5/10/15

En la mort de Henning Mankell


Fa un temps vaig escriure un post parlant del Henning Mankell, un dels meus autors referents. Li vaig dedicar diverses entrades però he recuperat aquesta que vaig titular "Llibertat". Em queixava aleshores de la soledat que sentia com a lectora per no tenir més al Kurt Wallander. Avui ens hem quedat sense l'autor i des d'aquest humil blog li desitjo que es trobi a l'Olimp amb el Kurt Wallander i que gaudeixin de l'eternitat ben feliços mentre aquí ens quedem amb les seues obres i les seues històries que és molt. Més que molt.





Llibertat

Cervantes va ser lliure per matar el seu personatge més famós perquè així es va assegurar que ningú se’l podria fer seu. Unamuno es prenia la llicència de sortir al final de la seua narració Niebla com un Déu que podia discutir el destí dels protagonistes...
Ve el tema aquest de la llibertat dels autors perquè estic llegint El xinès de Henning Mankell i és una novel·la que es llegeix molt bé, interessant en els dos mons tan diferents que presenta...però no puc fer res...Enyoro el Kurt Wallander...El Mankell va exercir la seua llibertat d’autor i va decidir que no volia escriure cap més altra història d’aquest policia de Malmö... i el trobo a faltar.
Trobo a faltar aquest antiheroi, mal vestit, fumant com un descosit en aquell sofà rodejat de cerveses amb el telèfon que el despertava sempre quan només feia uns minuts que s’havia pogut adormir.
Trobo a faltar aquell desassossec constant que li permetia estar alerta sempre, aquella mena d’intuïció especial que l’avisava de què algun detall de la investigació se li havia escapat.
Trobo a faltar els seus remordiments i les seues ganes impossibles de portar una vida més ordenada...
Són els creadors, ells inventen, ells decideixen...però ens quedem tan orfes!

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja te l'havia llegit aquest escrit, penso. Tinc la sort que encara em queda molt Wallander per llegir, i ho aniré fent, però això no vol dir que no lamenti la mort de l'autor. Vas veient com cauen uns que no coneixes ni has llegit i la gent se'n lamenta, i penses que algun dia et tocarà a tu. Crichton, ara Mankell... comencen a caure els referents de lectura... llei de vida, suposo. Contrariament amb el que deies tu al post, Mankell ha mort, però Wallander no morirà mai mentre hi hagi gent amb ganes de llegir els llibres que protagonitza.

Elfreelang ha dit...

reconec que a penes l'havia llegit , tinc una amiga molt fan de la novel.la negra que sempre me'n parlava , jo em vaig llegir un d'ell , no recordo el tiol però era d'un noi negre ferit dels qui vivien al carrer, em va colpir intensament.....penso que era un gran home i un gran escriptor