12/12/08

La gran ona de Kanagawa.- Relats conjunts


Aquest matí la Chen ha anat a la platja amb els seus pares. Com cada dia. Li encanta jugar amb la sorra i comença a fer castells. Com cada dia . Fa calor, la seua mare li somriu mentre acarona el braç del pare. La Chen ha parat un moment per comprovar que els seus pares són alli. Com cada dia. Continua amb el seu castell. Para. Mira la mare que ara pren el sol amb les ulleres que es va comprar ahir i que la van fer tan contenta. El pare ara no hi és. Es banya. I la Chen gairebé ha acabat el castell. Li està quedant preciós. Mira la mare que ara està aixecada. La Chen li diu lo bé que s’ho està passant però la mare no l’escolta. Està mirant cap al mar. La Chen també ho fa. Una ona enorme arriba a la platja. La mare corre i crida el nom del seu pare. La mare li xafa el castell i no li demana disculpes. La Chen s’estranya . La Chen segueix la mare que ara plora rodejada d’altres persones. La mare no li fa cas, només plora. La Chen té calor...Es mulla els peus a l’aigua. La troba fresqueta. Com cada dia.

18 comentaris:

Mireia ha dit...

MOlt trist i ben escrit. Felicitats, fa posar els pèls de punta

XeXu ha dit...

Ei, t'estrenes a Relats Conjunts? Benvinguda doncs, i felicitats per aquest bon relat. Molt trist, com diu la Mireia, i cru, però la vida ho té això, i sempre hi ha aquest punt imprevisible.

Babunski ha dit...

Caram, és un conte inventat això? Com se t'ha acudit el nom de Kanagawa?

Per cert, t'agradaria escriure un conte per l'estiu? Al SEGRE busquen escriptors lleidatans per l'estiu per publicar la secció de contes que fan cada any.

Jordi Casanovas ha dit...

bon relat, cru i dur.

menta fresca ha dit...

M'agrada el que es pot llegir entre linies...

kweilan ha dit...

Mireia: Gràcies per llegir-me també.

Xexu:Sí,vaig llegir la teua història i la de la Mireia i em vaig animar a fer-ne una.

Babunski:Qué bé que t'hagi agradat!

Jordi: Gràcies també a tu!

Menta fresca: Exactament. Volia escriure alguna cosa que passés més enllà del que escrivia.

Gràcies a tots i les vostres opinions m'han posat molt contenta!

- assumpta - ha dit...

Ho té tot, tendre ... i colpidor alhora! Molt bon relat, m'ha agradat moltíssimmmmm !!!!

quasiningú ha dit...

Molt bé, m'ha agradat molt.Crec que per deferència al teu públic ho hauries de fer més sovint:)...una admiradora a l'espera.

Natxo Rovira ha dit...

Un relat molt colpidor i tendre alhora. Moltes coses han ressonat dins meu. Un segon i tot canvia. Un escrit molt potent...

Aprofito doncs per agrair profundament aquestes paraules tan reconfortants, aquest apropament sense por per intentar alleujar a qui pateix. Diu molt de tu, kweilan.

Carme ha dit...

És trist, però preciós, tan bren explicat, a base de les quotidianitats que no canvien encara que el món canvii al nostre voltant, des dels ulls d'una nena. M'ha encantat, fa que et sentis dins de la història, emociona.

Rita ha dit...

Trist, però m'ha agradat!

kweilan ha dit...

Assumpta: Dóna bo llegir opinions com les teues

Quasiningú: Gràcies també pel teu comentari.

Natxo: Si, és una de les coses que volia dir amb el conte...que no hi ha res segur. Gràcies a tu.

Carme: M'agrada escriure i si quan es llegeix agrada, doncs, imagina!

Rita: Gràcies per llegir-me!

Cesc ha dit...

La Chen no se n'ha adonat però naltros sí.. gran història...

Pd40 ha dit...

Bon relat, tant pel que dius com pel que no. M'agrada com has triat el punt de vista de la Chen, que és conscient del què ha passat. Benvinguda als RCs, bona estrena :)

Clarissa Vaughan ha dit...

molt molt molt bó! M'ha encantat, moltes felicitats!

kweilan ha dit...

Cesc: Moltes gràcies pel teu comentari.

Pd40: Si, m'he estrenat en els relats conjunts i ho trobo divertit però hi ha molt nivell. Tots estan força bé.

Clarissa Vaughan: Bé, dona bo sentir qualificatius així.

Gràcies a tots!

Núr ha dit...

Un relat senzill a través de la mirada d'una criatura. M'ha semblat preciós, encara que el final sigui tan trist... :)

kweilan ha dit...

Gràcies, Nur. Me n'alegro que t'hagi agradat i benvinguda al meu bloc.