Aquesta novel.la la van escriure l’Andreu Martín (1949) i el Carles Quílez(1966) i va tenir en el seu moment una bona crítica. És una novel.la negra que ho té tot. Té intriga, misteri, t’enganxa moltíssim i a més és divertida fins al punt que hi ha moments que has de deixar de llegir perquè no pots parar de riure.
Després de llegir la novel.la encara que no visc a Barcelona vaig fer un viatge a la capital i me’n vaig anar al Palau de la Virreina, a les Rambles i tenia la sensació –mitómana- de què estava en uns llocs diferents i que passejava per primera vegada per aquells indrets...
La veritat és que no tenia cap intenció de fer un post d’aquesta novel.la...però ahir vaig acabar la tan alabada Els homes que no estimaven les dones (2004) de l’Stieg Larsson (1954-2004) que tan bones crítiques ha tingut i que des de fa setmanes és el llibre més venut a les nostres llibreries. I he de dir que és un llibre que t’enganxa, que no pots deixar-lo perquè vols saber què passarà, ben estructurat encara que el final és una mica rocambolesc –no dic res més del final- i sense cap més pretensió.
No vull entrar en comparacions...però em va agradar més el de l’Andreu Martín i el Quílez ...I em pregunto perquè un llibre com el del Larsson és l’estrella i qui no l’ha llegit està a punt de llegir-lo i un llibre similar o millor no és ni la meitat de famós?
Després de llegir la novel.la encara que no visc a Barcelona vaig fer un viatge a la capital i me’n vaig anar al Palau de la Virreina, a les Rambles i tenia la sensació –mitómana- de què estava en uns llocs diferents i que passejava per primera vegada per aquells indrets...
La veritat és que no tenia cap intenció de fer un post d’aquesta novel.la...però ahir vaig acabar la tan alabada Els homes que no estimaven les dones (2004) de l’Stieg Larsson (1954-2004) que tan bones crítiques ha tingut i que des de fa setmanes és el llibre més venut a les nostres llibreries. I he de dir que és un llibre que t’enganxa, que no pots deixar-lo perquè vols saber què passarà, ben estructurat encara que el final és una mica rocambolesc –no dic res més del final- i sense cap més pretensió.
No vull entrar en comparacions...però em va agradar més el de l’Andreu Martín i el Quílez ...I em pregunto perquè un llibre com el del Larsson és l’estrella i qui no l’ha llegit està a punt de llegir-lo i un llibre similar o millor no és ni la meitat de famós?
19 comentaris:
Aquest Andreu Martín és el de la col·lecció de llibres juvenils del Flanagan, i de Barcelona Connection, oi? Hauré de tenir en compte aquest títol que recomanes, ja miraré si el trobo.
Pel que fa a aquest nou que cites, no sabia que estava tan de moda, l'acabo de comprar pel meu pare, pensant que no li cauria per una altra banda, i espero que no el tingui repetit. Quan a casa l'hagin llegit, naturalment, jo me l'agenciaré. I ara resulta que l'escriptor (que jo no coneixia de res) ja està mort? Caram, només em doneu que disgustos, fa poc que vaig saber que en Crichton també, quin desastre...
Tal com diu en Xexu, suposo que és el d'en Flanagan per joves i el de l'Esquius per adults. Les novels de l'esquius les escriu juntament amb en Jaume Ribera i miro de llegir-les totes.
També en va fer una, que no tinc ni sé com es diu que venia amb un CD amb Música de jazz d'en Dani Nelo.
Paro que us estic fotent un rotllo, només per dir que a mi també m'agrda l'Andreu Martín
Xexu: Doncs si, és l'autor de les aventures del Flanagan i espero que el teu pare encara no tingui el del Larsson.
Aquest llibre de l'autor suec forma part d'una trilogia i ara s'acaba de publicar el segon, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, i foma part d'una trilogia. Aquest escriptor va morir de forma sobtada només just entregar els tres llibres a l'editorial i no li va donar temps d'assabentar-se de l'èxit dels seus llibres.
Mireia: Sí, jo crec que si en llegeixes una d'ell, el vas seguint perquè estan molt bé.
upppps ... estic començant el d'stieg larsson aprofitant les semivacances. el tinc de fa temps recomanat per jordicine que el deixava pels núvols.
a verure el qué!!!
òscar: És molt entretingut. Es llegeix bé. Jo només em preguntava perquè uns tant i uns altres igual d'entretinguts o més, no tant. Ja em diràs què t'ha semblat. Jo estic llegint també el segon, perquè vull llegir la trilogia sencera.
Suposo que a banda de la qualitat del llibre hi fa molt la publicitat, els diners que es dediquen a la "promo" i...en aquest cas...morir just abans de publicar...èxit assegurat!
Hola quasiningú! Doncs tens raó, la promoció és bàsica per donar a conèixer una novel.la tingui qualitat o no. Jo desconfio bastant del que es parla o es diu i prefereixo llegir la novel.la en questió.
Jo vaig pel segon d'en Larsson. I crec que són addictius!!! A mi m'estan agradant molt. El primer me'l va recomanar en Martí Gironell ja fa uns mesos i el vaig devorar. En aquestes coses funciona el boca a boca.
M'apunto les teves propostes. Mai se sap. Una abraçada i bones festes.
Jordicine: Benvingut al meu bloc. Jo també aniré llegint les teues propostes de cinema pq tambe sóc molt aficionada.
Bones festes!
L'Andreu Martín és el que feia els enigmes al mític "3 pics i repicó", no?
Hola, dones en el clau amb la darrera pregunta de l'article!
La lietaratura és la ciència menys exacta que hi ha. Fins i tot el futbol és més exacte. M'explico: si un jugador no té qualitat suficient no pot arribar a primera divisió, ni a segona.
En la literatura, en canvi, hi ha llibres que arriben a ser best-sellers i quan els llegeixes maleeixes els diners que has gastat. En canvi, hi ha petites joies literàries que, quan comentes que les has llegides i te'n pregunten l'autor, si el dius sembla que tothom et mira amb cara de "es deu haver inventat el nom de l'autor?"
Amb tot, els blogs com aquest o el de L'ESPOLSADA crec que suposen un punt d'inflexió per localitzar lectures interessants que passen desapercebudes el gran públic.
Salut des del Paiís valencià!
Bones, l'Andreu Martín va treure De tot cor per Sant Jordi d'aquest any. Està bé, tot i que darrerament li trobo a faltar una certa intenció. La col·lecció de l'Esquius m'agrada més, tot i que també està una mica rocambolesca, què voleu que us digui... Entre ells, per mi, el millor, Joc de claus.
Sense el Ribera, imprescindible, L'home que tenia raor.
Sobre el del Larsson, estic d'acord que és fàcil de llegir, perquè està ben escrit. Però... però. Té peròs, algun dels quals tinc ganes de discutir-los amb vosaltres. Durant les vacances prepararé un post sobre el tema, i a veure si podem fer una mica un fòrum de debat...
A veure si llegeixo aquest d'Assalt a la virreina, que no l'he llegit.
Babunski. Doncs no ho se. Veia aquest programa però no me'n recordo molt bé.
Abel: Entre altres coses aquests blocs han servit perquè conegués aquest autor valencià Francesc Bodí. No he trobat Havanera perquè deu d'estar esgotat però si que m'he comprat aquest últim El soroll de la resta i ja fare un post.
Alex: De tot cor, el tinc pendent i tinc ganes de llegir el teu post sobre el llibre del Larsson. Jo, de moment m'he llegit el segon de la trilogia i no dic res perquè d'una novel.la pol.licíaca jo preferixo saber-ne poca cosa si l'he de llegir.
Gràcies a tots!!!
jo tamé em recordo d'haver disfruttat de l'assalt a la virreina; llàstima no saber on el tinc per tornar a rellegir-lo. em recordo d'una escena en le clavegueres molt més apassionant que les cavernes de ruiz zafont.
Efectivament, amb els bogs coneixem opinions sinceres de les lecfufres que fa els altres, i això ens permet descobrir autors molt recomanables que acostumen a passar desapercebuts.
felicitats a tu també per la tasca que fas, et llegeixo amb molt de deler!!
Com tot a la vida si té una bona promoció al darrera al final la gent acaba comprant. Jo no em deixo seduir fàcilment per los llibres dels quals tothom parla, els llegeixo amb lupa, sóc així de dolenta :)
Segur que es perden molts llibres bons per culpa de no haver tingut una super-promoció, per això de tant en tant va bé trobar recomanacions als blogs.
Estimat anònim: Sempre ve de gust rellegir un llibre del que tenim un bon record.
Abel: Així és. Gràcies als blocs, i a tu també, he llegit el soroll de la resta que m'ha agradat força i que és un llibre que et porta a reflexionar sobre moltes coses. Moltes gràcies!
Bajoqueta: El teu bloc està molt bé perquè parles de molts llibres i també variats. Vaig llegir la ressenya teua del llibre del Bodi i amb els comentaris de l'Abel em vaig decidir a llegir-lo. Per mi, era un autor totalment desconegut. I està bé el de ser crítica i no deixar-se guiar només per les promocions mediàtiques.
Quin és el llibre del Bodi del que parles? Ara no hi caic...
Perdona, bajoqueta. Ho vaig llegir a lectures de l'Espolsada, El llibre és El soroll de a resta.
Publica un comentari a l'entrada