14/6/09

Lectures de la Patagònia


El viatger que entra en una llibreria de El Calafate, a la província argentina de Santa Cruz, se sorprèn immediatament per la gran quantitat de llibres dedicats a la Patagònia que hi ha a l’abast del possible lector. Assajos, cròniques, treballs de camp, biografies, relats d’expedicions...
Llibres que denuncien l’extermini dels grups aborígens de Santa Cruz i Tierra de Fuego com el de l’antropòloga Anne Chapman que va estudiar la vida dels indígenes, els Onas i els Yàmanas a La vida de los Onas. Ella es va traslladar a la zona i va tenir contacte amb l'última Ona, la Lola Kiepja, que va morir l’any 1966. Dels 24. 000 tehuelches –ètnia a la qual pertanyien els ones- que es van censar al 1869, ja al 1895 només en quedava 5.500.
Llibres que conten com un vaixell belga dedicat a la pesca de balenes a la zona va capturar un grup d’ones i els van portar a París engabiats com si fossin animals. Aquells éssers humans van ser un dels atractius a l’Exposició Universal de París al 1889.
Llibres que parlen de les aventures de l’expedicionari Ernest Shackelton (1874-1922) i com amb l’Endurance va quedar atrapat al gel de l’Antàrtida. O de la vida de Francisco Moreno que va morir sense haver vist mai el glaciar que porta el seu nom.
Llibres que fan pública l’explotació dels treballadors i les morts que hi va haver a començaments de segle per part dels grans propietaris de la terra, ramaders en la seua majoria, com La Patagonia trágica de José Maria Borrrero (1880-1931) on explica, amb documentació dels diaris de l’època, les vagues dels assalariats demanant unes mínimes condicions laborals i la consegüent repressió indiscriminada que van patir, aïllats i ignorats del món.
Una bibliografia nombrosa i una Història rica que ens és llunyana però interessant i trista. Molt trista.

19 comentaris:

Anabel ha dit...

Com sempre les teves recomanacions són fantàstiques. Entre els llibres que ja tinc en espera i els que m’apunto per els teus consells no tindré temps de posar-me al dia mai!

Gràcies mil per la teva assistència ahir al recital de poesia. Sento molt que t’haguessis d’esperar tant per a veure una actuació tan pobre i mal recitada. Vau ser molt amables per aguantar tanta estona. També vas poder comprovar la meva mala pronuncia del català, són les coses de conèixer als “bloggers” en persona.

Va ser tot un plaer i una agradable sorpresa. Espero que no sigui l’última vegada.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Assumpta ha dit...

Llegir-te a tu és entrar una mica dins l'univers de cada llibre que comentes.

Fas unes ressenyes, ho expliques d'una manera que és un plaer visitar-te!

En aquest cas el llibre ha de ser molt dur... això dels essers humans com "atracció" de l'Exposició fa posar la pell de gallina...

Ma-Poc ha dit...

Gràcies per l'apunt. Tot i que pel que expliques el llibre ha de ser trist i dur, també ha de ser una lectura molt instructiva... I això de parlar amb l'última Ona em recorda un apunt que vaig escriure fa poc sobre la mort de les llengües i els últims parlants... Ben trist...

Joana ha dit...

M'agrada aquestes recomanacions que ens porten lluny de casa. poder viure altres vides amb una companyia ben diferent!
gràcies mil!!

L'Espolsada llibres ha dit...

Precisament la literatura ens ha de servir per viure altres realitats i denunciar fets. Gràcies per recordar-nos-ho.

Ferran ha dit...

La humanitat és dins d'una mena d'espiral de no-evolució, on generació rere generació es repeteixen els mateixos errors, les mateixes barrabassades: pobles exterminats, explotació de treballadors...
Em pregunto quin sentit té que l'espècie humana continuï existint, si no és capaç d'aprendre dels seus errors per no repetir-los.

Elvira FR ha dit...

Hi ha moltes menes de literatura i una d'elles és la literatura compromesa , la que serveix per a denunciar realitats que ha de ser canviades... parafrassejant Celaya diria que "la literatura es un arma cargada de futuro"

Bargalloneta ha dit...

Sempre han estat una comunitat molt mal tractada i el pitjor és que moltes vegades som nosaltres els que amaguem el cap sota l'ala per no saber el que els passa... les teves recomenacions són un autèntic plaer!!!!

Núr ha dit...

Una altra part de la història molt i molt tràgica, i com dius molt bé, molt i molt trista.

Recordo una vegada que em van explicar que l'Església catòlica es va reunir per discutir si els indis americans eren humans, o bé eren animals. Van «haver de» decidir que eren humans, perquè es considerava que els animals no tenien ànima i, si els indis eren animals, no tenien ànima i, per tant, no podien ser evangelitzats...

I això que has explicat del grup d'indis que es van endur a París, m'ha recordat al negre de Banyoles...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Té molt bona pinta aquesta recomanació! La Patagonia és un lloc al que tinc en ment viatjar, qui sap quan, però algun dia.

Babunski ha dit...

L'any 2700... existiran llibres així sobre els catalans?

jordicine ha dit...

Es tracta d'aprendre coses. Per això m'agraden tant les novel·les històriques. Un petó, KWEILAN.

Puigmalet ha dit...

És un lloc que et deixa empremta. Permet-me afegir-ne dos: En la Patagònia, de l'escriptor de viatges Bruce Chatwin i El català de la Terra del foc de Xavier Moret. Molt diferents dels que comentes.

Noemí Pastor ha dit...

La Patagonia es un territorio que fascina a mucha gente. A mí, en principio, no me cautiva, pero algo tendrá el agua, cuando la bendicen. Saluditos.

kweilan ha dit...

Anabel: Gràcies a tu pel comentari. I a reveure!

Assumpta: Efectivament, Assumpta. La història d'aquests grups de persones és molt dura.

Ma-Poc: Doncs, com tu dius, ben trist.

Joana: La literatura ens porta a altres mons i altres cultures. És part de la seua màgia.

L'Espolsada: Gràcies a tu pel teu comentari.

Ferran: Aquests errors es repeteixen contínuament. I no aprenem.

Elvira: Així és. La literatura compromesa pot ajudar a canviar realitats i situacions.

Bargalloneta: Gràcies. La veritat és que és una terra que ens queda molt lluny però no és motiu per amagar el cap sota l'ala, com molt bé dius.

Nur: Déu n'hi do això que expliques!

Comtessa: Segur que si et fa il.lusió, tard o d'hora visitaràs aquelles terres.

Babunski: Pensar en aquesta pregunta em deprimeix direcament. Esperem que no!!!

jordicine: Vaig tenir una època que només llegia novel.les històriques i és veritat que s'apren moltes coses.

Puigmalet: Gràcies per les recomanacions. El del Chatwin ja el vaig comentar a l'inici d'aquest bloc peò el de Moret no el conec. També hi ha un llibre de viatges de León Lasa que es diu Al sur del Sur que em va agradar molt. I benvingut al meu bloc!!

Noemí: És una terra solitària i aïllada del món però té el seu encant.

I una abraçada a tots i a totes pels vostres comentaris!!!

Virgínia ha dit...

M'AGRADA EL TEU BLOG. m'HI APUNTO

kweilan ha dit...

Gràcies, Virgínia! Benvinguda al meu bloc. Ens llegim!

bajoqueta ha dit...

Quan llegeixes llibres així et sorpren l'animals que podem arribar a ser els humans.
Una trista recomanació, però que apunto igualment.

kweilan ha dit...

Gràcies, Bajoqueta, pel comentari i una abraçada!!