27/2/11

Sopars.



No crec que m’hagués agradat ser un dels comensals d’aquells sopars horrorosos i famèlics de l’Oliver Twist. I a pesar que el personatge m’és simpàtic, acompanyar el Robinson Crusoe en els seus àpats solitaris sota la llum de la lluna, malgrat que romàntic, tampoc m’hagués vingut de gust. I encara menys assistir a algun dels menjars de la família de El far de Blackwater.
Dubtaria també, per no trencar la intimitat del moment, en acompanyar el Comissari Brunetti i la seua dona en els sopars que es preparen a la seua terrassa veneciana després d’un dia de lluita contra els assassins i mafiosos, que es passegen per la ciutat dels canals.
En cap cas m’hagués avingut a ser un dels membres participants de El sopar i tampoc hagués volgut ser una de les convidades a l'àgape de la família Tallis a Expiació.
En absolut em veig a mi mateixa formant part del campament de raiers i sopant al menjador dels treballadors de l’explotació de fusta a L’última nit a Twisted River. I m'hagués encantat conèixer el detectiu Wallander abans que el seu creador decidís el seu final com a policia però mai hagués compartit cap dels "plats" que es preparava.
Sé segur que hagués dit que no a ser una de les hostes dels sopars que s’organitzaven a Jardí vora el mar i no em veig acompanyant els soldats de El Don apacible en aquelles nits de guerra i soledat.
I us preguntareu... i quins sopars li agraden a la Kweilan? Doncs els sopars de blocaires que són aquells en què els personatges surten del món de la imaginació i es tornen reals, i es poden abraçar i es fan companyia "in situ" durant unes hores. Una abraçada a tots i a totes!!!

21 comentaris:

Joana ha dit...

Ooooh! Kweilan això sí que és un post per sucar-hi pa. Amb llibres i raons com tant bé saps fer :)
Una abraçada i tot un plaer!
Bona setmana i a disfrutar de les petites emocions!

Barbollaire ha dit...

amb tants àpats que has nomenat, ara estic com tip ;¬P...

però si són com els d'ahir...

aquest es poden repetir cada tant sense cap mena de problema.

fins i tot diria que són balsàmics, digestius, aixequen l'esperit i dibuixen somriures per una temporada...

petonet dolç nina
:¬)**

garbi24 ha dit...

per el que veig va anar bé, me'n alegro i a veure si al proper m'hi puc acostar

Carme ha dit...

És que aquest sopars tenen molta màgia...

Em va encantar haver-te reconegut només passar la porta... jo que sóc poc fisonomista i ja em costa prou reconèixer algú que ja he vist abans... sembla impensable que pugui reconèixer algú així, d'una foto que fa tant de temps que no he mirat, d'un dibuix imaginat... d'un fil d'imaginació encertat.

Molt feliç d'haver-te abraçat, kweilan... va ser un Moment per a Col·leccionar... ben feliç.

Elfreelang ha dit...

molt bon apunt ...un apunt estupendo!
qui sap si el sopar d'ahir acaba formant part d'una novel.la! un plaer conèixer-te en persona kweilan!
abraçada!

Fanal blau ha dit...

Segur que si algun dia escrius "El sopar" serà molt més dolç..., i si reescrius el Don...tornaria la calma.
Un plaer sentar-se a taula (ni que sigui a peu dret) al teu costat i al costat de tots els altres comensals que vam compartir hores "in situ", de lletres, cinema, poesia, imatges, somriures, complicitats.

Què bonic! ;)

Una abraçada, Kweilan.

rits ha dit...

Si!!!! a mi tb m'agraden aquests sopars!!!!

I com diu la Carme, vaig ser molt feliç de conéixe't, recordaré sempre l'abraçada en trobar-te!

(ostres, vaig veient tots els comentaris i no puc deixar de somriure!! ais... ja torno a acabar un comentari parlant de mi!!!jejeje)

Assumpta ha dit...

Quin post tan maco! :-))

Crònica amagada dins post literari fet a l'estil absolutament Kweilan :-)

Carme ha dit...

Tornava per dir el que ja ha dit l'Assumpta: post absolutament kweilan!

El veí de dalt ha dit...

Molt bé, molt bé...molt tendre i tal...però passa'm el plat de croquetes ja que si no se me les fotarà el Barbollaire.

òscar ha dit...

Jolin Kweilan, vaja apunt de traca i mocador que t'has empescat.

Va ser un plaer dels grans renunciar a les croquetes (només en vaig tastar una) per conèixer gent com tots vosaltres.

Estonetes ha dit...

Clar que sí, tant de bo es fera un sopar de bloguers valencians.

XeXu ha dit...

He anat llegint diversos posts relacionats amb el sopar de dissabte, i fa gràcia com cadascú ho explica a la seva manera, però encara més del que sembla. Em venen al cap els posts del Veí, o el de la rits, i en aquests són ells mateixos, també la Carme ho explica d'una manera molt seva, i d'altres també. I tu no podies ser menys. Un post molt teu, per un sentiment molt compartit. Val la pena llegir-ne les múltiples versions.

DooMMasteR ha dit...

Un plaer maco!
Va estar de meravella el sopar! :-)

kika ha dit...

una abraçada kweilan!

Màgia ha dit...

Precisament fa poc m'he llegit "El sopar" d'Herman Koch, i el teu post va que ni pintat!

Un post molt bonic, espero que aquests sopars no siguin un episodi extraordinari sinó que es vagin repetint. Ens llegim!

mar ha dit...

quin apunt més novel·lesc!
jo també m'apunto als sopars blocaires abans que a d'altres sopars literaris tan ben escollits!


un plaer conèixer un pou de saviesa literària i una gran persona!

una abraçada kweilan!

kweilan ha dit...

Un plaer llegir els vostres comentaris. Una abraçada a tots i a totes!!!

jordicine ha dit...

Molt bon post! Em va agradar molt posar cara als teus escrits. Un petó i fins aviat.

Bargalloneta ha dit...

Un autèntic plaer conèixe't!!
i què dir-te sobre el post!! magnífic com sempre!!!
una abraçada!

Deric ha dit...

Sí, són els millors sopars!