No hi havia a la meua ciutat moltes llibreries quan era petita. D’aquelles, la majoria han desaparegut. Petites llibreries que a més dels llibres hi tenien tot mena d’estris de papereria, tints de colors, llibretes, llàpissos...
Era ben petita quan a casa em van deixar anar-hi sola. N’hi havia una aprop de casa, al carrer Balmes, que freqüentava de manera compulsiva a veure quins llibres tenien nous i m’encantava estar-m’hi moltes estones pensant en quin seria el pròxim. Tenien tota la col.lecció cadete…encara recordo Diario de un maestro, una mena de Sidney Poitiers en un poble perdut en mig de la Castella rural dels anys 60.
En tenia localitzades dos més. Una, al carrer Sant Antoni i una altra, al carrer Major. La primera de les tres que va tancar es deia llibreria Atlàntida i era un local estret i allargat que a mitja botiga tenia dos escales i que al pujar-les estaves en una part molt menys accessible a la clientel.la. Com que veien que m’hi passava sovint, un dia em van dir que podia anar a la part de dalt, que allà tenien més llibres. Em feia feliç voltar per aquelles prestatgeries i descobrir quines novetats els havia arribat, fullejar-les, preguntar quant valia cada llibre, calcular si me’n podia comprar dos...La col.lecció Històries, l’editorial Molino, l’editorial Joventut...
Els anys van passar. I un dia aquella llibreria fosca i acollidora va tancar. Potser els seus amos s’havien jubilat i recordo que em va saber greu com si algú tirés els teus llibres de petita a la paperera o com si una part del teu passat hagués quedat esborrat en uns segons.
I molts més anys després...l’altre dia, sense anar més lluny, passejant per Barcelona vaig colar-me dins la megallibreria –estaven fent els darrers retocs abans de la inauguració- que deu d'estar a punt d’obrir o ja ha obert a la Rambla Catalunya. Metres i metres de llibres , llum fantàstica per llegir els títols i cobertes, espais agradables...i tanmateix els falta a aquestes llibreries l’encant i la màgia d’aquelles. Des d’aquí una salutació especial als llibreters que quan veuen un nen o una nena mirant llibres, li diuen...té, aquí en tenim més!
Era ben petita quan a casa em van deixar anar-hi sola. N’hi havia una aprop de casa, al carrer Balmes, que freqüentava de manera compulsiva a veure quins llibres tenien nous i m’encantava estar-m’hi moltes estones pensant en quin seria el pròxim. Tenien tota la col.lecció cadete…encara recordo Diario de un maestro, una mena de Sidney Poitiers en un poble perdut en mig de la Castella rural dels anys 60.
En tenia localitzades dos més. Una, al carrer Sant Antoni i una altra, al carrer Major. La primera de les tres que va tancar es deia llibreria Atlàntida i era un local estret i allargat que a mitja botiga tenia dos escales i que al pujar-les estaves en una part molt menys accessible a la clientel.la. Com que veien que m’hi passava sovint, un dia em van dir que podia anar a la part de dalt, que allà tenien més llibres. Em feia feliç voltar per aquelles prestatgeries i descobrir quines novetats els havia arribat, fullejar-les, preguntar quant valia cada llibre, calcular si me’n podia comprar dos...La col.lecció Històries, l’editorial Molino, l’editorial Joventut...
Els anys van passar. I un dia aquella llibreria fosca i acollidora va tancar. Potser els seus amos s’havien jubilat i recordo que em va saber greu com si algú tirés els teus llibres de petita a la paperera o com si una part del teu passat hagués quedat esborrat en uns segons.
I molts més anys després...l’altre dia, sense anar més lluny, passejant per Barcelona vaig colar-me dins la megallibreria –estaven fent els darrers retocs abans de la inauguració- que deu d'estar a punt d’obrir o ja ha obert a la Rambla Catalunya. Metres i metres de llibres , llum fantàstica per llegir els títols i cobertes, espais agradables...i tanmateix els falta a aquestes llibreries l’encant i la màgia d’aquelles. Des d’aquí una salutació especial als llibreters que quan veuen un nen o una nena mirant llibres, li diuen...té, aquí en tenim més!
34 comentaris:
Tinc pendent de posar-hi paraules algun dia, però recordo la primera vegada que el meu pare em va comprar un llibre, al Merat de Sant Antoni. De segona mà.
Me n'he desfet d'un munt, n'he regalat, els he dut a les biblioteques...però aquest el conservo com un record gairebé "iniciàtic".
Les llibreries sempre m'han semblat espais de plaers. Si m'hi resisteixo més és perquè encara em resulten addictives (hi hauria d'anar sense cash ni tarja perquè sempre acabo sucumbint).
M'agraden les llibreries modestes en les que els llibreters i les llibreteres són amants de la lectura i se t'acosten per recomanar-te...Poquetes en queden...
I seria fantàstic que els nens podéssin tornar a entrar-hi per fer descobertes...
Per cert...un afegit...
Popper...el meu predilecte!
Per sort, d'aquestes encara en queda alguna, a Barcelona. Especialment a Ciutat Vella.
És ben clar que la teva passió per les lletres et ve de ben petita, oi, Kweilan? :-)
No sé si pensar que la xarxa ha fallat
o que "les forces blogaires universals" volien estalviar-te una llarga lectura...i estalviar-te, també, l'aspirina pel mal-de-cap.
Portava teclejant la meva resposta una bona-molt bona estona i..."pling"!!!en el "publica este comentario" ha desaparegut.
Trobaré el moment per explicar-t'ho de nou.
El teu escrit m'ha donat un estímul de record de les aromes, els colors i les transparències de les llibreries que he passejat sempre.
Gràcies i una abraçada!
Perdre's en una llibreria i remanar una estona. Acaronar els lloms dels llibres i llegir de què va, l'autor, alguna pàgina...Triar. Veure les portades que atrauen com imants.
Per a mi les llibreries són com museus vius on hi ha grans obres d'art!
un post magnífic i uns records ben vius!
Una abraçada!
No recordo haver vist mai aquestes llibreries de les que parles, però recordo la llibreria Catalunya i la Rondalles, desaparegudes i dels mateixos amos. Una altra pèrdua és la llibreria Baratària, de llibres de vell. Avui de Lleida només m'agraden la Tulhir (perquè saben què venen i recomanen), El genet blau i el Totem (fa aquella oloreta de rònec i de vell que em recorda a la llibreria de La història interminable). Quin escrit més evocador, kweilan, ens has posat nostàlgics.
Una salutació especial a tot aquell o aquella que inciti a la lectura a un infant, perquè fer-ho és sempre emocionar-se, i si mai tinc fills crec que és de les poques coses en la que els insistiré.
Entenc que les llibreries velles poden tenir un encant, però per mi l'encant són els llibres, així que mentre hi hagi expositors plens d'obres, allà que me n'hi vaig.
Moltes passejades meves són a llibreries... La Central, la Laie, la Documenta... No totes em serveixen. La llar del llibre del Pg. de Gràcia no m'agrada gens. A veure aquesta de la Rbla. Catalunya què tal.
M'encanten les llibreries, i sobre tot aquelles en les que veus que els llibreters gaudeixen amb la seva feina.
Recordo quan vivia a Barcelona que sempre anava a una llibreria de Poblenou on ja em coneixien i sabien que no sempre m'agrada llegir llibres del mateix estil. Els llibreters eren (són) una parella de gustos molt diferents i, segons parlaven amb mi ja veien quin tipus de lectura em venia de gust llegir en aquell moment.
Enyoro trobar llibreters així que s'apassionin tant amb el que fan.
jo fins i tot penso que de la mateixa manera que és té perruquer, o es té metge, als qui ens agrada llegir hem de tenir llibreter.
Jo ja he manifetsat en diverses ocasions que no me'n refio de les ressenyes dels diaris, així que el llibreter de tota la vida - figura en extinció??? espero que no, celebro que s'obrin megallibreries però reclamo que seguim comprant en les de tota la vida- fins fa 4 dies era qui m'orientava, ara el criteri a seguir és el llibreter i també els blogs, al 50%. En aquest sentit aquest, l'Espolsada i el llibreter feu una tasca molt digna!!!!
M'has fet reviure els meus propis records d'infant a les llibreries. Com sóc de poble, eren condemnadament menudes. Molt més del que els meus ulls de criatura copçaven. Tanmateix els llibres eren més màgics. Eren completament hipnòtics i sobre naturals.
Kweilan, que bonic. M'agradaria que algú algun dia parli així de la meva llibreria. Els menuts lectors són encantadors!
Abel gràcies per les teves paraules. Ho torno a dir, a comarques n'és ple d'aquestes llibreries que tan enyoreu!
Jo compro a 'La Gralla' de Granollers i a 'La Gavina'. Per cert, volia saber si coneixies Agata Kristof i què et semblava. Ahir em va caure a les mans 'Ahir' i em va durar hores. Una abraçada.
Torno a ser jo. Kweilan, ahir a la nit, després de llegir l’última novel.la em va passr una cosa ben curiosa. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar que llegia un d’aquells articles tan ben escrits amb els quals sovint ens delectes –ja sé que el blog no és un programa de ràdio d’aquells en els que la gent truca i pot demanar la cançó que vullgui però jo et “llanço la petició” que, si tens l’oportunitat de llegir-la, ens facis una ressenya com tu tan bé saps fer d’aquesta novel.la, que m’ha agradat molt-.
En el blog de L’ESPOLSADA he manifestat diverses vegades la meva desconfiança cap a les ressenyes periodístiques. Però els blogs són una altra cosa, aquí no hi ha “interessos”de cap tipus, cadascú diu el que pensa de manera sincera. Per això em va seduir trobar que es parlava bé de la novel.la en dos blogs diferents(“ulls verds”, que encara no he dit quina és caram, escrita per un autor novell, Marc Pallarès), i l’he llegit, i aleshores he entès per què se’n parlava en dos llocs diferents: perquè és una novel.la fabulosa, de les que el boca-orella ha de fer circular perquè penso que agradarà a tothom.
Visquin els blogs i visca la literatura que ens fa gaudir de bons moments com aquest “ulls verds”!
Ai, quins records...
Sort que sempre quedaran llibres per descobrir i jo puc continuar tirant-me estones remenant llibres al mercat de sant antoni o a les llibreries de vell, per alló del pressupost...
¿Conoces el "Mapa sentimental de Librerías" que corrió por los blogs hace unos añitos?
No tinc manies per llocs, jo on veig llibres m'han de treure quasi plorant com als crios jajaja. A casa los llibres arribaven pel Círculo de Lectores molts cops. Després de gran al pujar a Barcelona vaig descobrir moltes llibreries i va ser genial. A la que vaig quasi sempre ja que cau al costat de l'estació de Passeig de Gràcia és a La casa del Llibre.
Quan vaig a la biblioteca he d'anar sola sinó faig avorrir amb qui va amb mi :)
Al·leuiaaaaaaa!!!
He intentat entrar unes 4.892 vegades i no s'obria la pàgina!! :-))
Res, que m'encanta l'article... que jo, tot i no ser una lectora tan bona com vosaltres, també gaudeixo molt a les llibreries, i que tinc un marit el qual es queda enganxat a aquests tipus d'establiments i no en marxaria mai :-))
Aqui a Reus n'hi ha dues molt maques, la Galatea (molt gran, m'agrada molt) i la Gaudí (més petita però on els amos i dependents (crec que tots son família) saben tot el que els hi preguntes :-)
Fa un any o dos han obert també una Abacus molt ben assortida...
N'hi haurà d'altres, és clar, a altres barris, però aquestes són les de la nostra "ruta habitual" :-)
fanal blau: A mi també em resulten addictives i m'agrada entrar-hi encara que com tu, m'he de moderar.
Ferran:Sí, sempre m'ha agradat.He tingut èpoques en què he llegit menys i el llibre m'ha durat més temps però sense llegir el dia a dia no sria el mateix.
Joana: Compartim, doncs, l'amor pls llibres i les llibreries.
Carina: Les llibreries que nomenes són més actuals. Aquestes que dic jo són més anteriors. Per exemple, la del carrer Major estava a la cantonada del carrer Major i carrer Cavallers: on està ara una multinacional de roba.
Xexu: Aquest post meu ha estat un exercici de nostàlgia. Però tens raó quan dius que la màgia està en els llibres. De fet el primer post que vaig llegir teu va ser lo mlt que havies gaudir en una llibreria.
Rita: Quan vinc a Barcelona, m'agrada anar de llibreries. I aquestes que dius m'agraden molt.
Jo no m'oblide de la llibreria de la meua infància, que també ho va ser d'adolescència, a pesar d'anar-me'n a viure lluny. I de la meua llibretera que encara a dia de hui m'aconsella, em fa interessants descomptes i em busca tot el que li demane. Això sí, res dels amplis corredors amb estanteries fins el sostre, res de poder fer-te un café mentre triaves que t'emportaves, passant vesprades senceres allà. Coses del mercat, ara aquella llibreria és un minúscul espai a la part de dalt d'una papereria, amb molt poc gènere a la vista, i carent d'encant.
kalidoscopi: Ja veig que també tens records bonics de les teues primeres llibreries :)
Abel: Gràcies pels teus comentaris. Me n'alegro de què t'hagi agradat tant aquest llibre. El tinc preparat perquè vaig començar el de petons de diumenge...De fet, als blocs se'n parla molt bé. M'apunto la teua suggerència :)
Jaume Puig: Entenc perfectament el teu comentari...Quanta màgia ens transmitien aquells primers llibres!!!
L'Espolsada llibres: Llàstima que esteu tan lluny...Una abraçada i suposo que vau rebre la salutació especial :)
jordicine. Doncs no n'he llegit res. Ho buscaré a la llibreria, però sembla que enganxa molt.
Raticulina: És veritat, el món dels llibres és infinit.
Noemí: Pues, no. Qué es exactamente?
bajoqueta: una gran lectora com tu s'hi deu passar hores per les llibreries i biblioteques:)
Assumpta. Gràcies per la informació. Si algun dia vaig a Reus, segur que les visito perquè allà on vaig, m'agrada veure les llibreries.
Comtessa: Benvinguda al meu bloc!!! Precisament al teu darrer post parles del pas del temps...aquesta meravella de llibreria que nomenes n'és un exemple.
I una abraçada a tots i a totes pels vostres comentaris!!!
Molt maco el post, Kweilan. Aprofito per reivindicar el paper que fem moltes llibreries de comarques, sovint oblidades i poc reconegudes, que hem de patir la competència de la gran urbs i d'alguna dita cooperativa que fa pràctiques il·legals i que eixuga els seus deutes amb els diners de tothom.
Llibreria l'Illa: feu un treball encomiable!!! I malgrat els entrebancs jo crec que us en sortireu, que sàpiguis que jo compro tots es llibres (i en són molts) ales llibreries tradicionals.
Kweilan, sí tens raó se n'ha parlat d'ULLS VERDS ha un parell de blogs diferents, per això l'he llegit (és el que faig triar les lectures en funció de les opinions dels blogs), quan l'acabis ESPEREM EL POST!!!! Ja veuràs, és un novel.lón impressionant (una mica lent el primer terç, de llibre, molt bo el segon i MAGISTRAL el darrer terç).
Salutacions des del Pa´si valencià a tots i bon cap de setmana.
Decía que hace un tiempo circuló por los blogs una especie de meme que se llamaba "Mapa sentimental de librerías". Creo que lo puso en circulación un blog llamado "Opinión con valor". Te decía que buscaras en Google y que suerte.
Carai, en una llibreria i trobem un munt de saviesa, m'hi passaria hores perduda en la lectura que amagen tots aquells munts de llibres molt ben arrenglarats i classificats. seguiré el teu blog. abraçada. mia
Un relat encantador, em quedava encantat quan el llegia i recordava també els meus primers anys de lectura., aquell nou mon que havia descobert, aquelles llibreries amb tot aquell saber per tot arreu, aquell despertar de la curiositat que és una de les coses més maques que hi ha., els nens han de descobrir la lectura per ells mateixos., si no la descobreixen, mala sort, però el gust per la lectura i les lliberies ha de sorgir de forma espontànea...saludus campiona!!!
Gràcies,l'Illa,i aprofita per reivindicar el vostre paper totes les vegades que vulguis perquè com diu l'Abel feu una tasca molt important.
Noemí: Gracias. A ver si lo encuentro.
Mia: Benvinguda al bloc!! Ens anem llegint.
Noctas: Gràcies pel teu comentari. És clar que a les persones que ens agrada llegir de grans recordem com màgics els primers encontres amb els llibres.
I molt bon cap de setmana a tots i a totes!!!
Quina salutació especial? La dels Bocins?
mi primera librería se llamaba abárzuza y estaba en pamplona en la plaza de las escuelas donde jugábamos a canicas. no comprábamos, cambiábamos novelas y tebeos (cinco, diez céntimos): hazañas bélicas, fbi, novelas en formato de cuaderno: dick turpin tal vez (¡ilustradas!, qué gloria). recuerdo las pilas y pilas de libros sórdidos aunque te apetecían todos debías elegir rápido; la dueña, grande, vieja, con ojos cansados; los primeros abrumadores arrepentimientos por haber robado una novela. y a la puerta, tras tres escalones, el burro de la carbonería de al lado al que torturábamos los escolares. después vino el seminario y allí ¡oh! la biblioteca con el superlujo de revistas de ideas ¡y libros en griego con tachaduras de la censura! sólo cuando dejé el seminario vinieron las librerías tal como tú las cuentas. y era como lo cuentas.
Anònim: Gràcies pels teus records!
Avui si que puc accedir, o sigui que encara que amb una mica de retard, torno.
A casa meva (a bcn), ho he de reconèixer, no hi havia un interés especial per a la lectura. O sigui que no us enganyaré si us dic que de menuda el llibres que tenia em venien de ben aprop, a la cantonada de casa hi havia un llibreter que a més hi tenia venda de diaris i era ell qui de tan en tan en recomenava lectures. Així, mica a mica em vaig anar aficionant, la saga de "los cinco" d'Enyd Blyton (ara no recordo si s'escriu així) va se de les primeres recomenacions del sr. Bizcarro.
Als estius, a tàrrega era una altra cosa, fins no fa gaires anys, teníem una llibreria excelent era Cal Güell. Com algú de vosaltres ha dit, tenia un esperit encisador que ho envoltava tot. Era menuda, però ho trobaves tot, tot, tot i a més les mestresses (dues germanes) semblava ben bé (als ulls d'una nena) que s'havien llegit tots els llibres que hi podia haver en el món. Em van "contagiar".
Ara deu de fer uns 6 anys la van tancar doncs ja eren elles molt grans i van obrir-ne una de "disseny" uns altres proppietaris. Si els preguntaves alguna cosa, mai sabien res de res, però res. I així els ha anat. Ara està en traspàs.
Actualment, quan vaig a bcn és quan puc fer "la compra" però tiro pel dret i vaig directa a fnac de l'illa diagonal. No és el mateix, ho sé. Però al final, si la lectura ha sigut enriquidora és el que queda.
Hola. -assumpta- pel que dius encara que no hi hagués molta afició a la lectura a casa teua, tu portaves una mica el cuquet a dins...després aquestes germanes te'l van alimentar...quines històries més boniques que hem anat explicant dels nostres records i les llibreries...Moltes gràcies, -assumpta- i bona diada de Sant Jordi!!!
Publica un comentari a l'entrada