Aquest matí la Chen ha anat a la platja amb els seus pares. Com cada dia. Li encanta jugar amb la sorra i comença a fer castells. Com cada dia . Fa calor, la seua mare li somriu mentre acarona el braç del pare. La Chen ha parat un moment per comprovar que els seus pares són alli. Com cada dia. Continua amb el seu castell. Para. Mira la mare que ara pren el sol amb les ulleres que es va comprar ahir i que la van fer tan contenta. El pare ara no hi és. Es banya. I la Chen gairebé ha acabat el castell. Li està quedant preciós. Mira la mare que ara està aixecada. La Chen li diu lo bé que s’ho està passant però la mare no l’escolta. Està mirant cap al mar. La Chen també ho fa. Una ona enorme arriba a la platja. La mare corre i crida el nom del seu pare. La mare li xafa el castell i no li demana disculpes. La Chen s’estranya . La Chen segueix la mare que ara plora rodejada d’altres persones. La mare no li fa cas, només plora. La Chen té calor...Es mulla els peus a l’aigua. La troba fresqueta. Com cada dia.
18 comentaris:
MOlt trist i ben escrit. Felicitats, fa posar els pèls de punta
Ei, t'estrenes a Relats Conjunts? Benvinguda doncs, i felicitats per aquest bon relat. Molt trist, com diu la Mireia, i cru, però la vida ho té això, i sempre hi ha aquest punt imprevisible.
Caram, és un conte inventat això? Com se t'ha acudit el nom de Kanagawa?
Per cert, t'agradaria escriure un conte per l'estiu? Al SEGRE busquen escriptors lleidatans per l'estiu per publicar la secció de contes que fan cada any.
bon relat, cru i dur.
M'agrada el que es pot llegir entre linies...
Mireia: Gràcies per llegir-me també.
Xexu:Sí,vaig llegir la teua història i la de la Mireia i em vaig animar a fer-ne una.
Babunski:Qué bé que t'hagi agradat!
Jordi: Gràcies també a tu!
Menta fresca: Exactament. Volia escriure alguna cosa que passés més enllà del que escrivia.
Gràcies a tots i les vostres opinions m'han posat molt contenta!
Ho té tot, tendre ... i colpidor alhora! Molt bon relat, m'ha agradat moltíssimmmmm !!!!
Molt bé, m'ha agradat molt.Crec que per deferència al teu públic ho hauries de fer més sovint:)...una admiradora a l'espera.
Un relat molt colpidor i tendre alhora. Moltes coses han ressonat dins meu. Un segon i tot canvia. Un escrit molt potent...
Aprofito doncs per agrair profundament aquestes paraules tan reconfortants, aquest apropament sense por per intentar alleujar a qui pateix. Diu molt de tu, kweilan.
És trist, però preciós, tan bren explicat, a base de les quotidianitats que no canvien encara que el món canvii al nostre voltant, des dels ulls d'una nena. M'ha encantat, fa que et sentis dins de la història, emociona.
Trist, però m'ha agradat!
Assumpta: Dóna bo llegir opinions com les teues
Quasiningú: Gràcies també pel teu comentari.
Natxo: Si, és una de les coses que volia dir amb el conte...que no hi ha res segur. Gràcies a tu.
Carme: M'agrada escriure i si quan es llegeix agrada, doncs, imagina!
Rita: Gràcies per llegir-me!
La Chen no se n'ha adonat però naltros sí.. gran història...
Bon relat, tant pel que dius com pel que no. M'agrada com has triat el punt de vista de la Chen, que és conscient del què ha passat. Benvinguda als RCs, bona estrena :)
molt molt molt bó! M'ha encantat, moltes felicitats!
Cesc: Moltes gràcies pel teu comentari.
Pd40: Si, m'he estrenat en els relats conjunts i ho trobo divertit però hi ha molt nivell. Tots estan força bé.
Clarissa Vaughan: Bé, dona bo sentir qualificatius així.
Gràcies a tots!
Un relat senzill a través de la mirada d'una criatura. M'ha semblat preciós, encara que el final sigui tan trist... :)
Gràcies, Nur. Me n'alegro que t'hagi agradat i benvinguda al meu bloc.
Publica un comentari a l'entrada