26/10/10

Com una nàufraga!


Els dies es fan més curts i ve de gust arraulir-se al sofà quan les obligacions del dia s’acaben per agafar el llibre que estem llegint. El moment d’entrar en un món desconegut, que ens allunya de la nostra pròpia realitat, comença i la fantasia i la imaginació fan de bàlsam per les ferides de lluitadors impenitents.
El poder terapèutic de la literatura, reconegut per molts autors, no només és per qui escriu sinó també per nosaltres, els destinataris de les històries. Narracions que ens fan reflexionar i que ens transporten lluny del nostre estimat sofà. Vivim i patim altres sentiments i emocions que ens ajuden, i aquí resideix la paradoxa, a entendre millor els nostres propis. I això, amics i amigues blocaires, és un plaer irrenunciable.
No he tingut uns dies que hagi encertat molt les lectures. Ans al contrari, molts dels llibres que he començat no m’han agradat. No sé si em vaig fent més exigent o simplement que es passen èpoques. Però necessito trobar llibres que m’enganxin, que em facin gaudir de la lectura. El dissabte vaig anar a la llibreria i me’n vaig comprar uns quants que he vist recomanats pels blocs.
A veure si ho encerto perquè si no, seré com una nàufraga en una illa deserta, sense llibres. I es passa malament!


34 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo tinc la teoria que passem èpoques que no estem tan receptius a la lectura. No vol dir que no en tinguem ganes, però no acabem de trobar res que ens convenci. Ja en vaig reflexionar al blog, no trobava normal que portés tan temps sense trobar un llibre que m'enganxés, i ho relaciono amb l'estat d'ànim. De vegades el cap no està centrat, no hi ha manera de concentrar-se, i acabem culpant els llibres que no ens enganxen, quan en realitat ens hauríem de mirar a nosaltres. Qui sap, potser entre els poders de la literatura es compten també els d'avisar quan alguna cosa no va bé, perquè no gaudim de la lectura com és habitual.

Evidentment, no sé si és el teu cas, jo ho vaig trobar una bona explicació i en els darrers temps he trobat lectures que m'han tingut més enganxat. Algunes ho han fet per mèrits propis, i d'altres per predisposició.

Espero que aviat trobis un bon llibre per redreçar les teves lectures. Si ho proves amb Els jugadors de Whist m'ho diràs, oi? Espero que t'agradi.

Carme ha dit...

A mi aquest any m'ha passat igual, pocs llibres que m'hagin engrescat i això que... precisament per no naufragar... he anat perseverant en l'intent.

Molta sort amb el teu nou pilonet.

Estonetes ha dit...

Totalment cert, fa molta ràbia llegir un llibre i que no t`agrade. En el meu cas, dispose de poquíssim tems per a llegir, així que quan em passa, no dubto a deizar-ho i afafar-ne un altre.

Josep Lluís ha dit...

M'he sentit plenament identificat amb tot el que dius. Però jo no ho hagués pogut expressar,ni de bon tros, tan bé com tu ho has fet. A mi m'ha passat moltes vegades abandonar un llibre a les poques pàgines. No val la pena llegir un llibre que no et fa sentir res. Sovint quan em passa això, agafo un llibre que havia llegit fa temps i el torno a gaudir. És el que faig ara: estic llegint "La última estación en la vida de Tolstoi" de Jay Parini. Bona nit i que gaudeixis molt de les teves noves adquisicions.

garbi24 ha dit...

està malament fer-se auto publicitat,però t'animo a probar el meu.....

Pilar ha dit...

De vegades he sortit del naufragi amb la retrobada d'un d'aquests llibres que havia de llegir.

Babunski ha dit...

Doncs jo porto una temporada que els encertot tots. Ara m'estic llegint un llibre sobre com manipular matemàticament les enquestes electorals i fer que semblin com tu vulguis.

rits ha dit...

Doncs si, tb crec que son ratxes. I igual que arriben i cap llibre et recomforta com, de cop i volta no pots deixar de llegir-ne un altre.

Desitjo que les compres et facin retrobar-te i deixar d'estar nàufraga!

porto una bona ratxa. I com porto una bona ratxa he decidit donar-li una nova oportunitat a Els pilars de la terra,.... xò.... de moment em costa. Estic temptada d'arraconar-lo, potser hagués estat millor per vacances.

Jordi ha dit...

A mi aquest moment m'arriba a partir de les 23:00 de la nit una vegada ja estirat al llit. És dels instants que més disfruto en tot el dia, i més a l'hivern que a l'estiu. Llegir em distreu, em treu idees del cap i me'n posa de noves.

Assumpta ha dit...

Afortunadament a mi això no em passa gaire i és perquè, al contrari que molts de vosaltres -Josep Lluís inclòs-, jo no vaig massa "a l'aventura" a mirar de descobrir autors nous, llibres nous... sinó que miro d'anar bastant "a lo segur"...

Per exemple, l'any passat vaig veure en un blog -Mots emblocats- que en Ma-Poc recomanava el llibre "El senyor Pip" i em va semblar que m'agradaria... tal com avisava el propi blogaire, en aquest llibre es feia referència constant a "Grans esperances" de Dickens... així doncs, primer vaig llegir "Grans esperances"... com em va agradar, ja vaig pensar que voldria llegir més Dickens... i aquest any he gaudit molt, molt amb "El casalot"... 1.118 pàgines de Dickens en una fantàstica traducció al català :-)

Si llegeixo un llibre de Grisham i m'agrada, segur que en el mateix any (parlo ara pensant en la famosa llista de llibres llegits que fem molts blogueros) n'hi haurà dos o tres més del mateix autor...

Si hi ha una persona que m'ha recomanat un llibre i l'ha encertat, doncs ja seguiré bastant el consell d'aquella persona... i no em fa res preguntar si en un llibre concret hi ha determinat tipus d'escenes que no m'agrada trobar.

Amb tot això, sé que quasi bé sempre l'encertaré... Evidentment no tindré el mèrit ni l'emoció d'haver fet jo mateixa nous descobriments... però rarament hauré de deixar un llibre perquè no m'agradi...

Ai!! La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey sí que el vaig descobrir jo soleta!! :-)) A l'Abacus, em va atraure el títol i la portada... el vaig agafar i el que deia la contraportada i tot, vaig pensar que m'agradaria... però això passa poques vegades :-)

David ha dit...

I quan no et convencen els acabes o els deixes córrer?

Clidice ha dit...

aquest ha estat un mal any per a mi també, a part d'uns quatre o cinc llibres, la resta no m'ha enganxat i els he anat acabant a empentes i rodolons. També ho atribueixo a què és el primer any que he d'anar amb ulleres (de iaia) i no m'hi acabo d'acostumar. Ànims! vindran bons autors i et (ens) rescataran del naufragi :)

estretdebering ha dit...

Estic passant una "mala ratxa" jo també, després d'un estiu de bones lectures. Jo m'he decidit per pasar-me per la biblioteca, que la inestabilitat laboral no em dóna per a recolzar la indústria laboral.
Si la cosa es posa molt lletja, sempre pots anar a parar als clàssics!

lolita lagarto ha dit...

es passen èpoques...
tinc ganes de recomanar-te'n un per si et ve de gust llegir-lo si és que no ho has fet.. m'ha agradat molt..
"la casa del mirador ciego" Herbjorg Wassmo
està escrit amb una prosa molt poètica, la veu és d'una nena i ens parla des del cor, sentiments de vergonya, culpa..
l'he trobat magnífic!

Jordi ha dit...

Haurien d'inventar les illes desertes amb biblioteca.

Vaig fer un post fa molt poc on vaig recomanar un parell de llibres. Si t'agraden, tot teus per llegir-te'ls!

Elfreelang ha dit...

Això va a èpoques o a moments....potser són els llibres que ens han de venir a cercar....i s'ha de produir una mena d'enamorament...va com va...

L'Espolsada llibres ha dit...

Ànims i no decaiguis... jo la setmana passada em vaig abandonar 3 o ells em van abandonar a mi, no ho sé pas... Per sort ja n'he trobat d'altres que em mantenen la lecturina ben viva.

viu i llegeix ha dit...

es passen èpoques i un es torna més exigent, les dues coses.
la tardor, per a mi, és de lectura lenta ja que a mida que marxa la llum del dia, sembla que baixin les energies.
En una illa deserat no t'hi trobaràs mai, aj que sempre tindràs el record dels llibre sque ja has llegit i t'ha agradat
Espero que encertis la lectura aviat... i que ens ho facis saber :-)

Màgia ha dit...

"Poder terapèutic de la literatura", m'encanta la frase. Jo també he estat poc de sort i n'he agafat un que no m'acaba de convèncer, i en aquests casos no sé què fer, si seguir llegint o deixar-lo (em sap greu abandonar-lo). Esperem que tinguem més sort aviat!

Tonina ha dit...

També em passa que a vegades no acabo de trobar el llibre que m'enganxi, però no et desanimis, tinc comprovat que després en vénen molts de seguits. A vegades penso que és l'estat d'ànim que no em deixa gaudir de les lectures, un cop em sento millor, començo a llegir més i a pasar més gust de llegir.
Particularitats dels éssers humans, suposo..

Fgt ha dit...

Això és un blog de crítica literària?

Passa per casa meva doncs.

Mireia ha dit...

Suposo que és qüestió de moments, d'èpoques... a vegades només cal trobar el llibre adequat perquè un seguit de noves lectures vinguin soles. Esperem els teus comentaris i a veure si amb aquestes noves compres hi ha sort

Bargalloneta ha dit...

A mi això em passa amb les pel.lícules, tgambé soc cada vegada més exigent
petons!
per cert suposo que has llegit Pa megre, la pel.lícula és excel.lent

digue'm ariadna ha dit...

... No ho sé, crec que va a èpoques. En certs moments, per més que llegeixes no acabes de trobar-te a gust entre les pàgines del llibre, i la lectura és torna densa, opaca. Però un bon dia, el llibre que tens a les mans et fa endinsar-te de nou en les paraules i torna el temps de les bones lectures... Espero que aquests llibres siguin com la fusta a la que tot nàufrag s'agafa...
=:)

Àlex ha dit...

M'ha passat el mateix durant una temporada. Però aleshores sempre em refugio en un valor segur: per mi, un Camilleri, una Christie o un Mortadelo i Filemón.
Per cert, pensa que les biblioteques també tenen llibres i surt millor de preu! :)

Salut,

coses2 ha dit...

Jo utilitzo dues técniques per encertar els llibres:
a) el teu blog
b) entrar en una llibreria amb el convenciment que el llibre que necessito és allà i deixant-me guiar per l'instint triar-ne un. Sembla absurd però funciona força bé.

zel ha dit...

Ai... ara passo una temporada que no em ve gaire de gust llegir, i això que jo era/sóc de les compulsives! A veure si hi ha sort!

sànset i utnoa ha dit...

La teva crisi de lectura és compartida. Fa massa dies que no trobo res que m'acabi de fer el pes!

I això no m'agrada. Gens. Espero que tu hagis tingut més sort.

*Sànset*

jordicine ha dit...

Jo encara tinc massa 'respecte' als llibres. Acabo tots els que començo. Temps al temps. Per cert, he acabat 'La cena', d'en Herman Koch, i m'ha agradat força. Una abraçada.

Rita ha dit...

A mi també em passa a vegades això, però miro d'acabar-los igualment. A vegades els deixo, però hi torno al cap d'uns dies.

Ara fa temps, però, que no en llegeixo un d'aquells que no pots deixar.

kweilan ha dit...

XeXu.- Potser si que tens raó. A veure si va passant. Els jugadors de Whist me'l compraré i en faré una crítica a veure què trobem en comú :)

Carme.- Moltes gràcies!

Estonetes.- Abans em feia cosa deixar un llibre però si veig que té molt poca qualitat o que no m'agradarà també el deixo.


Josep Lluís.- Gràcies! De moment vaig llegint el darrer del John Irving i trobo que està bé.

garbi24.- Gràcies. El llegiré.

Pilar.- Gràcies pel consell.

Babunski.- Quina sort! Aquest que dius té el seu què, eh?

rits.- Gràcies pels bons desitjos. I aquest dels pilars de la tierra és molt entretingut però requereix el seu temps.

Jordi.- Comparteixo tot el que dius.

Assumpta.- La societat...debia ser l'excepció que confirma la regla.

David.- Els deixo sense problemes. Però em fa ràbia tenir una temporada així perquè és com llençar els diners.

Clídice.- Esperem que sigui així. M'encomano dels teus bons desitjos.

estretdebering.- Ës cert els clàssics són segurs.

lolita lagarto.- Gràcies! En prenc nota.

Jordi.- Gràcies! Me'ls apunto!

Efreelang.- Tens raó...però una temporada llarga així és com desesperant.

L'Espolsada.- Segur que si et tingués a tu de llibretera de capçalera no m'equivocaria tant.

viu i llegeix.- Gràcies per les teues paraules d'ànim!!

Màgia.- Esperem-ho!!

Tonina.- Potser si. Esperem que passi aquesta temporada!

Fgt.- Magnífic bloc el teu! Benvingut!

Mireia.- Gràcies!

Bargalloneta.- La peli em va agradar molt i amb els darrers llibres aquests que m'he comprat, hi ha el de Pa Negre que ja està en butxaca.

digue'm ariadna.- Ho expliques molt bé i hi estic d'acord.

Àlex.- Tens raó en lo de les biblioteques. també funciono bastant amb els llibres de butxaca.

coses2.- Gràcies! Jo també faig funcionar l'instint. El que passa és que darrerament no ho he encertat.

zel.- Gràcies!

sànset.- Ho compartim. I també amb altres blocaires perquè alguns comentaris van en aquesta línia.

jordicien.- Quan llegeixo al teu bloc les crítiques que fas tinc enveja perquè me n'adono que el que llegeixes t'agrada i en gaudeixes. Per començar a sortir de la crisi, t'he fet cas i estic llegint el del John Irving que tu tant has recomanat. De moment, m'agrada. Una abraçada!

Rita.- A veure si en trobem un d'aquells que ens té despertes tota la nit.

I una abraçada a tots i a totes pels consells i parules d'anim!!! Bona setmana!

Noctas ha dit...

Simenon si no l'has llegit, te'l recomano. No només la seva novel.la políciaca, que també,. Tot el demés és uan meravella. Disfruta de l'illa deserta., cal desconectar tb dels llibres., o no:)

kweilan ha dit...

Anònim ha dit:

jolín con la náufraga, ¿no será que te has ahogado del todo, robinsonita mía?

Ferran ha dit...

Comparteixo de ple les teories segons les quals... va a èpoques. Hi ha moments per tot, això ho sabem, i és exactament així també amb la literatura, esclar.

Potser el que necessites és descansar de llibres una mica. No passarà res, Kweilan: et tornaran a venir ganes, més encara que no pas en tenies, i tornaràs a disfrutar la lectura.