Si havia arribat el bon temps, l’Anne ho ignorava. No havia gaudit de la primavera. Les roses estaven esplèndides però ella es passejava indiferent pels caminets del jardí que voltejava la casa. Es movia com un fantasma, aliena als petits esclats de la vida que tornava a néixer, també als primers raigs de sol que començaven a escalfar.
El Jakob l’enganyava. La sospita terrible que tenia des de feia uns mesos s’havia fet realitat. Una amiga li havia confirmat. Una tal Inge era la responsable de les absències del seu marit. Una noia, que treballava de tapissera al mateix carrer on vivien, rebia els petons i les carícies que el seu home li escassejava.
Aquell matí tenia una intenció. Havia vist el seu marit escrivint una carta i la volia llegir. Li era igual abandonar el camí de la discreció que sempre l’havia distingit. Estava decidida. Així que va obrir el calaixet de l’escriptori del Jakob i allà estava. La va agafar i es va atansar a la finestra...
Estimada Inge:
Aquests mesos han estat d’una felicitat que mai no hauria pogut creure. Abans de conèixer una criatura com tu, no podia imaginar que pogués existir...Però aquesta carta és de comiat. Vull tornar a estar amb la meua dona i no em sento bé dient-li mentides i més mentides. A més, em penso que l'Anne pot estar figurant-se alguna cosa i no voldria fer-li mal per res del món. També vull estar a bones amb el seu pare. Treballo per ell i és un home ric i poderós que pot influir en el meu futur...però bé, no saps com em costa aquesta decisió. Paraules que escric i que m’omplen de pena i que espero que comprenguis.
Fins sempre!
Jakob
La deixava! Tornaria a ser seu. Mig plorant va desar la carta i va sortir al jardí. Recuperà les sensacions d’altres anys. Les olors, els colors...Se sentia feliç. Va arrencar una rosa, es va punxar i aquella ferida la va fer tornar a la realitat. Es va sentir enganyada. I va sentir la força de la primavera que la feia reviure. Va entrar a la casa, va pujar les escales cap al dormitori. Va cridar les criades i va dir: Ajudeu-me. El senyor se’n va de viatge.
I amb una rialla va pensar que segur que el seu pare, un "ric i poderós" negociant de Delft, la comprendria.
23 comentaris:
com sempre, magnific!!!!
m'enganxes en la primera línia!!!
petons
Ostres!! M'ha agradat molt... però el que més m'ha agradat és L'ENTORN absolutament creïble que fas, els noms, les feines, els llocs... He vist els jardins, el carrer, la noia que treballa de tapissera i... he imaginat que el pare de l'Anne deu comerciar en porcellana, segur, pintada sobre blanc en preciós blau... i, potser són d'ascendència jueva? :-))
Un bon relat, kweilan!
Sí senyor, bona decisió! A l'infern amb els infidels!!
Un relat impressionant per ben escrit i per la narració que flueix natural....ostres! sort que la punxada de la rosa l'ha fet tornar a la realitat! esplèndid si senyora!
Entre les tapisseres i les roses m'has ben fet patir. Genial!
Bona aportació, Kweilan!
Ben fet! per un moment pensava que es quedaria tranquil·la i feliç de que el marit torni amb ella, però aquest home es mereix un bon càstig, i em sembla que el tindrà. Magnífic escrit Kweilan!
Molt ben escrit i explicat.
I com que l'Anne sap el que vol i actua en conseqüència, és segur que el seu pare l'entendrà.
Bon relat, on ens mostres uns personatges marcats pel convencionalisme de l'època, que fingeixen i amaguen els sentiments.
A vegades costa tant d'adonar-se de la realitat. Se't gira el cervell no saps de quina manera, per molta personalitat que tinguis. Suposo que això és l'experiència.
Una narració molt bona.
És boníssim, Kweilan!!!! Molt ben escrit i trenat. Et va sorprenent frase a frase.
Per uns instants, l'amor l'ha necegada. Finalment, ha vist que no podia seguir d'aquella manera.
Molt be, molta gent hauria de fer les maletes a qui li molesta a casa...
Un blog preciós :) M'ha agradat molt el relat, per un moment m'he ficat dins la pell de la noia, quan llegia la carta. Ha pres una bona decisió!
XX
Un relat molt bo!
Jo també he quedat enganxat des de la primera línia!!!
Molt bé per la història, m'ha agradat molt. I molt bé per l'Anne, sap el què vol!!
Ara respiro... creia que no reaccionaria...però sí, ha engegat el marit a pastar fang, ben fet!
un relat molt ben escrit, m'ha agradat molt!
Molt i molt bo, kweilan! Una ràpida decissió i ben encertada!
Petons!
M'ha agradat molt. Sempre busquem el suport d'algú, crec jo... encara que tinguem les coses clares. Un petó.
Moltes gràcies a tots i a totes i bona setmana!!!
Molt bo!
que xulo el relat! m'ha encantat i ole amb les roses!!!
Publica un comentari a l'entrada