Estava sentada en un banc a la Rambla d’Aragó prenent el sol i he vist passar un home amb un llibre i l’he seguit. No sé si per curiositat per saber quin llibre portava a la mà o per veure on anava . Sorprenentment ha entrat a una llibreria i he vist que el volia canviar.
Li he regalat a la meua dona i m’ha dit que ja l’ha llegit, li ha comentat a la noia de la caixa...Era Les veus del Pamano.
Precisament un dia d’aquests es comença a rodar al Pirineu una pel.lícula basada en aquesta novel.la del professor i escriptor Jaume Cabré.I com pot ésser que no sàpigui que l’ha llegida? La meua dona és mestra i li agrada molt llegir i unes companyes seues em van dir que estava molt bé però jo no m’hi fixo...
Ja, ja, no cal que ho digui... És un llibre de 700 pàgines que no deixen indiferent a ningú...A la mateixa tapa crida l’atenció aquesta foto magnífica dels nens i nenes de l’escola del poble.
A Torena, un petit poblet del Pallars Sobirà, es desenvolupa una història entre 1943 i l’any 2002 que ens parla de la repressió, de la injustícia, de l’odi i de la por...Un llarg període entre el nostre present i els temps durs de la posguerra.
Agafa’n un altre, li ha dit la llibretera...i mentres anava voltant per la llibreria, jo també anava mirant llibres pensant en quin es podria fixar ell... De sobte ha agafat Vida i destí de Vasili Grossman i com que estava molt prop d’ell m’ha preguntat l’has llegit? I li he hagut de dir que no però que me n’havien parlat bé...Se n'ha anat content cap a la caixa i, no li agradarà llegir, però al menys li agrada regalar llibres... i a qui no...
Té un encant especial voltar per la llibreria, pensant en la persona a la que va destinada el llibre, mirant les tapes, llegint les contraportades...I quan et decideixes per algun et sents contenta d’haver-ho encertat...
Li he regalat a la meua dona i m’ha dit que ja l’ha llegit, li ha comentat a la noia de la caixa...Era Les veus del Pamano.
Precisament un dia d’aquests es comença a rodar al Pirineu una pel.lícula basada en aquesta novel.la del professor i escriptor Jaume Cabré.I com pot ésser que no sàpigui que l’ha llegida? La meua dona és mestra i li agrada molt llegir i unes companyes seues em van dir que estava molt bé però jo no m’hi fixo...
Ja, ja, no cal que ho digui... És un llibre de 700 pàgines que no deixen indiferent a ningú...A la mateixa tapa crida l’atenció aquesta foto magnífica dels nens i nenes de l’escola del poble.
A Torena, un petit poblet del Pallars Sobirà, es desenvolupa una història entre 1943 i l’any 2002 que ens parla de la repressió, de la injustícia, de l’odi i de la por...Un llarg període entre el nostre present i els temps durs de la posguerra.
Agafa’n un altre, li ha dit la llibretera...i mentres anava voltant per la llibreria, jo també anava mirant llibres pensant en quin es podria fixar ell... De sobte ha agafat Vida i destí de Vasili Grossman i com que estava molt prop d’ell m’ha preguntat l’has llegit? I li he hagut de dir que no però que me n’havien parlat bé...Se n'ha anat content cap a la caixa i, no li agradarà llegir, però al menys li agrada regalar llibres... i a qui no...
Té un encant especial voltar per la llibreria, pensant en la persona a la que va destinada el llibre, mirant les tapes, llegint les contraportades...I quan et decideixes per algun et sents contenta d’haver-ho encertat...
Per cert, m’he comprat també aquest del Grossman...Ja us en parlaré.
13 comentaris:
Ara comencen a grabar la peli a Enviny (Pallars Sobirà), més amunt de Montardit de Dalt.
I de moment al repartiment 3 grans actors (i actriu), el Roger Coma, la MOntse German i el Francesc Orella.
doncs a mi, al pamano i a regalar llibres el que m'ha passat és que he volgut regalar-lo en castellà i no sé on trovar-lo. òndia ja, si algú ho sap...
Crec que no és una peli,és una sèrie de dos capítols i ja estarà acabada passat l'estiu. Tinc moltes ganes de veure-la. L'únic que no m'agrada és que els protagonistes que ha fet esment el Babunski, parlaran en català oriental i solament els extres ho faran en pallarés.
El llibre en castellà ha estat publicat per "Ancora y Delfín" i també per "Destino".I és un llibre excel.lent per regalar!
La sèrie pot estar bé. Jo també tinc ganes de veure-la. A més, el Francesc Orella ho fa molt bé.
Tens raó quasiningu... mira qu eno parar atenció en la variant dialectal. De fet, als del català nord-occidental sempre ens passa el mateix. Fins i tot quan van fer Lo Cartanyà no sortia ni un sol actor de les nostres comarques!!!
Un altre cas curiós és el de la Mari Pau Huguet que al començament parlava català occidental i no sabem per quin motiu ha acabat parlant en català oriental...és que això s'empega?
Desgraciadamanet sí que "s'ampega" això del parlar xava. Jo ho vaig notar els anys que vaig estudiar allà. Els pocs que parlen català Martorell enllà ens el fan assimilar de seguida.
Un dels millors llibres que s'ah escrit en català aquest darrers anys, el del Cabré.
Tu segueixes la gent pel carrer que duu un llibre a la mà? Ui, quina por! ;-)
I dones consells a la llibreria de La Casa del Llibre (no sé perquè, imagino que era allí on eres). Ja et buscaré amb un llibre a la mà!
Ja,ja...no me'n recordava que havia escrit això de seguir algú...I la casa del llibre? on és ? a Barcelona, no? Doncs...això està molt lluny de la Rambla d'Aragó del post...Gràcies per entrar al meu bloc i benvingut!
Aquest és un llibre que em va agradar molt.
Des de bon començament ja em va atreure per la fotografia de la portada, i després el relat em va entusiasmà.
Així és kalidoscopi. La foto és una preciositat.
Una novela magnífica.Saludos
Publica un comentari a l'entrada