Aquí us deixo la meua participació en el concurs de relats breus de terror convocat per: http://www.hesperia.cat/. Si aneu a la seua pàgina, en podreu llegir molts més.
El meu text, reduït a la mínima expressió perquè una de les normes és la limitació a 140 caràcters i això és poquíííssim, és el següent:
Amb un café insípid, llegeixo el diari. Amb estupor, la veig. Exagerada. Es divertit. La dona de l’esquela es diu igual que jo. Tinc fred.
27 comentaris:
M'agraden aquests relats així, com un llibre minimitzat :)
Potser el cafè no era tan insípid... No seria una mica amarg potser?...
Molt bo!!! :-)
Collons, quin mal rotllo que m'ha entrat. De vegades dic que em genereu un somriure. Aquest cop, un calfred.
Algun dia m'he d'apuntar alguna cosa d'aquestes, però la meva capacitat de síntesi em sembla que és dubtosa.
Bona, kweilan! M'he imaginat la situació i sí, fa més aviat una mica de "yuyu"!
Jolin quin mal rollo...
Pos ho has fet bé!
Pefecte!!! Tinc poc temps, darrerament, pero miraré si se m'ocurreix alguna cosa. El teu mola! Una abraçada.
Molt bo, molt esgarrifós, molt inquietant.
Esperem que aquest "yuyu" es quedi al conte i no surti d'allí...moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris tan positius i bon cap de setmana!!!
Ei, no està malament.
Salut!
en 140 caràcters has aconseguit que tingui un clafred final. 140 plasos!!!
jo aquest gènere millor que no el provi: ni ser reduïr ni ser generar terror.
Molta inuqietud en poc d'espai.
La qual cosa vol dir que la transmissió de sensacions és immensa!
Molt bo.
bona participació. Que s'animi tothom
I es va poder acabar el cafè? o potser va haver de demanar desprès una til·la?
T'has de quedar de pedra amb una situació com aquesta.
Molt bo! Breu i concís com cal però amb tots els ingredients necessaris.
Felicitatsssssss !
amb poques paraules es poden dir tantes coses!!!!
el relat, realment inquietant!
Ho trobo molt brillant kweilan. Em sembla molt dificil transmetre tant en tan poc espai.
Com les teves darreres paraules dsades a l'espai del David. Molt càlides i especialment reconfortants.
Gràcies de tot cor...
Jeroni, òscar,Abel,Jesús, assumpta, rits i natxo...una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Absolutament genial...m'ha encantat de debò...saludus campiona!!! tinc fred....una delícia
Suerte.
Segura que havia deixat un comentari, perquè l'havia llegit...
Bé, hi torno...
Només, quin "iuiu", de veritat... uix, tinc fred...
Noctas, Noemí i zel...gràcies pels vostres comentaris i certament amb tant conte de por...ens desvetllarem i no podrem dormir tranquils!!!
Però el cafè estava enverinat, oi? :-))
És que jo em vaig muntar una història amb el teu relat!! :-))
Vaig pensar que algú l'havia volgut matar, posa l'esquela i li enverina el cafè... i les dues coses produeixen l'efecte conjunt... Si mor, diran que ha estat pel shock de veure el seu nom a l'esquela... i així no investigaran les restes del cafè :-))
Assumpta: Això que m'expliques és una novel.la policíaca diferent...quina imaginació. La idea del meu relat és que aquesta dona està morta ja però encara no ho sap...al final, quan comença a tenir fred és quan comença a enterar-se'n de la seua situació. Més ja a l'altre món que aquí.
Ostreeeees!!! Mare meva!!! Doncs jo no pensava que JA estava morta... ufff... ara encara fa més por!!
ostres un cafè insipid, això és horrible.
Bon relat breu, kweilan.
Hola Kweilan,
T'he vist comentaris en altres blogs. En el teu no hi havia entrat mai.
En aquest relat curt de terror, m'has fet recordar una mica una sensació semblant, un dia en que a la pàgina de les esqueles, n'hi havia una que el nom i primer cognom eren el mateix que el meu.
Una extranya sensació, molt extranya.
Gràcies, horabaixa, per la visita. Ara aniré al teu i benvinguda!!!
Publica un comentari a l'entrada