16/2/10

Un miracle literari.

Jo tenia un tiet que era un gran lector. El recordo llegint i, de tant en tant, com parava de fer-ho uns instants, com si pensés. Jo no m’atrevia a preguntar-li què passava perquè tenia la sensació que feia alguna cosa important per ell. Ara, en moltes ocasions, quan jo mateixa estic amb un llibre i aixeco la vista uns moments per reflexionar o per assaborir-ne alguna frase en concret, és inevitable tornar-lo a veure amb alguna novel.la a la mà.
A casa seua hi havia una habitació tota de prestatgeries fins al sostre,  plenes de volums. Des que jo vaig mostrar la meua afecció a la lectura, entrar en aquella cambra em produïa un plaer que encara avui sé que era especial. Hi havia de tot. Des d' assaigs clandestins de l’editorial El Ruedo Ibérico fins enciclopèdies d’art com la Summa Artis…des de les obres completes de Zane Grey fins els contes de Hans C. Andersen. Anar i tornar des de casa meua a casa del tiet va ser un camí reiterat al llarg de molts anys.
Un dia, quan estava acabant el curs, em va dir “aquest estiu em podries catalogar els llibres, posar-los una etiqueta amb una referència i així sabríem exactament on està cada llibre. Com si fos una biblioteca en petit”. Em va semblar una idea fantàstica i no puc deixar de preguntar-me que quina classe de noia era jo. Una mica friki, segur.
Aquell estiu dels meus 13 anys vaig fer-ne la classificació. Cada vespre, després de la piscina i quan la calor havia baixat una mica, em plantava a casa seua i n’apuntava uns quants. Em va ocupar gairebé els tres mesos de vacances i vaig arribar a més de 2000 exemplars. N’estava d’orgullosa i ell també, clar!
No sé perquè he pensat en aquell estiu i en com m’ho vaig passar de bé, mirant, remirant, etiquetant, classificant…i no sóc una persona ordenada però els llibres van fer el miracle.

33 comentaris:

Carme ha dit...

El teu tiet em recorde el meu pare, però jo no li vaig classificar els llibres... o sigui que estem un a zero a favor teu... :)

estrip ha dit...

fantàstic, una gran aventura literària. Vet aquí la teva afició i el títol del bloc.

XeXu ha dit...

Els llibres poden moltes coses, i tenir-ne tants, i ben controlats, ja de ser increïble. No m'estranya que en gaudissis, em sembla que jo també n'hagués gaudit molt. Però em sembla que hagués demanat, com a pagament per la feina, que em deixés tots els llibres que volgués, un crèdit vitalici!

Bargalloneta ha dit...

Moltíssimes vegades he pensat de fer això amb la meva pròpia biblioteca... en tinc tants.....no crec que arribi a 2000 ... però he calculat que en tinc més de 300 de cinema, potser puc començar per aquests no???... em fas una mica d'enveja.... ja em diràs com els vas classificar!!!

Jordi ha dit...

Estar rodejat de llibre dona una sensació càlida, de no sentir-se sol, de saber que allà t'esperen un munt de coses per descobrir i... per catalogar! Quina feinada, però! Ara, no hi ha res com fer-ho a gust!

Clidice ha dit...

conec aquesta satisfacció, no ja de llegir, sinó de tocar-los, ensumar-los, classificar-los, descobrir-los ... ets afortunada d'haver-ho pogut viure així :)

Albert B. i R. ha dit...

Quants llibres! Segur que la classificació va ser molt útil, per a poder-los tenir ordenats i controlats. Quina feinada, i més en aquella edat!

SU ha dit...

Quina experiència més xula... i amb tretze anys!

I què se n'ha fet de tots aquells llibres?

Digueu-me tafanera...

SU

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo quan era petita ho feia amb la meva biblioteca, feia fitxes pels llibres, els numerava i els classificava sota el meu criteri i com n'estava d'orgullosa.

Marta ha dit...

Kweilan. L'afició a la lectura sempre s'ha gestat a la infància. En el teu cas és ben cert. Costa de controlar els llibres, nosaltres hem començat a fer una base de dades, ara que estem jubilats, per saber exactament on estan ja què a vegades vull trobar-ne algun que sé que el tinc i vaig ben perduda. Tot això necessita temps...i paciència...%)

bajoqueta ha dit...

Mon pare que era qui va transmetre la passió pels llibres també ho feia això :)

Trobo estrany quan vaig a casa d'algú i no té cap estanteria amb llibres. Sempre he estat rodejada d'estanteries de llibres.

No ets rara no, jo als 12-13, a les migdiades de l'estiu em vaig llegir no sé quants llibres. I sempre estava ordenant els de casa :)

Màgia ha dit...

Una anècdota preciosa, realment és molt satisfactori ordenar els llibres!

viu i llegeix ha dit...

Molt maco el record.

JO ho he fet fa poc això d'ordenar-los i fer una mini base de dades. Una feinada molt saisfactòria

Anabel ha dit...

Uf, quina feinada. Jo en tinc molt menys i no sóc capaç d'ordenar-los.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Elvira FR ha dit...

M'hagués encantat tenir un tiet com el teu...jo em recordo a mi mateixa llegint tbos, pulgarcitos, diccionaris i tot el que em trobava que fos llegible...em llegia els llibres del meu pare...m'ho llegia tot...ara bé això d'ordenar-los ja no sé pas...sóc el desordre caòtic en dansa ...

fanal blau ha dit...

I segur que tants anys com visquis i llegeixis continuaràs recordant-lo i recordant-la!

sanset i utnoa ha dit...

Molt ben fet. El teu tiet t'ho va deure agrair i tu vas deure anar descobrint moltes petites -o grans-joies que restaven ocultes en aquella biblioteca.

El meu treball es basa en ordenar, classificar i topografiar coses. I compleixo al peu de la lletra allò de "no t'emportis la feina a casa". La meva petita biblioteca és una selva...

*Sànset*

digue'm ariadna ha dit...

... Quin estiu tan bonic... la sensació de classificar llibres és un plaer, tan si es fa per a un mateix com per a motius de feina. Descobreixes escriptors i les seves obres; entres dins del llibre, com si l'estudiessis, mirant l'autor, l'època, l'edició, la coberta, l'editorial, l'índex, seguint altres caminals que potser no miraries amb tanta cura de no realitzar aquesta tasca, i quan ja el tens col.locat a lloc, saps que rere la seva lectura hi ha molt més...

coses2 ha dit...

Les meves germanes i jo ho vam intentar amb els llibres de casa, però ho vam deixar a mitges. A mi tampoc em sembles rara, jo esperava les vacances per llegir-me algun llibre ben llarg.

Nits ha dit...

Merci per la teva visita al bloc. Amb el teu permís també donaré un vol pel teu.
Ja he començant llegint aquest primer post i l'he trobat molt maco, m'ha portat tendresa, la que porten aquells records que tenim guardats en lloc especials.

I ara vaig a continuar llegint el de Relats Conjunts,...

Una salutació.

Assumpta ha dit...

Quin record tan maco, tan emotiu, tan especial!! :-)

Imagino aquella noieta de tretze anys gaudint i fent aquella "feina" amb il·lusió i responsabilitat... i la imagino una nena molt feliç :-))

Quin post!! M'ha agradat tant!! No deixes mai de sorprendre'm! ;-))


Jo també tinc molts llibres a casa (no tants com el teu tiet, clar!! jeje) però a vegades en descobreixo que no sabia que tenia... comprats potser a la fira del llibre vell pel meu marit, o que ell tenia de jovenet... col·leccions de "Grandes obras de la Literatura" que ens fèiem en col·leccions "barates" setmanalment i coses així :-)

Moltes vegades he pensat a convidar a ma germana perquè em fes un llistat o unes fitxes així, com tu vas fer... per ella les biblioteques són com el seu segon món :-))

GEMMA ha dit...

Hola!

Doncs m'has fet venir a la meva memòria que jo també d'adolescent ho havia fet amb els meus llibres, omplia fitxes, però mai s'acabava! Maco recors, jo també era una friki? Potser si, però tan m'és!

Salutacions, fins la propera,i que tinguis un bellíssim dia!

òscar ha dit...

Un tendre apunt que m'ha portat al cap la neteja trimestral que feiem dels llibres de mon pare aprofitant el matí del diumenge.

Ell conservava alguns exemplars escrits a ma que jo, pujat a una escala, netejava amb el plumero com si fossin joies.

Pilar ha dit...

A casa tinc dues, de biblioteques. Són caòtiques, la qual cosa ens incita a l'aventura a l'hora d'escollir.
Him haa dues prestatgeries, però, on estan ben ordenats els llibres favorits. Acostumo a rellegir-los i m'agraden poder veure-los quan m'indiquen el moment.

kweilan ha dit...

Carme.- Al meu pare tampoc li vaig ordenar :)

estrip.- No hi havia pensat en el títol del bloc relacionat amb aquesta anècdota però li escau la mar de bé.

XeXu.- Per suposat que em deixava els que volia.

Bargalloneta.- Doncs amb aquell temps que no hi havia ordinadors ni fulls excel, amb etiquetes, cel.lo, un llibre de registre...

Jordi.- Va ser més un plaer que una feina.

Clídice.- Gràcies! Va ser un estiu especial.

Albert.- Va ser feina però feta a gust. La prova és que encara ara en tinc un boníssim record.

SU.- Doncs estan repartits en diverses biblioteques. Jo en tinc alguns :)

L'Espolsada.- Sempre és agradable estar amb llibres i ja veig que la teua afecció a estar-ne rodejada, la continues de gran amb aquesta llibreria tan bonica que tens.

Marta.- És una feina que no vol presses perquè si no és agobiant. Però si ten iu temps ho podeu anar fent tranquil.lament.

bajoqueta.- Compartim l'amor pels llibres i el gust per la lectura :)

Màgia.- Tens raó. De tant en tant ordeno els meus i m'agrada veure'ls tots afilerats i ben posats. Encara que em dura poc!

viu i llegeix.- Com li deia a la Màgia m'agrada molt tenir els meus llibres ordenats però com que els vaig traien del lloc, després no els torno a posar allà on van i em dura poc l'ordre.

Anabel.- És veritat, tenir els llibres ben ordenadets és molta feina i al damunt s'ha de ser constant.

Elvira.- Jo no sóc molt ordenada tampoc...per això, parlo de miracle literari :)

fanal.- Així és, fanalet! És un record molt especial que forma part de la meua memòria.

sanset.- Totalment d'acord en què la feina a casa no s'ha d'emportar :)

ariadna.- Llegeixo el teu comentari i encara em sembla tot l'episodi més encantador. Què ben explicat!

coses2.- Jo també esperava les vacances per llegir!

Nits.- Gràcies per la visita i ens anem llegint!

Assumpta.- Tal com dius que és ta germana segur que li encanta col.laborar en l'ordre de la teua biblioteca.

GEMMA.- Gràcies per la visita i ja veig que compartim el gust per la lectura. Ens anem llegint!

òscar.- Escrits a mà! Per suposat que eren unes joies.

Pilar.- Una aventura doble :)

Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Una abraçada i bon cap de setmana i que sigui sense pluja si us plau!!!

Joana ha dit...

A casa meva no hi havia llibres, només em compraven un TBO a la setmana que me'l llegia i rellegia, un llibre de receptes de cuina que me'l llegia i rellegia...i un bon dia se'm va creuar pel camí un "xicot" als 17 anys i va començar a regalar-me llibres i mai més he parat de llegir-ne.
El meu pare però, llegia tot allò que li queia a les mans:etiquetes, diaris antics, revistes velles,i fins el dia que es va morir (86 anys) va llegir el diari cada matí.
M'ha agradat llegir-te i poder-te explicar el meu cas :)
bon cap de Kweilan!

kweilan ha dit...

Joana.- Gràcies per explicar-me les teues vivències i quina sort de trobar un regalador de llibres! Bon cap de setmana!

El veí de dalt ha dit...

Veus? Tot té un principi...lectora.

rits ha dit...

quin record tan bonic! què bonic que poguéssiu compartir aquest amor pels llibres

Noemí Pastor ha dit...

Los veanos de la niñez ty la adolescencia no acababan nunca. Daba tiempo a catalogar bibliotecas y blibliotecas.

- assumpta - ha dit...

Un magnífic record i tan ben explicat que semblava veure't amb els teus tretze anys per forat del pany.
Quina sort de tenir un tiet com ell! i el que ha arribat a influenciar-te.
A casa meva, no va caldre mai que ningú posés en ordre els llibres...
Petons, Kweilan!!!

- assumpta - ha dit...

I Moltes Felicitats pel premi a la millor entrada!!!

Em sap greu no haver vingut abans, però tot just m'acabo d'assabentar, aaaiiiss!

Sempre dic que m'agrada com escrius i ara sé el perquè.
Enhorabona!
;)
;)
;)

kweilan ha dit...

El veí.- Efectivament i més amb aquesta afecció que s'ha d'anar adquirint i ,si t'agrada, ja des de petita.Encara que conec amics que s'han afeccionat de més grans. Mai és tard.

rits.- Sí, tens raó, va estar molt bé.

Noemí.- Per què serà que ara són curtíssims? :)

-assumpta-.- És un record fantàstic el que m'ha quedat. Moltes gràcies pel que em dius del premi a la millor entrada. Ets un encant! Bona setmana!!!