15/12/08

Robinson Crusoe (1719)


Basada en la història real del mariner escocès Alexander Selkirk que va ser abandonat en una illa deserta on hi va estar quatre anys, Daniel Defoe (1660-1731) va recrear la vida d’un nàufrag, Robinson Crusoe, que sobreviu en una illa deserta onze anys absolutament sol i després uns anys més amb la companyia de Divendres.
La història és prou coneguda perquè en faci el resum. Ha estat a més, recreada moltes vegades al cinema de moltes diverses formes...És un llibre d’aventures a l’ús i vull fer-li un post perquè li tinc molt carinyo i crec que val la penar recordar aquests clàssics dels què en sóc una entusiasta. El vaig llegir de petita en una versió juvenil però fa pocs anys el vaig tornar a llegir en la versió per adults i em va enganxar de nou.
Robinson Crusoe representa l’home que lluita contra la adversitat, que se sap sobreposar en un món hostil i salvatge i que se’n surt de totes les dificultats tot sol.
Val a dir que els grans relats de vegades són fonts d’inspiració per poetes com passa en aquest poema de Joan Margarit, que espero que us agradi.


La fosca melangia de Robinson Crusoe.


Ara que arriben les edats del fred,
el temps de valorar
els llibres ja llegits i els carrers calms,
la llum del celobert cau amb tristesa
en cada finestral.

On ets tu, vell Crusoe, i ella on és?
Hi ha una petita estació de poble
per on passen les vies amb roselles
afuant-se a l’immòbil horitzó.

On ets tu ara, i on és ella? Algú
vaga entre les moreres del carrer
aquest ombrívol cap al tard del temps.

El mur de les paraules: no res més
ens ha separat sempre de la mort,
i escoltar, vell Crusoe, és un regal
ple de penombra i de raons del vespre.


Joan Margarit

13 comentaris:

assumpta ha dit...

No l'havia llegida aquesta d'en margarit. gràcies per aquest regal.

Sergi ha dit...

Tot i que em costa entendre la poesia, aquest poema m'ha agradat, i m'ha fet pensar en el post que he fet avui, que acabes de comentar :D

òscar ha dit...

robinson crusoe, com l'illa del tresor, són dos llibres que he tornat a llegir (encantat) ja adult. el poema d'en margarit, comptant amb la meva poca paciència per la poesia, m'ha agradat moltíssim.

gràcies kweilan!!!

kweilan ha dit...

-assumpta- A mi també m'agrada el Margarit :)

Xexu: És veritat que quan vaig llegir el teu post vaig pensar el mateix perquè el pas del temps hi és present als dos escrits.

òscar:M'encanta trobar lectors adults d'aquests clàssics d'aventures. L'illa del tresor també m'agrada molt.

Gràcies per les vostres aportacions!

Mireia ha dit...

Hi ha alguns clàssics dela novel3la d'aventures que sovint penso que ahuria de llegir, i aquest és un d'ells.

kweilan ha dit...

Mireia: Són llibres per disfrutar.

assumpta ha dit...

Kweilan, Et desitjo passis unes Bones Festes !
Un petonet !

kweilan ha dit...

Gràcies -assumpta- bones festes també per tu i els teus!

Babunski ha dit...

Jo també em vaig llegir Robinson Crusoe en la meva època. Ho vaig fer perquè els dibuixos animats de la Família Robinson m'agradaven molt. Evidentment no tenen res a veure.
Bon Nadal!

Jesús M. Tibau ha dit...

veig que t'agrada llegir llibres clàssic. Fas bé, perquè si són clàssic és per alguna cosa, i tot i els anys continuen sent vigents.
Val la pena conèixer-lo de primera mà, prescindint de les interpretacions fetes a través de pel.lícules, per exemple.

kweilan ha dit...

En primer lloc, benvingut al meu bloc! I Sí, m'agraden els clàssics i m'agrada rellegir-los també.
I això que dius de les pelis, totalment d'acord amb tu.

Anònim ha dit...

En primer lloc Bones Festes! Tot i que només siguin unes hores les que ens separin de la retornada al dia a dia.
Robinson Crusoe! M'ha cridat l'atenció de seguida que he vist el nom; òndia, que en fa de temps que volta aquesta història... però és veritat, de vegades són les velles històries les que més ens queden. Jo era molt petita el primer cop que em van explicar la historieta d'aquest nàufrag, llavors en un conte amb dibuixets. Em sembla que encara hi és per aquí aquest conte. Més tard vaig poder llegir una edició que hi tenia per casa i recordo que em va agradar força. Però em sembla que el que em va marcar, el que em va cridar l'atenció llavors que era força joveneta, va ser el fet que realment va arribar un moment que semblava que paties per la soledat del pobre Robinson. Si, no se per què però potser va ser la primera història on em vaig topar amb la tan angoixant solitud d'un personatge.

D'altra banda m'ha fet gràcia de passar-me per comunicar-te que he aconseguit llegir-me la llista de llibres que tenia preparada pel nadal, i que l'últim en què m'he endinsat ha estat L'Estepa infinita, que em recomanares. M'ha encantat! Potser en la forma de narració i en el punt de vista d'explicar la història des del punt de vista de la menuda, m'ha recordat una mica al del nen del pijama de ratlles, però m'ha sorprés que tot i ser una lectura molt amena i no gaire complicada, té una gran profunditat. M'ha agradat molt com reflexa els sentiments i com explica el viatge que fa la petita interiorment, i he d'admetre que m'ha encongit força cops al llarg de la lectura. És molt bonic, gràcies per recomanar-lo aquí al bloc.

Fins molt aviat, Anna Stark "P.H"

kweilan ha dit...

Gràcies, Anna, pel teu comentari.No saps com m'agrada que aquest bloc et serveixi per triar i decidir les teues lectures. Em fa molta il.lusió, de veritat. Una abraçada!