18/2/09

Daphne du Maurier (1907-1989)


Al 1981, vídua des de feia uns anys, va publicar la seua autobiografia El quadern de Rebeca i altres records. Va viure part de la seua vida a Cornualles on va situar algunes de les seues històries més famoses . Uns paratges que li servien per impregnar els seus relats d’una atmosfera misteriosa i romàntica.
Me la imagino passejant per les costes boiroses i esquerpes de la zona.La Daphne, els dies que el temps ho permet , segur que deu arribar-se fins al mar.
Volta pels camins propers al penya-segat i, encara que sospita que els seus personatges l’esperen com cada tarda, no vol renunciar al passeig...Rebeca(1938) sorgeix de la boirina i la interroga sense pietat sobre el perquè del seu destí cruel. És perversa, fins i tot en somnis... mentre la creadora s'allunya i prefereix que l’acompanyi en la seua solitud la jove senyora de Winter, que s’embolica tremolosa amb la seua rebeca. No s’ha acostumat mai als oratges de la costa anglesa.
Ara, quan ja només té ganes de parlar d’ella mateixa i de les seues vivències en la seua autobiografia, els protagonistes de les seues novel.les l’assetgen i quan veu els pirates de La posada de Jamaica (1936) els saluda amb un somriure una mica maligne coneixedora de què continuen sense escrúpols exercint de ciutadans honrats durant el dia i de lladres despiadats durant la nit.
Mentres tant, la boira baixa més . Tanmateix la foscor no és un obstacle per distingir la seua cosina Rachel (1952) amb el seu preciós vestit groc. La Rachel sembla innocent, sembla plena de bondat...ai!
La tarda cau i els camins de la finca s’entrecreuen com si estés caminant per Manderley – encara que ella també sap que mai més no hi tornarà- i de sobte veient unes gavines que s’atansen s’espanta tant com ho va fer el mestre Hitchcock amb el seu petit conte de Los pájaros (1962).
La Daphne du Maurier segueix finalment cap a casa. Demà tornarà a sortir.Aquests dies finals, gairebé veïna de la mort, sap que no està sola. Els seus fantasmes literaris estan amb ella.


I amb nosaltres, els seus lectors.

19 comentaris:

rits ha dit...

romanticisme al 100%?

Cesc ha dit...

Ui m'agrada just per una tarda de dissabte o divendres en què plogui :)

XeXu ha dit...

Un cop més, algú que probablement no llegiré, però no em puc estar de dir-te que m'ha agradat molt com explicaves el passeig de la Daphne a través dels seus llibres.

Jordi Casanovas ha dit...

tot això? em penso que les gràcies no me les mereixo gaire...

Assumpta ha dit...

Portes un ritme de lectura que admiro :-)

Quina peli, Rebeca!! Una genialitat ;-)

bajoqueta ha dit...

Va ser uns dels llibres que vaig robar per casa per llegir quan era no tocava llegir això, i em va encantar.
M'agrada com ho expliques :)

Ferran ha dit...

Ai, benvolguda Kweilan, que això té pinta que m'encantaria llegir. Problema? Porto uns dies de bòlid i ara ni em plantejo agafar un llibre :-(

M'agrada tenir el "Llibres llegits i per llegir" per tenir-me al dia, per quan tingui temps altre cop!

Salut!

Noctas ha dit...

No l'he llegit, però sí he vist l'obra mestre de Rebecca portada al cine pel gran mestre del Suspens., el teu post m'ha agradat tant que mitraré de llegir aquesta autora...saludus lectora!!!

zel ha dit...

Preciós petita crònica, i el quadre, una joia...

Abel ha dit...

Portes un ritme de lectura imparable!!!!
A veure si aviat podem fer-ho al revés i sóc jo qui pucdeixar-te algun consell d'una bona novel·la que tu no hagis llegit.

Salutacions des de terres valencianes.

kweilan ha dit...

La Daphne du Maurier la segueixo des de fa temps. He fet aquest post com homenatge perquè Rebeca és una de les meues novel.les preferides de sempre. Quan vaig llegir el relat del Jordi Casanovas, els corbs han tornat, vaig pensar en ella i en dedicar-li un post. De la novel.la, ja en vaig fer un.

rits: Se la considera una mica hereva de les germanes Bronté però és més una escriptora de misteri i intriga que no pas romàntica.

Cesc: Si no l'has llegit Rebeca és extraordinària.

Xexu: Gràcies, Xexu. No la llegiràs però si has vist la pel.li de Rebeca o Los pájaros ja et pots imaginar com són les seues novel.les.

Jordi: La idea va sorgir de la teua darrera frase :)

Assumpta: No les he llegit ara sino que ja fa temps. La pel.li és genial també.

Bajoqueta: Gràcies. Coincideixo amb tu sobre Rebeca, ja ho veus :)

Ferran: Gràcies pel teu comentari i la confiança. Rebeca i Los pájaros són prou conegudes però, La meua cosina Rachel és també una novel.la que t'enganxa fins al final.

Noctas: Et recomano tb La meua cosina Rachel. A mi em va agradar molt. I Rebeca, si ja has vist la pel.li potser ja no és el mateix. Jo la llegiria igual, però.

zel: Gràcies pel teu comentari tan positiu.

Abel: Ja fa temps que les vaig llegir. De fet, ahir vaig acabar Elegia per un americà de la Siri Husdvedt que m'ha decebut. I ja et vaig fer cas una vegada quan em vas recomanar el soroll de la resta que em va agradar força.

I una abraçada a tots i a totes!!!

digue'm ariadna ha dit...

... Un caminar pausat arran de costa amb les imatges sorgides de les pàgines de la Daphne du Maurier... m'ha agradat molt...

Anònim ha dit...

em va explicar kweilan una vegada que gairebé cada any rellegeix "Rebecca"; la vaig llegir y també jo gairebé cada any la rellegiexo.

Mireia ha dit...

El problema que tinc amb Rebeca és que quan has vist al pel·lícula un munt de vegades fa un nosequé llegir els llibre. Tot i així potser m'ho pensaré, tal i om ho expliquea me'n fas entrar ganes

kweilan ha dit...

digue'm ariadna: Gràcies Ariadna per la visita i pel teu comentari.

anònim: És un plaer llegir i rellegir aquesta novel.la!!

Mireia: De fet la trama i el desenllaç ja els coneixem però les seues pàgines tenen un encant especial

bajoqueta ha dit...

Lo vaig trobar per casa i me l'estic rellegint, me vaig perdre moltes coses fa anys :) Quan l'acabe vos conto.

bajoqueta ha dit...

Com ja t'he dit, que llegís lo llibre de nou va ser culpa teua ;)
Quin patiment pobra! i quin de tot... és que ho acabes vivint.
Crec que mai he vist la peli i me vindria de gust vore-la, així que la buscaré.

Gràcies per recordar-m'el!

coses2 ha dit...

Pel teu blog vaig llegir Rebeca. Em va agradar tant que li vaig deixar a la meva germana (una lectora compulsiva) però no sé per què no li feia gaire gràcia el llibre. Uns dies després, em va dir "Rebeca és xulissim, estic engaxada i no puc parar de llegir".
Així que la Daphne té dos lectores més gràcies a tu.
El post és molt bonic.
Bon Nadal!

kweilan ha dit...

Me n'alegro que t'hagi agradat! És d'aquells llibres que t'enganxen a la lectura.