19/2/09

Concurs de relats breus de terror

Aquí us deixo la meua participació en el concurs de relats breus de terror convocat per: http://www.hesperia.cat/.

Si aneu a la seua pàgina, en podreu llegir molts més.


El meu text, reduït a la mínima expressió perquè una de les normes és la limitació a 140 caràcters i això és poquíííssim, és el següent:



Amb un café insípid, llegeixo el diari. Amb estupor, la veig. Exagerada. Es divertit. La dona de l’esquela es diu igual que jo. Tinc fred.

27 comentaris:

Cesc ha dit...

M'agraden aquests relats així, com un llibre minimitzat :)

Assumpta ha dit...

Potser el cafè no era tan insípid... No seria una mica amarg potser?...

Molt bo!!! :-)

XeXu ha dit...

Collons, quin mal rotllo que m'ha entrat. De vegades dic que em genereu un somriure. Aquest cop, un calfred.

Algun dia m'he d'apuntar alguna cosa d'aquestes, però la meva capacitat de síntesi em sembla que és dubtosa.

Ferran ha dit...

Bona, kweilan! M'he imaginat la situació i sí, fa més aviat una mica de "yuyu"!

bajoqueta ha dit...

Jolin quin mal rollo...
Pos ho has fet bé!

jordicine ha dit...

Pefecte!!! Tinc poc temps, darrerament, pero miraré si se m'ocurreix alguna cosa. El teu mola! Una abraçada.

kalidoscopi ha dit...

Molt bo, molt esgarrifós, molt inquietant.

kweilan ha dit...

Esperem que aquest "yuyu" es quedi al conte i no surti d'allí...moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris tan positius i bon cap de setmana!!!

Jeroni Maleuff ha dit...

Ei, no està malament.
Salut!

òscar ha dit...

en 140 caràcters has aconseguit que tingui un clafred final. 140 plasos!!!

jo aquest gènere millor que no el provi: ni ser reduïr ni ser generar terror.

Abel ha dit...

Molta inuqietud en poc d'espai.
La qual cosa vol dir que la transmissió de sensacions és immensa!
Molt bo.

Jesús M. Tibau ha dit...

bona participació. Que s'animi tothom

- assumpta - ha dit...

I es va poder acabar el cafè? o potser va haver de demanar desprès una til·la?
T'has de quedar de pedra amb una situació com aquesta.
Molt bo! Breu i concís com cal però amb tots els ingredients necessaris.
Felicitatsssssss !

rits ha dit...

amb poques paraules es poden dir tantes coses!!!!

el relat, realment inquietant!

Natxo Rovira ha dit...

Ho trobo molt brillant kweilan. Em sembla molt dificil transmetre tant en tan poc espai.

Com les teves darreres paraules dsades a l'espai del David. Molt càlides i especialment reconfortants.

Gràcies de tot cor...

kweilan ha dit...

Jeroni, òscar,Abel,Jesús, assumpta, rits i natxo...una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

Noctas ha dit...

Absolutament genial...m'ha encantat de debò...saludus campiona!!! tinc fred....una delícia

Noemí Pastor ha dit...

Suerte.

zel ha dit...

Segura que havia deixat un comentari, perquè l'havia llegit...
Bé, hi torno...
Només, quin "iuiu", de veritat... uix, tinc fred...

kweilan ha dit...

Noctas, Noemí i zel...gràcies pels vostres comentaris i certament amb tant conte de por...ens desvetllarem i no podrem dormir tranquils!!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Però el cafè estava enverinat, oi? :-))

És que jo em vaig muntar una història amb el teu relat!! :-))

Vaig pensar que algú l'havia volgut matar, posa l'esquela i li enverina el cafè... i les dues coses produeixen l'efecte conjunt... Si mor, diran que ha estat pel shock de veure el seu nom a l'esquela... i així no investigaran les restes del cafè :-))

kweilan ha dit...

Assumpta: Això que m'expliques és una novel.la policíaca diferent...quina imaginació. La idea del meu relat és que aquesta dona està morta ja però encara no ho sap...al final, quan comença a tenir fred és quan comença a enterar-se'n de la seua situació. Més ja a l'altre món que aquí.

Assumpta ha dit...

Ostreeeees!!! Mare meva!!! Doncs jo no pensava que JA estava morta... ufff... ara encara fa més por!!

estrip ha dit...

ostres un cafè insipid, això és horrible.
Bon relat breu, kweilan.

horabaixa ha dit...

Hola Kweilan,

T'he vist comentaris en altres blogs. En el teu no hi havia entrat mai.

En aquest relat curt de terror, m'has fet recordar una mica una sensació semblant, un dia en que a la pàgina de les esqueles, n'hi havia una que el nom i primer cognom eren el mateix que el meu.
Una extranya sensació, molt extranya.

kweilan ha dit...

Gràcies, horabaixa, per la visita. Ara aniré al teu i benvinguda!!!