Renata, la protagonista de Naturaleza infiel, és una dona que ja té més de 30 anys. Tenia una família i té una vida o la tenia. Recorda moments de la seua infantesa o de la seua joventut. Evoca els seus avis, els problemes econòmics, la mort prematura del seu pare, la relació amb la seua germana bessona...
No és una narració ordenada en el temps sinó que els records, com espurnes de la memòria, van conformant la seua història. I ho fa amb la fredor o la ressignació que proporciona la distància dels anys passats.
En uns cinquanta minicapítols, dos o tres pàgines com a molt, Cristina Grande (1962) ens presenta uns personatges que només viuen. Esdeveniments durs i amargs que els van ferint dia a dia. Però com a lectors que també tenen les seues pròpies vivències, tota aquesta quotidianeitat tenyida de desconsol no ens ve excessivament de nou. Així, el relat traspassa la frontera de lo familiar i va més enllà, perquè no se’ns conta res que no puguem reconèixer.
Fets importants com anècdotes o anècdotes com fets decissius...així ens ho fa sentir la Renata i a l’acabar la novel.la sabem més del que ens ha explicat i ho sabem perquè també vivim i hem viscut.
En uns cinquanta minicapítols, dos o tres pàgines com a molt, Cristina Grande (1962) ens presenta uns personatges que només viuen. Esdeveniments durs i amargs que els van ferint dia a dia. Però com a lectors que també tenen les seues pròpies vivències, tota aquesta quotidianeitat tenyida de desconsol no ens ve excessivament de nou. Així, el relat traspassa la frontera de lo familiar i va més enllà, perquè no se’ns conta res que no puguem reconèixer.
Fets importants com anècdotes o anècdotes com fets decissius...així ens ho fa sentir la Renata i a l’acabar la novel.la sabem més del que ens ha explicat i ho sabem perquè també vivim i hem viscut.
Menys de 150 pàgines que es llegeixen en un no res!
32 comentaris:
Vaja, com llegir un blog on ens van parlant de records, no?
Ei, he llegit ressenyes i articles sobre el llibre i, afegits al teu post, confirmo que em ve molt de gust llegir "Naturaleza infiel".
Gràcies!
Salut i bones lectures,
SU
No n'havia sentit a parlar d'aquest llibre, ni d'aquesta escriptora. Amb les teves explicacions el fas un llibre molt llaminer. El buscaré.
No coneixia aquest llibre. Em pregunto... és més dur que emotiu? Té més aspectes "fomuts", per dir-ho d'alguna manera, que alegres?
M'encanta llegir trossos de vida -millor reals-, però en general les vides dures em costen; cada dia més. Suposo que ja m'ho sembla prou, de dura, la vida, com per a sobre llegir més drames. És el cas?
Ja fa dies que lo tinc a la llista lo que no l'he trobat a la biblioteca. Continuaré buscant-lo :)
No coneixia l'autora. Tens una capacitat per fer-nos ganes de llegir els llibres que tu has llegit immensa!!!
Has pensat fer-te comercial de vendes o alguna cosa així?
Ostres ni idea, ara estic amb Simenon que no paro. M'agrada molt aquest autor però apunto
"Naturaleza Infiel" i quan estigui a la biblioteca me'l llegiré...saludus lectora!!!
No tengui, que diuen els infants...gràcies, sempre em descobreixes noves joies...
No sé si ho he dit alguna vegada (bé... suposo que una dotzena hehe) admiro la teva capacitat lectora :-))
Jo vaig començar un el dia 11 i vaig per la pàgina 200... ai, ai, que malament... i això que m'agrada molt! hehe
Sembla que les vivències d'uns i altres es trobin en pàgines escrites.
Xexu: Sí, alguna cosa així. Records, sensacions...i del passat, en surt el present.
SU:Gràcies pel teu comentari. Crec que t'agradarà.
kalidoscopi: Es una escriptora d'Osca i aquesta és la seua primera novel.la, encara que ha escrit un parell de llibres de contes.
Ferran: No és un drama, encara que li passen coses molt dures. Però la distància i la ironia en fan un llibre amè i entretingut.Hi ha molt de vida quotidiana que sembla que no t'hagi d'interessar però no sé com s'ho ha fet que la novel.la no la deixes fins que l'acabes. Et pot agradar.
bajoqueta: A veure si el trobes i si en fas un article, ja el llegiré.
Abel: Uy! M'has fet riure amb aquest comentari. Gràcies!!!
Noctas: Estàs amb un mestre. M'encanten els clàssics!
zel: Gràcis a tu pel teu comentari.
Assumpta: Vaig comentant també llibres llegits. Aquest el vaig llegir l'any passat. Tots els que vaig llegint no els comento perquè alguns no m'han agradat prou o han estat una recomanació d'altres blocaires i ja els han comentat en diferents blocs.
I una abraçada a tots i a totes per la vostra participació!!!
Cesc: Així és. Moltes de les vivències dels lectors es poden reconèixer en el llibre. I gràcies pel teu comentari!!
Les teues ressenyes fan goig. Aquesta, especialment.
Has pensat en ressenyar blogs?
sembla que ha de ser ràpid de llegir pel que expliques, l'apuntarem a l'agenda!
Merci, Kweilan, en prenc nota, doncs.
Jeroni: Gràcies pel teu comentari. Què vol dir ressenyar blogs?
estrip: Efectivament. Es llegeix molt ràpidament i t'enganxa des del primer moment.
Ferran: De res :)
I bon cap de setmana a tots i a totes!!!
Aquest llibre l'han promocionat molt. De fet conec a l'escriptora per aquest llibre. Quan va sortir l'any passat se'n va parlar força.
Crec recordar que aquesta senyora (o senyoreta) és d'un poble d'OSca, no?
Babunski:Efectivament és d'un poble d'Osca que es diu Lanaja.
Hola,
Espero ser benvinguda doncs m´agrada llegir, m´emportaría un llibre a una illa deserta i sempre m´espera un llibre a casa.
Per cert, tens un premi al meu blog.
Salut!
Gràcies, Raticulina! I tant que ets benvinguda al meu bloc! Jo també m'aniré passant pel teu.
El poso a la llargaaaaaaaaaaaaaaaaa llista. Una abraçada.
m'ha agradat molt això de quotidianeitat tenyida de desconsol . M'ha impactat.
M'agrada que sigui curt i àgil Ara mateix és el que necessito, ja que no tinc/trobo molt temps per llegir. El buscaré
Jordi: Aquest llibre no et farà endarrerir gaire perquè es llegeix molt ràpidament. Bona setmana!!
rits: És fàcil de llegir i t'enganxa molt. Gràcies,rits pel teu comentari.
Pel que dius, aquest passarà per davant d'altres en la llista.
Per cert acabo de llegir la setmana passada "Els homes que no..." i potser sóc una mica rareta, però no m'ha acabat de fer el pes. La part final, encara, però no li he trobat el qué.
Potser s'ha fet massa rebombori ja que l'autor es va morir tant jove?
Ja em diràs que et va semblar a tu.
Ets un molt bon referent.
Gràcies Kweilan!
-assumpta- Gàcies per la confiança, guapa! En un post antic titulat "assalt a la virreina" en parlava una mica d'aquest llibre sense voler dir-ne gaire ni desil.lusionar futurs lectors. He llegit la segona part i em va agradar menys que la primera. T'enganxa bastant - i en això resideix el seu mèrit- però s'ha de dir que la trama policíaca...potser seria molt dura si dic que pràcticament és inexistent? I sí que se n'ha fet rebombori però ha funcionat molt bé el boca-orella perquè tothom n'ha parlat molt bé. Una abraçada!
hola, Kweilan, et fa res si et pregunto què llegeixes? Com diu l'Assumpta ets un REFERENT. I com que jo ahir vaig acabar el que llegia i demà vull anar a la llibreria, doncs s'agrairia ajuda (he fet una ulladeta pel blog del llibreter i ja tinca alguna coseta apuntada però no ve mai malament conéixer més opinions). Gràcies.
Se m'havia passat aquest post...
No conec el llibre ni l'autora. Pel que llegeixo, sembla que hi trobarem molta teca... En prenc nota!
Hola, Abel: Gràcies per la confiança...i mira, ara estic llegint l'informe de Brodeck que m'està agradant força i que serà el meu proper post. He acabat Chicago del mateix autor que l'edifici Yacobian que en el seu moment me'l vaig llegir bastant bé. Chicago és interessant per conèixer les pors i inquietuds d'uns estudiants egipcis que estan becats als USA, a Chicago precisament, on xoquen les dos cultures. He llegit tb el lector, molt curtet, després de veure la peli. Mendel el de los libros, Ulls verds i petons de diumenge les tinc preparades ja perquè he llegit pels blocs que estan bé.
Ja em diràs què et compres!
Ei, Rita: Si, és curtet però deu n'hi do!
Kweilan, com a lectors portem "vides paral·leles", tu has de llegir MENDEL EL DE LOS LIBROS i jo fa just uns dies que l'he llegit (molt bo), dius que tens pendent PETONS DE DIUMENGE (me'l vaig deixar, no em va agradar gaire, però potser no era el moment adequat, no ho sé, algun dia hi tornaré), dius que tens pendent ULLS VERDS i jo vinc ara mateix de comprar-lo -crec que serà el que començaré avui, a casa el llibreter deien que era un "novelon"-.
Fixa't tu quines casualitats!!!
Ja anierm comentant. Ah! I felicitats una altra vegada pel blog, és una meravella.
Gràcies, Abel. Serà un plaer comentar els llibres que anem llegint. I moltes gràcies pel que dius del bloc!!
Publica un comentari a l'entrada