7/2/11

De cementiris i altres coses.



Cap allà al segle XVIII es van inventar el que després s’ha anomenat la literatura gòtica. Llocs nocturns i apartats, esglésies abandonades i fosques o indrets solitaris i ombrívols eren paratges adients per situar aquelles històries. Els cementiris complien part d’aquestes condicions. Un escenari tòpic i universal que dóna molt de sí per parlar del pas del temps, per reunions secretes i maquiavèl.liques o per fer-nos conscients que totes les vides són rius que van a parar al mateix lloc com deia el poeta. Un mar immens que té espai per tothom i que encara que fem tard ens esperarà.
I direu perquè és posa tètrica i es posa a escriure de cementiris si no estem al novembre? Doncs perquè la novel.la que vull comentar és El cementiri de Praga (2010) de l’Umberto Eco i ja veieu que només amb el títol tinc l’excusa perfecta. Podria continuar parlant de cementiris...el de Hamlet quan torna a Dinamarca i es troba la calavera del seu bufó Yorick, el de La dona de blanc quan Walter Hartright descobreix realment qui està enterrat a la tomba que visita o el cementiri de llibres oblidats de Ruiz Zafón...Bé potser caldria parar i referir-me a la novel.la en qüestió. Però no en puc fer una ressenya a l’ús per dos qüestions: En primer lloc, perquè encara no l’he acabada i en segon lloc, perquè no la puc aconsellar i això que m’està agradant.
El segon motiu és contradictori però així és l’opinió que em mereix la novel.la. Només m’hi trobo còmoda a estones perquè de tant en tant no sé molt bé en quin moment de la història vaig i em sento una mica perduda. No obstant, com admiradora de l’Umberto Eco, l’acabaré i no em costarà cap sacrifici perquè l’escriptor té un domini tan fascinant de la frase i de la paraula que t’enganxa a la història encara que en algun moment no sàpigues concretar massa què t’està contant.
O sigui que el que vull dir, en tot cas, només per fans de l’Umberto Eco. I si algú vol començar amb aquest autor, millor amb la inoblidable El nom de la rosa (1980) que aquesta que “comento” avui.

20 comentaris:

Estonetes ha dit...

No l´he llegit, però em passa el mateix que dius tu, sóc admirador d´este escriptor i llegiré (això pretenc) tot el quepublique.

Bon post.

fanal blau ha dit...

Em sembla que la deixaré per més endavant. El Nom de la Rosa em va agradar molt, però ara tinc massa lectura esperant.
Una abraçada, Kweilan.

rits ha dit...

M'apunto a començar pel Nom de la Rosa

Raticulina ha dit...

Va ser el primer llibre d´aquest any que vaig acabar i ho vaig fer en memòria de l´Eco perquè els que li he llegit m´han agradat, però aquest...aquest...m´he avorrit bastant, i com tu, a cops em sentia descol.locada en la història. A més és un prota amb el que difícilment et pots identificar...Tot plegat, jo ho dic bastant convençuda: no el recomano a tothom, només a fans de l´escriptor, i concretament a fans a qui els hi interessi la història en general.
Com dóna de si la rocambolesca escena del cementiri, eh?

Carme ha dit...

Jo no l'he llegit i no sé si m'hi animo. El nom de la Rosa em va encantar, però el Pèndol de Foucault, ja se'm va fer pesadet i no he repetit més.

Assumpta ha dit...

Doncs res... si a tu se't fa difícil, imagina a la resta dels mortals! hehehe :-DD

Elfreelang ha dit...

El llibre és atractiu , l'escriptor també ( encara que només m'he llegit , que recordi almenys, el famós: El nom de la rosa) el títol m'agrada molt, he visitat el cementiri de Praga, bé els cementiris, el vell jueu, el nou on és enterrat Kafka i el de Visherat ( crec que es diu així)me l'apunto per més endavant...gràcies! abraçades blocaires!

_MeiA_ ha dit...

L'apunto a la meva llista de llibres pendents!

Moltes gràcies!
:)

Anònim ha dit...

com diu un amic se li nota molt el gruixut dels cosits. i que passa dels enganys del seu ofici de falsificador, que podrien haver estar tan divertits. de vegades la simpatia per un autor supona una bona creu: que pensa massa l'home, quan amb quatre bromes ens hauria fet feliços. em penso.

psoto

viu i llegeix ha dit...

vaja, m'obres un interrogant. Llegir-lo o no llegir-lo?

Isabel ha dit...

Em va agradar tant "El nom de la Rosa" que vaig voler seguir llegint l’Umberto Eco i vaig triar "Baudolino", encara no l’he acabat...d’això ja en fa uns quants anys!

XeXu ha dit...

Jo m'hauria d'estrenar amb aquest autor, i 'El Nom de la Rosa' m'ha temptat alguns cops, però tant domini de la frase i de la paraula m'espanten una mica, no m'agrada la literatura exageradament adornada, em posa nerviós.

Marta ha dit...

Hi ha vegades que els autors que han tingut èxit amb un llibre, abans han escrit d'altres que eren assajos del que els ha donat nom. I a vegades també,són els posterior els que no acaben de satisfer. Bon apunt i gràcies Kweilan

Deric ha dit...

he llegit varies de l'Eco i aquesta la tinc pendent

Salvador ha dit...

Jo vaig veure la pel·lícula primer i aleshores no vaig poder acabar amb el llibre... i no he tornat a llegir res més d'ell.

Bargalloneta ha dit...

JO tampoc l'he llegit pe`roes que Eco em costa una mica!

jordicine ha dit...

Gràcies per descartar-me-la. Ja ja ja. Ahir vaig comprar l'últim de Murakami, que m'encanta. Aviam.

onatge ha dit...

Aquest llibre està a casa però encara no li ha arribat el torn. Llegeixo una mitja de sis llibres al mes, però mai no faig les paus...

Des del far una abraçada.
onatge

Màgia ha dit...

Jo vaig llegir fa temps "El nom de la rosa" i em vaig endur una decepció, potser perquè n'havia sentit parlar molt i m'esperava més... Des d'aleshores no he reprès Umberto Eco, potser m'ho repenso i li dono una nova oportunitat.

kweilan ha dit...

Estonetes.- Coincidim doncs.

fanal blau.- Haurà d'esperar. Una abraçada també!

rits.- Te'l recomano. Ja veus els comentaris dels que l'han llegit. Tots són positius.

Raticulina.- Estic avançant a poc a poc, encara no l'he acabat. Coincideixo també en les dificultats de sentir empatia amb el protagonista.

Carme.- Ja veus que la novel.la té altibaixos, però està be´de conèixer el que ha escrit l'Umberto Eco.

Assumpta.- Igual s'anima el Josep Lluís.

Elfreelang.- Si el llegeixes, ja ens diràs si t'ha agradat.

MeiA.- Gràcies a tu!

Anònim.- Totalment d'acord!

viu i llegeix.-Si ets fan de l'Eco, li pots donar una oportunitat.

Isabel.- Et pot passar el mateix amb aquest.

XeXu.- Un repte: Fes una ressenya al teu bloc de El nom de la rosa. Estic segura que et sorprendries i t'agradaria.

Marta.- Tens ráo. Gràcies a tu!

Deric.- Pova de llegir-la a veure què et sembla.

Salvador.- La peli és molt bona també.

Bargalloneta.- Però hauràs vist la peli, segur.

jordicine.- Ja llegirem la ressenya!

onatge.- Sis llibres són molt, encara que es publica tant que costa posar-se al dia. Quan el llegeixis, ja ens diràs què t'ha semblat.

Màgia.- A mi em va agradar molt. Potser quan algú et parla molt bé d'un llibre o d'una peli, després no te sembla tan bo.

I una abraçada a tots i a totes!!!