Alexandria (1957-60)



He llegit que s’ha recomanat en alguns blocs Un lloro per al vicari i altres històries de Gerald Durell (1925-1995). Aquestes ressenyes m’han fet pensar en el seu germà Lawrence Durrell (1912-1990) i el seu quartet d’Alexandria. Títol genèric de quatre novel.les diferents: Justine, Balthazar, Mountolive i Clea.
Ambientada a Alexandria abans i durant la 2ª. Guerra Mundial, Durrell narra una sèrie d’esdeveniments des de tres punts de vista, tres perspectives –segons el personatge que ho explica- sobre els mateixos fets, en un intent de fer confluir temps i espai en una dimensió absoluta. A la 4ª entrega, Clea, la narració avança i només llavors el lector se n’assabenta del desenllaç de la història.
Amor, intrigues polítiques, desencís, passió, mort, adulteri, ambició...es combinen en un relat d’una gran complexitat narrativa i també humana. I per damunt de tot, en un relat apassionant.
El fil conductor és el periodista Darley, seduït per un impossible, la intangible Justine. Darley, enamorat de la ciutat només perquè en els seus carrers s’hi passeja la dona que estima. Darley, ple de desig de viure, d’estimar, de trobar pau. Darley, espectador i amic d’uns éssers que existeixen però que no es troben a ells mateixos.
Llegim el quartet i si poguéssim faríem les maletes i marxaríem a Alexandria com si fóssim víctimes d’un encanteri que ens portés a la vella ciutat. Ciutat que és més que un escenari, i que pren protagonisme als personatges principals al llarg de la novel.la. Però l’Alexandria de Justine o de Clea no la trobarem tal com la descriu Durrell.
O potser si. Perquè ens hi podem apropar, viure-hi, ésser part d’ella tantes vegades com vulguem. Només cal llegir el llibre.

44 comentaris:

carina ha dit...

Hola Kweilan, com sempre ens il·lustres amb ressenyes impecables. Com m'agradaria ser com tu... ets un pouet de ciència

Marta ha dit...

Kweilan, el mes de febrer de l'any passat vaig estar a Alexandria. Puc dir-te que em va emocionar veure la Biblioteca. Només per això val la pena si es té la oportunitat. Una abraçada

Anabel ha dit...

Sempre me'n recordo de Gerald Durrel i el seu llibre "Les illes gregues". Tenia 14 anys i volia comprar-me'l però era molt car i la meva mare no anava a gastar-se tants diners en un llibre que no era per l'escola. Així que no el vaig comprar. Avui en dia encara no ho tinc, però estic segura que algun dia l'aconseguiré i, a més a més, podré anar a aquelles meravelloses illes.

Gràcies per la recomanació: la tindré molt en compte de seguida que acabi els exàmens. Tinc molt a llegir.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Els del PiT ha dit...

Quina capacitat!
D'un germà passes a l'altre i "tan campant..."
Jo no en sabria prou...
:-S

Raticulina ha dit...

Alexandria, el seu quartet i la seva atmosfera, ocupen un lloc especial en el meu record.

Un petó

Clidice ha dit...

Els germans Durrell s'assemblaven a l'hora d'escriure com un ou a una castanya. Reconec que tinc en llista d'espera l'obra d'en Lawrence, que sempre m'ha semblat complexa i un pèl fosca. A veure si em decideixo aquest estiu :)

bajoqueta ha dit...

Com sempre llegint-te tenim ganes de llegir els llibres que recomanes. No he llegit res dels dos germans, m'hauré de posar.

VIRGÍNIA ha dit...

Em sembla molt interessant el teu blog. El món dels llibres és un món petit ple d'històries per descobrir.

Gràcies. Et lligaré amb el meu blog

estrip ha dit...

no sé si és que ho expliques molt bé, però aquesta l'he de llegir

Noctas ha dit...

Vaig llegir Clea si mal no recordo i se'm va quedar sobretot d'ell la alta qualitat narrativa. Es un tio que escriu com els àngels...abraçades!!!

Nymnia ha dit...

Jo també me l'apunto a la llista! Sembla molt interessant, si més no, li fas molt bona publicitat. Ara quan acabi elq ue tinc entre mans em posaré amb algun dels que recomanes, que si no se m'acomularà la feina! jejeje!

jordi MR ha dit...

aconteixements...???

La resta impecable.

Assumpta ha dit...

Bé... ja ho saps, oi? jejeje
No crec que llegeixi el llibre, però m'agrada un munt llegir les teves ressenyes!! Tinc la sensació que ja he "atrapat" una part del llibre :-)

Ma-Poc ha dit...

Molt bon apunt! m'hauré de posar amb aquest llibre... ;)

zel ha dit...

Jo només coneixia un Durrel, merci, ara tinc més feina apuntada...

kweilan ha dit...

Carina: Moltes gràcies! Fins aviat.

Marta:M'ho imagino. Aquesta ciutat ha de tenir un encant especial.

Anabel: T'encantarien aquests llibres perquè tenen una sensibilitat especial.

Els del PIT: Ja porto molts anys exercint de lectora!

Raticulina: Efectivament, podem oblidar detalls de la història però l'atmosfera queda dins nostre.

Clídice: L'escriptor era el Lawrence, el Gerald era un naturista i un zoòleg que es va posar a escriure perquè li va insistir el seu germà.

Bajoqueta: El quartet t'agradaria.

Virginia: Gràcies i benvinguda al meu bloc. Et faré una visita per veure el teu. Ens llegim!!

estrip: Doncs ja em diràs què t'ha semblat.

Noctas: Són llibres que no s'obliden.

Nymnia: A veure si te n'agrada algun dels que recomano tant com a mi.

kweilan ha dit...

Jordi Montanyà: Benvingut al meu bloc i gràcies per detectar el barbarisme "infiltrat".

Assumpta: Gràcies, Assumpta!! crec que gaudiries amb aquesta història. Enganxa molt.

Ma-Poc: Ja em diràs la teua opinió.

zel: Gràcies a tu...A l'estiu sempre es pot llegir una mica més.

I una abraçada a tots i a totes pels vostres comentaris!!

Àlex ha dit...

M'acabes de donar arguments per llegir-lo! Fa anys que el tinc a la prestatgeria esperant-me...
Gràcies!

kweilan ha dit...

Âlex: Doncs si t'animes, ja em diràs què t'ha semblat.

rits ha dit...

aquesats, si no et fa res, de moment no me'ls apunto. M'ha retornat l'hàbit de la lectura, però esclar ara en tinc tants d'enderrarits!!

La foto és Alexandria o Barcelona? perquè sembla les Drassanes!!!

Elfreelang ha dit...

Només em vaig llegir Justine i m'han quedat pendents els següents...ara no sé si vaig errada però del Gerard m'he llegit un parell, em semble que era quelcom del senyor Somer...se m'ha esborrat...Interessants els teus comentaris literaris Kweilan!

kweilan ha dit...

rits: Quatre novel.les de cop fan endarrerir qualsevol cua...La foto és Alexandria encara que tens raó sembla bcn. Gràcies per la visita i bon cap de setmana!!

kweilan ha dit...

Elvira FR: Gràcies, Elvira. A mi em va enganxar tota la sèrie i Clea és molt interessant perquè és quan saps com ha continuat tot plegat. Bon cap de setmana!!

robadestiu ha dit...

confesso que no llegeixo novel.les des de fa molt de temps, així que no goso dir que la llegiré, però sí que puc dir que en fas venir ganes, m'ha agradat pasejar pel teu escrit que desperta la curiositat, tb per viatjar :-)

kweilan ha dit...

Moltes gràcies robadestiu per visitar el meu bloc i pel teu comentari. Una abraçada!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Eixe quartet de Durrell són alguns dels meus llibres que m'emportaria sempre en la maleta...

Joana ha dit...

Encara ahir vaig llegir que la biblioteca d'Alexandria va ser cremada dos o més cops...
Cremar llibres és un pecat. És mutilar la cultura.
No he llegit aquest llibre però me l'apunto a la llista de pendents!
Gràcies Kweilan!

kweilan ha dit...

Comtessa: Coincidim en aquest llibre.

Joana: Ja em diràs si el llegeixes què et sembla. És una meravella d'història.

I bona setmana!!!

Jordicine ha dit...

Una abraçada, KWEILAN. Jo acabo de començar 'El nas de Mussolini'. Aviam.

assumpta ha dit...

Si aquest Quartet d'Alexandria "enganxen" tant com el teu post en descriure-ho, ja paga la pena llegir-los.
Tens una manera d'escriure que fa que ja ens hi posem. T'has plantejat tu mai, de fer-hi alguna "passa" en aquest món?
Aquí et deixo la pregunta.
Bona setmana també per a tu Kweilan.
;)

kweilan ha dit...

-assumpta- com sempre, les teues paraules són generoses i amables. Gràcies! Bona setmana!!!

Noemí Pastor ha dit...

¿Tú te crees que no he leído nunca nada de Durrel?

Carme Rosanas ha dit...

Fa anys el vaig començar, el quartet. vaig llegir Justine... i no vaig continuar, ni sabria dir-te perquè. No devia ser el moment.

kweilan ha dit...

Noemí: T'agradaria!

Carme: De vegades una novel.la la deixem sense saber perquè. Després, a mi em passa, és difícil donar-li una altra oportunitat.

Tonina ha dit...

De Gerald he llegit molts llibres, quasi tots, hauré de llegir El quartet d'Alexandria, el tinc a casa i després del què dius, anirà amb les futures lectures. Gràcies pel consell.

kweilan ha dit...

Tonina: Cara a l'estiu, crec que els quatre llibres són una lectura molt interessant. Ja em diràs el què. I gràcies per la visita!!

fanal blau ha dit...

kweilan,

m'encanta la manera que tens de convidar a la lectura. D'en Gerald Durrell si n'he llegit més d'un, però "El quartet d'Alexandria" no.
Me n'has fet venir ganes!!!
Abans no acabi la setmana aniré a buscar-lo.

Una abraçada!

kweilan ha dit...

fanal blau: Desitjo que t'agradi!

Bargalloneta ha dit...

doncs, a posar-me un més a la llista... que ja es prou llarga!
petó de cap de setmana

kweilan ha dit...

Gràcies, Bargalloneta. Un bon cap de setmana per tu també!!!

anmonbar ha dit...

Recent descobert aquest bloc i ja em trobe perles com aquestes quatre novel·les. Està molt bé, però... quantes coses més encara ens descobrirà la xarxa? No acabarem mai de sorprendre'ns? (Esperem que no)

I he dit quatre novel·les perquè jo me les vaig llegir per separat i en castellà fa molt de temps i em van semblar esplèndides. Després, quan van eixir en català i totes juntes, el vaig comprar i regalar a un bon amic, que m'ho va agrair. Potser haurem de demanar-li-la ara i tornar-nos-la a llegir, ara en català (ho hem fet amb moltes altres lectures) que SEMPRE és molt millor, t'arriba més.

kweilan ha dit...

Gràcies per la visita i benvingut al meu bloc. Coincideixo amb tot el que dius i és que realment els quatre llibres són excepcionals i si podem llegir la traducció catalana, millor.

coses2 ha dit...

Hola, acabo de descorbrir el teu blog i m'ha cridat l'atenció la teva ressenya. Fa anys que em vaig llegir el quartet d'Alexandria. En recordo poc, excepte que els dos que més em van agradar van ser Justine i Clea i el que menys el tercer. Fa molt temps tenia anotades frases d'aquesta obra en una llibreta, però em temo que l'he perdut. Només recordo una que dia alguna cosa com ara "el telefon és el símbol de la incomunicació". Bé segurament ho deia millor però aquesta era la idea. Em pregunto què diria en Durell si veies els emails, els xats, o el messenger. Bé perdona el rotllo. Encantada d'haver trobat el teu blog.

kweilan ha dit...

coses2: Pobre Durell!! Jo recordo d'aquest llibre una frase que deia alguna cosa com que una ciutat pot ser la més bonica del món si hi viu allà algú que hi estimes. Em sembla que era a Justine. Gràcies per la teua visita que de pas m'ha fet conèixer el teu bloc. Fins la propera visita!!