Des de què es parla tant del Barack Obama molt sovint me’n recordo d’una novel.la que vaig llegir ja fa molt temps.
Quan era petita , 9 ó 10 anys, em van regalar La cabana de l’oncle Tom –de la col.lecció Historias- i em va agradar molt. Segurament devia plorar i tot, però sí recordo una sensació de desassossec per la situació d’aquelles persones de raça negra que no tenien dret a estar amb la seua família, ni a uns diners propis i sobretot no m’entrava al cap que no anessin a l’escola i que no puguessin aprendre a llegir i a escriure perquè estava prohibit. Això no m’ho acabava!
Aquesta novel.la mostra de forma cruel la situació dels esclaus als Estats Units al segle XIX. Ho fa amb un gran dramatisme i posant de rellevància de forma absoluta les penúries, la misèria i el desampar d’aquelles persones que estaven sotmeses a la voluntat capriciosa dels seus amos.
La va escriure l’abolicionista Harriet Beecher Stowe (1811-1896) i va ser un text que va crear opinió en contra dels esclaus de raça negra i que seria rellevant en el clima anti-esclavitud que es va crear al Nord i que va propiciar l’enfrontament entre el Nord i el Sud als Estats Units. Va ser un èxit editorial i l'obra figura entre les novel.les més venudes del segle XIX.
Després, ja al segle XX, els Panteres Negres i altres grups similars abominarien d’aquesta novel.la, doncs, l’oncle Tom manifesta una gran ressignació cristiana davant el patiment i això s’ha interpretat com una falta de rebel.lió. Aquesta actitud conformista no ha estat acceptada per aquests activistes fins al punt que dir-li a un negre "oncle Tom" pot considerar-se un insult.
Des de l’oncle Tom fins Obama han passat poc més de cent anys, i, afortunadament, en aquest sentit, la situació en aquell país és radicalment diferent. Tant de bo no hi hagués esclaus enlloc però esclaus, desenganyem-nos, sempre n’hi ha hagut i en el nostre segle XXI, també.
Quan era petita , 9 ó 10 anys, em van regalar La cabana de l’oncle Tom –de la col.lecció Historias- i em va agradar molt. Segurament devia plorar i tot, però sí recordo una sensació de desassossec per la situació d’aquelles persones de raça negra que no tenien dret a estar amb la seua família, ni a uns diners propis i sobretot no m’entrava al cap que no anessin a l’escola i que no puguessin aprendre a llegir i a escriure perquè estava prohibit. Això no m’ho acabava!
Aquesta novel.la mostra de forma cruel la situació dels esclaus als Estats Units al segle XIX. Ho fa amb un gran dramatisme i posant de rellevància de forma absoluta les penúries, la misèria i el desampar d’aquelles persones que estaven sotmeses a la voluntat capriciosa dels seus amos.
La va escriure l’abolicionista Harriet Beecher Stowe (1811-1896) i va ser un text que va crear opinió en contra dels esclaus de raça negra i que seria rellevant en el clima anti-esclavitud que es va crear al Nord i que va propiciar l’enfrontament entre el Nord i el Sud als Estats Units. Va ser un èxit editorial i l'obra figura entre les novel.les més venudes del segle XIX.
Després, ja al segle XX, els Panteres Negres i altres grups similars abominarien d’aquesta novel.la, doncs, l’oncle Tom manifesta una gran ressignació cristiana davant el patiment i això s’ha interpretat com una falta de rebel.lió. Aquesta actitud conformista no ha estat acceptada per aquests activistes fins al punt que dir-li a un negre "oncle Tom" pot considerar-se un insult.
Des de l’oncle Tom fins Obama han passat poc més de cent anys, i, afortunadament, en aquest sentit, la situació en aquell país és radicalment diferent. Tant de bo no hi hagués esclaus enlloc però esclaus, desenganyem-nos, sempre n’hi ha hagut i en el nostre segle XXI, també.
7 comentaris:
M'ha agradat el post, per més d'un motiu. La referència a l'esclavatge del segle XXI... tinc la sensació que esclaus ho som pràcticament tots: esclaus dels horaris, de les obligacions, de les expectatives... Per suposat que aquells altres esclaus van patir molt més que nosaltres, però no sé fins a quin punt té sentit que anem pels "puestos" fardant de la "llibertat" que tenim actualment.
No té a veure amb "La cabana..." però sí amb el tema. En relació amb el racisme als EUA, hi ha una pel·lícula que em posa sempre la pell de gallina: To kill a mockingbird Si no l'has vista, de debò, no te la perdis. És fantàstic el retrat que fa d'un aspecte de la societat americana dels 50.
Aquesta pel.lícula també m'agrada molt i l'he vista vàries vegades...El Gregory Peck hi feia un paper fantàstic.
Jo no se si has vist "La estrella ausente", una peli italiana de 2006, on crec que queda reflectida la meua idea d'esclaus del segle XXI on surten persones que treballen 16 hores al dia i que la resta només poden dormir per recuperar forces. Hi ha imatges que em van impactar.
A Europa podem considerar una modernitat que un negre sigui el president d'USA, però per molts americans no deixa de ser un negre fora del seu lloc...
D'altra banda és evident que a països con la Xina l'esclavatge és vigent propiciat per empreses europees i americanes que fabriquen allí els seus productes i que nosaltres compren potser sense saber-ho o potser sabent-ho...
També et recomano la peli de "la estrella ausente"...Un amic meu fa poc que va anar a Xina per motius de feina i havia d'anar a una fàbrica a comprar i quan va arribar a un lloc amb unes instal.lacions esportives i una part amb habitacions i menjadors comuns, va preguntar si allò era una escola i li van dir els seus acompanyants xinesos molt estranyats que allò era la fàbrica, que les persones que hi treballaven, vivien allí...Es va quedar sense paraules.
de acuerdo en lo de "matar a un ruiseñor", ¿no os impresionó el nombre del prota: Atticus?
yo confundía los títulos de crédito con los de "anatomía de un asesinato. como éstos me gusron mucho desde el primer día que los vi, os mando la dirección mail, aunque no tenga nada que ver con la cabaña del tío tom.
http://www.youtube.com/watch?v=nLtRcd-BXQ8&eurl=http://lapaginawebdemrx.blogspot.com/2008/11/anatoma-de-un-asesinato-abogaaaaaaado.html?showComment=1227948900000
Si, no només impressionava el seu nom sinó la dignitat i la tranquil.litat que té en tot moment l'advocat.
Kweilan, "La estrella ausente"? No, no l'he vista i, de fet, confesso que ni em sona. Investigaré! (com a bon periodista, hehe)
Anònim, aquel nombre, "Atticus", me parecía fantàstico. "Atticus Finch", si no recuerdo mal. Peazo película!
Publica un comentari a l'entrada