Sempre he tingut classificacions especials pels llibres que llegeixo, una mica lluny de les convencionals. Una és la de llibres d’estiu i llibres d’hivern. Durant anys em guardava la lectura de novel.les policíaques. Recordo que em comprava les del Mankell quan sortien i de forma disciplinada me les guardava per la platja o per la piscina. Els meus estius estaven plens de novel.la negra i altres best-sellers que em negava a llegir a l’hivern.
Amb el temps m’he anat saltant aquesta norma auto-imposada però avui que començaré una novel.la policíaca Un eco lejano (2008) de Val Mc Dermid tinc com una mena de remordiments perquè potser l’hauria de reservar.
Ara en tinc un altra de catalogació. Novel.les que es poden llegir de pressa i novel.les que s’han de llegir a poc a poc. Amb una història com El Déu de les coses petites (1998) , per exemple, no es pot córrer perquè pot passar que tu vagis per la pàgina 289 però la trama s’hagi quedat enrere, els personatges romanguin sense lectora i a més hagis perdut el fil i la màgia de les paraules.
Tot això ho dic perquè he acabat de llegir Txevengur (2009) de Platónov (1899-1951) i he volgut avançar com si fos una novel.la normal i no he pogut. Requereix aquesta novel.la que et paris, com si els personatges et cridessin i et diguessin On vas? Estem aquí! Resta amb nosaltres, amb el nostre patiment, amb la nostra gana, amb les nostres morts…i realment si vols llegir-lo t’has de quedar…has d’anar al pas que ells volen, amb la cadència que ells t’imposen perquè si no ells es rebel.len i no et donen tot allò que tenen a dins.
Lectures lentes, lectures pausades davant de lectures inquietes i trepidants. Un dia una persona que m’estimava molt em va dir que llegia molt ràpid, que no podia gaudir dels llibres de tan poc que em duraven. Va ser la primera vegada que vaig reflexionar sobre el tema però no m’hi he capficat perquè penso que cadascú llegeix a la velocitat que vol.
Però potser seria millor dir que cada llibre té el seu propi ritme de lectura. I els lectors de vegades no podem triar.
35 comentaris:
He sentit a moltes persones que fan aquesta distinció entre llibres d'estiu o llibres d'hivern o hi ha qui diu llibres de vacances i llibres de no vacances. Jo no l'he feta mai, vaig llegint els llibres tal com m'arriben i tal com em ve de gust.
Jo també llegeixo de pressa (és una barreja d'hàbit i d'impaciència de saber) i m'ha costat adonar-me d'això que dius... però ara sé que alguns llibres que no m'han acabat d'agradar és perquè els llegia massa ràpid. Ara, potser s'ha calmat una mica la impaciència o bé potser, quan ja he satisfet la impaciència torno enrere a buscar els personatges allà on s'havien quedat... si cal a la primera pàgina. A la vida... anem aprenent sempre. :)
Aquesta classificació també la faig jo Kweilan, lectures ràpides i lentes a més tinc dos o tres llibres començats:un a la tauleta de nit, un al bolso i un a la feina excepte que un m'enganxi de ple i llavors passa per davant dels altres.
He llegit El Déu de les petites coses i com dius mereix una lectura lenta, assaborint cada detall. M'ha passat amb L'encantadora de Florència de S.Rushdie. No podia anar depressa.
Bona nit i bona setmana!
Sí que crec que cada llibre requereix un ritme, tot i que també depèn de la nostra concentració, que mai és la mateixa tampoc.
En canvi a vegades em reservo els llibres més densos per a les vacances, que disposo de més temps i no vaig tan encaparrada amb el dia a dia de l'època laboral, no sé...
Ara ens faràs reflexionar a tots... ;-)
M'agrada llegir-te perquè sempre em fas rumiar, i sempre trobo idees interessants per repensar-les.
Per a mi els llibres mai han tingut estació, ni m'he fet el propòsit de guardar-me una lectura per un o altre moment.
Jo sóc lenta llegint, vull dir que llegeixo a poc a poc.
Però estic d'acord amb tu que cada llibre té el seu ritme de lectura si realment volem arribar a l'ànima de qui, escrivint-lo, ens volia explicar.
Com sempre, Kweilan, un apunt genial!
Una abraçada!
Simplement m'han de venir bé i el ritme l'imposa el contingut del mateix o el temps de que disposem
doncs jo no l'havia sentit aquesta classificació de llibres d'estiu i d'hivern! però si que és cert que a l'estiu hi ha llibres que entren millor que d'altres.
Tampoc era conscient de classificar-los en llibres que es llegeixen més ràpid o més a poc a poc, però si que els diferenciava com a llibres lleugers i més densos (que això, per mi no vol dir que siguin pijtors, al cotnrari, però si que necessiten més tempsi dedicació)
Jo ara només voldria poder llegir, tan em fa si de pressa o no. La cosa és que no tinc temps.
Però la setmana que ve, tot canviarà, així ho espero.
Petons,
Anabel, la Cuentista
Seria maco que així fos, però jo crec que hauríem de dir que cadascú llegeix a la velocitat que pot. Jo sóc molt lent llegint, així que no puc corre ni que vulgui. Però sí que és cert que alguns llibres passen fàcilment i altres tenen una lectura més difícil, més enrevessada que t'obliga a anar a poc a poc i a retrocedir. Alguns d'aquests a mi se'm travessen, em costa molt acabar-los. Potser és que no havia entès el respecte que cal tenir als llibres més elaborats. Hauré de prestar atenció a partir d'ara.
Jo no faig distincions entre estiu i hivern per a llegir, s'entén...i acostumo a llegir amb força rapidesa i voracitat si el llibre m'atrau...literalment m'engoleix o me'l cruspeixo jo ...sí que és cert , tal com dius, que hi ha llibres que ens imposen el seu ritme i si vols anar llegint lentament et diuen que no que ho facis ràpid i altres que per molt que volguis anar passant pàgina t'obliguen a para-te, paladejar els mots i rellegir...
Jo faig pauses. Llegeixo ràpid i de sobte necessito parar per agafar aire. Potser em llegeixo un altre llibre entremig o senzillament espero. Després hi torno.
Abans em reservava els llibres més llargs o difícils per l'estiu perquè tenia més temps. Ara ja no faig distincions.
Un post molt interessant.
Sempre classifico els llibres. Ritme, atenció, de nit o de dia, estat d'ànim o nervis, etc. També en tinc d'estiu i hivern.
Ara, amb el fred, la classificació vigent és la de l'activitat a la llar. M'aboco a llibres de relats curts o d'argument no massa complexe que facin que quan el nen reclama atenció pugui respondre sense rondinar.
Hi hi llibres que expliquin com dos blocaires segueixen camins paral.lels als seus escrits? :) Foto, títol i el seguent serà, segur, el cos del text!!!
L'ombra d'Ana Rosa Quintana ens persegueix!!! :)
Em quedo amb la frase "cada llibre té el seu ritme de lectura". Crec que és ben cert. Llibres com els d'Umberto Eco demanen sempre un ritme més pausat. N'hi ha d'altres, novel•la policíaca tipus Agatha Christie es llegeixen molt més ràpid.
Molt interessant això de "novel•les d'estiu" i "d'hivern". Una bona forma de classificar-les.
*Sànset*
Jo també llegeixo molt ràpid i estic d'acord amb tu, cadascú llegeix com llegeix, què caram! Ara m'han de venir a mi a ensenyar com s'ha de llegir, a la meva edat! ;-)
Mai m'he classificat els llibres ni res d'això. Senzillament els tinc allà i els llegeixo per ordre d'arribada o data de tornada (si són de la biblioteca o me'ls han deixat).
tinc una classificació estranya: entre llibres bons, dolents i per passar l'estona.
La teva de llibre slents i llibres ràpids m'agrada, potser me l'apropio
Vaig veure ahir que havies actualitzat el blog, però noia, jo aquí no vinc fins que no tinc temps per seure tranquil•lament i assaborir cada cosa de les que dius :-)
Tal com tu fas distincions de llibres, també es podria dir que hi ha blogs que es poden llegir una mica més de pressa (mai en diagonal, que això és molt lleig!!) i altres en que t'has d'aturar i rellegir fins i tot per gaudir de cada frase... i el teu és dels segons.
M'has fet riure amb això dels remordiments per no guardar-te el llibre de novel•la negra per l'estiu... i m'has fet meditar amb això de la velocitat de lectura: i és que jo també tinc dues velocitats: lenta i súper lenta.
Habitualment vaig en "lenta" però actualment (que estic llegint l'"Ariadna al laberint grotesc" de que parlaves l'altre dia) vaig en "súper lenta"... El trobo difícil, però vaig fent, eh? :-))
Ara bé, tota la vida he llegit així... i jo aprovava els exàmens de la Facultat amb una sola lectura d'apunts, eh? (lenta, però segura jejejeje)
No m'he parat a pensar si llegeixo ràpid o de presa. Imagino que el ritme que agafo és el que necessito.
Si sóc conscient del temps que dedico a la lectura; aquest, depèn del llibre. N'hi ha que són "fàcils" de llegir i n'hi ha que són difícils. Tot això va en funció de la trama, el registre, l'ambient, el paisatge...Si haig d'agafar llibres complementaris: diccionaris, atles, etc. que m'ajudin ho faig. També acostumo a fer recerca, la qual cosa em concedeix el benefici de descobertes insospitades i valuoses.
El déu de les petites coses, em va captivar amb la seva prosa.
M'agraden les teves reflexions.
Sempre és un plaer llegir els teus posts, són dels que s'assavoreixen de dalt a baix.
Jo també sóc lectora ràpida, però també he après a escoltar els personatges que em criden i em frenen desde les pàgines.
... Com a lectora he fugit sempre de classificacions (des de l'àmbit laboral ja quedaven cobertes i des de llavors, potser per això, la meva fugida, no ho sé). Però sempre he cregut que cada llibre té el seu temps. Això em fa pensar en estranyes cruïlles on el moment personal (aiguabarreig de situacions i emocions on les estacions també deixen la seva petjada) i el moment del llibre, es troben. M'agrada imaginar-me aquesta trobada com el naixement d'una lectura marcada per un ritme propi i únic que es va imposant sense estridències. Una lectura que resulta molt plaent en la seva deriva...
No havia sentit mai aquesta classificació entre llibres d'estiu i hivern. Sobre el ritme de lectura, depèn de l'atenció i la concentracíó que requereixi el propi llibre. Sent "utilitarista" es pot pensar que quant més ràpid llegeixis més llibres podràs acabar, però potser no se'n comprèn el sentit i és com si no s'hagués llegit res.
Jo també ho he pensat a vegades, i el teu post me n'ha fet adonar encara més. A vegades llegeixo massa ràpid i m'haig d'obligar a anar enrere i recuperar fragments perduts perquè no en copso tota l'essència. Com tu dius, hi ha llibres que s'han de llegir a poc a poc i per això són adequats en èpoques determinades, mentre que n'hi ha d'altres amb un ritme més trepidant ideals per llegir en un moment.
Molt bon apunt!
Jo també pateixo el mal de llegir massa ràpid i a vegades em fa tornar enrere a rellegir. Amb el temps, però, he après que el ritme me'l marquen els llibres, alguns volen que volis i els altres que hi romanguis i en gaudeixis al màxim, aquests últims són els que més m'agraden.
M`agrada molt l´última frase. Pense que el llibre ens tria a nosaltres i una vegada que l`hem començat a llegir ens imposa el seu propi ritme.
La meva classificació és senzilla. Guardo els més llargs per a l'estiu, que és quan tinc més temps per llegir. I, normalment, els més llargs son els policíacs, que queden per la platja. A l'hivern m'agraden més curtets. Una abraçada, KWEILAN.
Jo diria que distingeixo entre aquells llibres que em fan aturar-me, rellegir alguna frase, meditar sobre alguna idea que s'hi suggereix (el que anomeno "l'estil Eduard Márquez" per entendre'ns), que són els que em fascinen, i els que puc llegir sense aturades, avançant a rite ràpid (que són els que menys m'arriben).
Quan intueixo que un llibre serà d'aquests últims acostumo a guardar-lo per l'estiu (però no e digueu per què!)
És curiós que tothom tenim els nostres propis ritmes. A mi em passa també que llegeixo un autor i si m'ha agradat molt, m'agafa la dèria de llegir-ne un altre llibre del mateix. O a vegades un tema m'apasiona i torno amb el mateix tema. A parelles? !!!!
Hi ha llibres per cada moment, el que passa és que de vegades els llibres ens venen a buscar i no pots fer-hi més.
El ritme també és important, sinó et pots perdre la gràcia del llibre.
Molt bon post!
PER RETROBAR-NOS AMB LA LITERATURA:
http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com
Jo també llegeixo llibres segons criteris raros: per l'estiu a la piscina en tinc uns, a la tauleta de nit uns altres, a la maleta que porto sempre a sobre un altre... i encara un altre que no diré... Aquesta és la meva classificació.
M'agrada la teva classificació per les lectures. ^_^. M'he adonat que jo també ho faig de manera inconscient:
Volums de butxaca per portar a sobre i llegir quan agafo els transports públics.
Els volums grossos a la tauleta de nit.
Manga, còmics i revistes al bany.
Potser és per un sentit pràctic i d'aprofitament del temps. :)
Jo no classifico pas gaire, però en tinc diversos voltant segons l'humor que estic: des de còmics i tebeos, fins a assaig del dur (de feina, vaja). En funció del vespre, n'agafo un o altre.
Per cert, m'ha agradat molt, molt el teu post.
Salut!
Crec que cada llibre te el seu tempo, com la vida mateixa.
N'hi ha que requereixen d'una lectura més tranquil·la i sossegada i d'altres que els pots llegir "com vols" i on vols.
No faig una distinció entre lectures, però sí és cert que n'hi ha que els deixo per "altres moments".
Molts cops tinc un parell de llibres començats un me l'enduc de lectura al tren i l'altre quan sóc al llit.
Normalment els "gruixuts" no me'ls emporto a la bossa ja que a més he de dur carmanyola i semblo una mica el ruquet de st. antoni.
Un altre bon apunt, Kweilan!
Em sorprenc??? No, senzillament és la realitat.
Bona setmana, wapaaaa!
Yo también tengo una manía parecida. Me gusta dejar los libros gordos para el verano. Ahora ya tengo uno reservado para junio. Besos.
Carme.- I també hi ha el plaer de la relectura que de vegades ens aporta un plaer més pausat.
Joana.- M'apunto aquesta novel.la que nomenes perquè em sembla que ha d'estar bé tot i que aquesta utor em costa una mica.
Rita.- Doncs a l'inrevès que jo que em guardava els "fàcils" per les vacances.
fanal.- De vegades, sobretot quan és una novel.la d'intriga ja no és que vagi ràpid és que no puc parar :)
garbí24.- Tens raó. El contingut té molt a veure amb el ritme amb què llegim.
rits.- Són classificacions personals que no tenen a veure amb la qualitat dels llibres.
Anabel.- Espero que tinguis temps!!!
XeXu.- Molts llibres t'obliguen a anar a poc a poc perquè la història mateixa és lenta i necessita el seu temps. Com a exemple clar és el llibre El déu de les coses petites. No es pot avançar encara que un ho vulgui.
Elvira.- Amb aquest comentari t'imagino rodejada de llibres i llegint un darrere l'altre sense parar :)
coses2.- El teu comentari també m'ha fet pensar. Em costa llegir un llibre en mig d'un altre però ho trobo lògic tal com ho dius.
òscar.- Company de bloc, això de llibres de dia o de nit m'ha agradat!
sànset.- Ja veus que en surten un munt de classificacions. Algunes són molt curioses.
Jordi.- També trobo curiós no tenir-ne cap :)
Mireia.- És una classificació que també comparteixo amb altres blocaires...Jo potser també me n'apropiaré alguna poposada que m'ha agradat.
Assumpta.- Gràcies per aquest comentari tan fresc i divertit :)
Pilar.- Jo també he trobat interessant el que dius.
viu i llegeix.- Dius en poques paraules una de les idees centrals de l'apunt :)
ariadna.- Un comentari perfecte que convida a reflexionar.
Albert.- Si tingués la idea de llegir un llibre per acabar-lo ràpid i així poder-ne començar un altre, pararia perquè crec que això és el que pot passar. Un llibre ha de tenir el seu temps, ràpid o lent, però seu...no el podria passar pensant en el següent. Molt bona aportació!
Màgia.- Coincidim plenament.
L'Espolsada.- També comparteixo el que dius. Una abraçada, Fe!
Estonetes.- Efectivament, jo ho veig així.
jordicine.- El que està clar és que gairebé tothom tenim una mena de classificació "sui generis" dels llibres que anem llegint.
Mireia.- Ja ho veus que molts blocaires guardem llibres per l'estiu però no coincidim en el tipus de novel.la que guardem.
Marta.- A mi també em passa això de voler aprofundir en algun autor que m'hagi agradat.
bajoqueta.- Totalment d'acord amb tu.
Anònim.- Gràcies!
Babunski.- Una mica misteriós amb aquesta classificació que no vols compartir :)
La Meva Perdició.- També és lògica i així no vas tan carregada :)
Álex.- Gràcies! Això que dius implica tenir més d'un llibre començat i a mi em costa tenir-ne més d'un.
-assumpta- Gràcies!!! No sóc de tenir més d'un llibre començat com acabo de dir però si m'emportés algun llibre a la feina, sempre seria senzill per no carregar. Potser sí que llavors en llegiria més d'un a la vegada.
Noemí.- Ja veus que hi ha manies classificatòries per tots els gustos. Un abrazo!
I moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada i bona setmana!!!
Publica un comentari a l'entrada