Dedicat al món dels llibres, aquest bloc vol ser un recull d'opinions personals sobre les lectures que més m'han agradat o que em ve de gust compartir amb altres blocaires.
Entenc la tristor, la sento i la comparteixo, però hem de reflexionar en que s’han convertit les mesures socials i polítiques, sent l’ expressió de la voluntat del poble i ara, per la popularització de la política, s’escolta (s’ha de rescat vots).
Una altra reflexió és fins a quin punt aquesta voluntat és lliure o imposada, mitjançant polítiques inconscients que s’acaben internalitzant en la ment de la societat valenciana, creant la necessitat de preservació d’una identitat amenaçada per la dels catalans. Aquí es on s’ha de fer front, a la inconsciència que les nostres decisions són el resultat de la voluntat política, que com a emissors socials fan que li donem importància a segons què per influir en els nostres referèndums, vots i preferències polítiques.
Llavors, ja que es tracta d’una mesura dins de la legalitat, fins a quin punt s’ha soscavat el dret a llibertat d’expressió? Hem de reconstruir, pensar en el fonament de la mesura i com i per què s’ha pres la nostra decisió.
La cultura del tall que tant els hi agrada practicar em recorda la dels senyors de bigotet curt, amants de les caceres i de l'espanya en blanc-i-negre.
Si ells tallen; nosaltres anirem cosint. Sospito que mai no ens cansarem de cosir.
Vosaltres ho heu dit millor que jo: No calen les paraules davant una acció tan greu i tan coercitiva, arcaica i típica de temps que no volem que tornin.
12 comentaris:
Per la nostra llengua, en contra dels que ens prenen la llibertat!!
I sense paraules, que no en calen, perquè els fets parlen per si sols. I les nostres protestes també.
Si em permets, deixaré caure una llàgrima en el teu blog de tanta
tristor que sento... malgrat que, ara més que mai, cal no defallir.
He tornat a enviar el comentari, perquè l'ordinador m'ha fet un estrany!
Sense senyal, sense comentaris.
Sense senyal...:(
http://www.3cat24.cat/noticia/1073766/ciencia/Blogs-i-mitjans-enfosqueixen-la-pantalla-en-protesta-pel-tancament-de-TV3-al-Pais-Valencia
Entenc la tristor, la sento i la comparteixo, però hem de reflexionar en que s’han convertit les mesures socials i polítiques, sent l’ expressió de la voluntat del poble i ara, per la popularització de la política, s’escolta (s’ha de rescat vots).
Una altra reflexió és fins a quin punt aquesta voluntat és lliure o imposada, mitjançant polítiques inconscients que s’acaben internalitzant en la ment de la societat valenciana, creant la necessitat de preservació d’una identitat amenaçada per la dels catalans. Aquí es on s’ha de fer front, a la inconsciència que les nostres decisions són el resultat de la voluntat política, que com a emissors socials fan que li donem importància a segons què per influir en els nostres referèndums, vots i preferències polítiques.
Llavors, ja que es tracta d’una mesura dins de la legalitat, fins a quin punt s’ha soscavat el dret a llibertat d’expressió? Hem de reconstruir, pensar en el fonament de la mesura i com i per què s’ha pres la nostra decisió.
Marc Viu
La cultura del tall que tant els hi agrada practicar em recorda la dels senyors de bigotet curt, amants de les caceres i de l'espanya en blanc-i-negre.
Si ells tallen; nosaltres anirem cosint. Sospito que mai no ens cansarem de cosir.
Tots junts aconseguirem que la veu del català continuï alçant-se per sobre la cridòria!
La veritat és que hi ha coses wue avui dia encara no entenc!!!!!
Increible però cert!!
encara passant aquestes coses????
Vosaltres ho heu dit millor que jo: No calen les paraules davant una acció tan greu i tan coercitiva, arcaica i típica de temps que no volem que tornin.
Publica un comentari a l'entrada