10/1/11

El sopar (2009)


Partint del crim d'una indigent a Barcelona, aquest autor holandès ens fa una recreació de com assimilen el fet els pares dels adolescents implicats en l'assassinat. Va ser una notícia que vam llegir als diaris i que també vam veure en imatges als telenotícies. Difícilment s'obliden els nois sortint del caixer amb les flames al darrere.
Segurament ens vam escandalitzar i vam opinar-ne amb els companys de feina o amb els amics i potser també vam pensar en els pares... doncs això és el que ha fet l'autor.
Herman Koch (1953) s'ha imaginat dos parelles que són els pares dels nois i a partir d'un sopar en què es troben per parlar de com encarar el futur, assistim a la seua manera de pensar i a la visió que en tenen dels actes dels dos joves.
Pocs llibres em descol.loquen i aquest ho va fer. I us preguntareu per què? Ja se sap el que va ocórrer, es parteix d'una situació coneguda... poc marge per la sorpresa. Però no és tant el cas en sí com tota una sèrie de reaccions i comportaments que provoca la conducta dels fills en els quatre adults. I això, si la llegiu, us posarà una mica frenètics diria jo.
Des del meu punt de vista està molt ben escrita. Els personatges amb els diàlegs queden ben retratats i el ritme de la història ens fa palès que tenim al davant un bon narrador. I és que de vegades no cal tenir a les mans una idea molt original o innovadora... partint d'un assumpte real, sense cap misteri, un escriptor ens pot fer arribar una novel.la interessant, que ens enganxa i a més dóna molt que pensar.

Gràcies al Jordicine i a la Bajoqueta per recomanar-la!

21 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Recordo el cas i fa esgarrifar! em recorda A sang freda, el senyor Truman Capote també es va inspirar en un fet real o en Bodas de sangre del Federico Garcia Lorca...van sortir obres ben importants i interessants...desconeixia fin que t'he llegit la recreació literària del fet terrible de la dona del caixer....em guardo el llibre per més endavant...deu trasbalsar molt...gràcies per la ressenya kweilan!

viu i llegeix ha dit...

ostres, va ser un cas que em va posar els pels de punta, i recordo que vaig pensar en la família dels nois. Gràcies per la recomanació

fanal blau ha dit...

A mi me'l va regalar una bona lectora! :)
Vaig per la pàgina 110 i te'n dono la raó en que està molt ben escrita. De tota manera, també agraeixo ara no saber-ne més...
Gràcies, Kweilan.

Carme ha dit...

A veure si m'hi animo, pot ser que em, posi frenètica com dius... m'ho pensaré.

Gràcies!

XeXu ha dit...

Uf, no sé si m'agradaria aquest... em sembla una temàtica molt crua, i si t'ha agradat suposo que no està agafat de manera frívola, però tot i així em sembla una història una mica sòrdida.

SU ha dit...

D'aquest fet, estremidor, també va ser el punt de partida d'una obra de teatre, "Plastilina" de Marta Buchaca (premiat el text i estrenada l'obra a la Sala Becekett de Barcelona el 2009).

Us la recomano, també.

Una abraçada i bones lectures!

SU

Assumpta ha dit...

Caram... estic pensant. Fets reals, però reaccions dels pares "inventades", no? Vull dir que, veritablement no se sap com van reaccionar els pares d'aquells adolescents... O està basat en algunes declaracions que fessin? És que penso que potser podem arribar a conclusions equivocades.

Pel que dius (de posar frenètic) imagino que potser (cosa meva, eh?) aquests pares arriben a justificar o comprendre en certa forma l'actitud dels seus fills... però, en canvi... potser els pares "reals" van quedar esgarrifats de veure el què havien fet.

Ai, no sé si m'explico...

En fi... hehehe... res perquè jo mateixa estic fent ara anàlisi-ficció i no sé si el llibre fa això que dic o no...

Jordi ha dit...

Recordo l'incident (si se'n pot dir així). És més, cada dia passo per davant del caixer aquell del c/Guillem Tell. Ufff! Va ser corprenedor.

L'Espolsada llibres ha dit...

Me l'han recomanada companys llibreters, però no m'hi he decidit per la temàtica que m'esgarrifa...

Bargalloneta ha dit...

n'he sentit a parlar!!i m'has fet venir ganes de llegir-la malgrat crec que passaré una mala estona,
no???

Marta ha dit...

Kweilan!
El cas de la indigent va passar just a la Caixa que tinc al costat de casa i és on habitualment vaig a fer gestions al caixer. M'ha fet recordar com vam quedar els veïns, i com va quedar el local! Esgarrifós. De moment no em plantejo llegir aquest llibre.

kweilan ha dit...

Elfreelang.- Aquest llibre només està inspirat en aquell fet. Tota la novel.la és inventada.

viu i llegeix.- Gràcies a tu!

fanal.- Ja ens diràs a veure què t'ha semblat. Una abraçada!

Carme.- Una mica sí. Ja ens diràs què et sembla si el llegeixes.

XeXu.- Doncs una mica sí que ho és.

SU.- Gràcies per la recomanació.

Assumpta.- No vull avançar res però has intuit moltes coses.

Jordi.- Ho ha de ser. La novel.la és dura.

L'Espolsada.- Sí que esgarrifa, sí.

Bargalloneta.- Està molt ben escrita i es llegeix molt bé. Passes una mala estona però també fa reflexionar.

Marta.- Pot ser una mica dur si ho vas viure de tan a prop.
Moltes gràcies a tots i a totes i una abraçada!!!

khalina ha dit...

ara m'intriga, clar que potser després m'implicaria massa llegint-la i acabaria més que frenètica!

jordicine ha dit...

Em va agradar moltíssim! Gràcies per fer referència al meu comentari de 'El sopar'. Per cert, 'La carta', de Laia Fàbregas m'ha semblat igual d'apassionant. Un petó i fins aviat.

coses2 ha dit...

Recordo el cas i a més fa poc vaig tenir la novela entre les mans però no em vaig decidir a comprar-la. Ja veig que em vaig equivocar!
També recordo el cas. De fet recordo amb molta claretat la història de la víctima, una dona que havia tingut una vida d'allò més normal però que el alcoholisme va portar a viure el carrer.

kweilan ha dit...

khalina.- Potser si que acabaries frenètica però és una bona novel.la.

jordicine.- Gràcies de nou per aquesta recomanació d'avui.

coses2.- Si al final et decideixes ja ens diràs què t'ha semblat.

Bon cap de setmana i una abraçada a tots i a totes!!

Babunski ha dit...

Vaig sentir l'entrevista amb l'autor a RAC1. Recordo el cas de la indigent i dels joves benestants (de la Bonanova). Realment va portar més cua no pas el crim en si sinó l'origen dels seus autors.

Mireia ha dit...

Has aconseguit fer-me venir sentiments contradictoris, per una banda m’interessa com encara l'autor uns fets tant cruels però per l'altre em fa bastant angunia llegir-lo sabent que el punt de partida és real.

Per uns pares ha de ser molt dur haver d'enfontrar-se a una situació així. Com es justifica l'injustificable? però com es pot seguir estimant a un fill sense fer-ho. Em sembla que ha de ser un llibre extremadament dur

Assumpta ha dit...

Ahir el varem veure a l'Abacus... "mira el llibre de la Kweilan" ;-))

kweilan ha dit...

Babunski.- Així és.

Mireia.- ´Es dur però no tothom reacciona com podem pensar a priori en aquesta novel.la.

Assumpta.- Gràcies, una abraçada!

I bona setmana!!!

quaderndemots ha dit...

Acabo de llegir la resenya que fas del llibre, no n'havia sentit a parlar. El posaré a la meva llista.
No fa gaire vaig llegir Emma de la Maria Barbal, explica el mateix cas però des del punt de vista de la indigent. Parteix dels fets reals però els personatges són de ficció. Vaig estar a punt de deixar-lo de la tristesa i ràbia que em va fer sentir. Recomenable. Fins aviat