10/2/10

Nadant.

Els dissabtes al matí vaig a la piscina. Faig uns metres nadant i em sento millor.Torno a casa caminant a poc a poc. Torno passejant, la manera més habitual d’arribar a casa. Passejo per les voreres, creuo els carrers, faig cas als semàfors… mentre el dia em sembla més lluminós i més càlid que quan he entrat al gimnàs. També, però, una mica eufòrica i una mica cansada de l’esforç que he fet. M’encanta nadar i avui mentre camino vaig recordant el Neddy Merrill, el protagonista del conte El nadador (1964) de John Cheever (1912-1982). Aquest nord-americà, autor de contes desemparats, solitaris, ebris d’alcohol i de tristesa, té en El nadador, un dels  seus relats més coneguts.
El Neddy Merrill, que està a la casa d’uns amics gaudint de la piscina, decideix tornar a casa seua, a uns 12 kilòmetres, nadant. Aventurer i avorrit es planteja un objectiu absurd i èpic a la vegada: creuar la dotzena de km que el separen de casa seua de piscina en piscina, de mansió en mansió. I mentre vaig pensant en el pobre Neddy vaig agafant fred, vaig tenint una mica de set, les cames em comencen a no donar senyals de vida, els semàfors se’m desdibuixen i començo a no entendre massa el que m’envolta…afortunadament com que no visc lluny de la piscina, trobo el meu pis i torno a ser jo.
Vaig a la prestatgeria i agafo el llibre…un bon motiu per un apunt.

29 comentaris:

fanal blau ha dit...

Tinc la piscina municipal ben apropet, Kweilan! I gairebé hi podria arribar nadant de piscina en piscina...Però fa molt fred, totes descobertes, i fins i tot de matinada s'hi pot arribar a trobar galetes de glaç al damunt.
Les piscines no m'entusiasmen, de nadar no en sé molt però em defenso i suro; m'agrada més el mar per fer quatre braçades.

Ara, si em quedés sense ordinador i hagués de fer piscines per poder llegir els teus apunts i les propostes literàries que ens fas, potser també faria dotze quilòmetres!
Ejem...potser vindria caminant...

Una a-braçada.

XeXu ha dit...

I com se suposa que el protagonista anirà nedant d'una piscina a l'altra, al llarg de 12Km de terra?

Bargalloneta ha dit...

Sense cap mena de dubte.... un magnífic apunt!!!!

sanset i utnoa ha dit...

Desconeixia el conte que has comentat. Em sembla molt curiós i, com has dit, èpic, intentar arribar a casa nedant de piscina en piscina. Per què no intentar-ho?

Rellegir llibres o històries que ens han agradat sempre és un bon exercici. Sobretot per gent com jo, que no té una memòria privilegiada...

*Sànset*

estrip ha dit...

si posem que només hi ha una piscina entre el teu piset i el gimnàs, podríem dir que també vas a casa de piscina en piscina.

Jordi ha dit...

Nedar és un dels esports més reconfortants que hi ha. Jo ho faig i quan surto de la piscina em sento cansat, però amb una sensació de pau i tranquil·litat brutal!

El nedador, pobre, si hagués d'anar de Les Corts a Sant Adrià de piscina en piscina, no arribaria mai!

Carme ha dit...

Sort que no havies de fer 12 Km, que això que les cames no donin senyals de vida i els semàfors e s ddesdibuixin... no pintava gaire bé!

Realment fe r 12 Km de terra nedant de piscina en piscina... em sembla molt complicat i molt poc pràctic... :)

Bon apunt kweilan! Gràcies!

Pilar ha dit...

Hi ha apunts dins d'aquest apunt que em fan parar atenció...
Quan surts del gimnàs tens una sctitut i una percepció que canvia al llarg dels teus pensaments.
És com passar de la claror a la foscor.
Imagino un viatge en què deuen passar un munt de coses.
Saps què? M'apunto el llibre. Si té relació amb el que m'has fet percebre m'agradarà, segur.

estretdebering ha dit...

És curiós com, les coses més quotidianes, ens fan reconnectar amb les nostres lectures. A tots ens ha passat més d'una vegada.

Joana ha dit...

Magnífic a punt. Parles de salut, d'esport, de literatura, de plaer, d'aquell cansanci tan sà.
Jo també vaig a nedar, si puc 2 dies a la setmana o 3 i sóc una altra quan en surto :)
Vaig a veure aquest llibre que desconec1
Bon dia Kweilan!

òscar ha dit...

Un bon apunt llegit per una ment amb tara (la meva), fins al punt que això de nedar tant i tant m'ha fet pensar en el sòmines del David Meca. Com he dit: una ment (la meva) amb tara. :)

Clidice ha dit...

doncs jo m'he acabat angoixant, serà perquè no sé nedar :) Bona descripció d'estats d'ànim :)

L'Espolsada llibres ha dit...

Com sempre, un apunt fantàstic que ens incita a descobrir en Cheever.

Ma-Poc ha dit...

I tant! A mi també m'agrada nedar i el relat de Cheever!

Assumpta ha dit...

Jo com la Clidice, tampoc sé nedar... i aquesta sensació que descrius de que l'entorn se't desdibuixa i les cames no tenen força m'ha resultat angoixant... Espero que no fos real i que tingui a veure amb el relat que expliques :-)

kweilan ha dit...

fanal.- Gràcies! he trobat superdivertit com acabes el comentari.

XeXu.- Ui! Travessa jardins, parterres, camins...en busca de les piscines de cada xalet.

Bargalloneta.- Gràcies! Aquest nadador va ser el Burt Lancaster en una peli del Frank Perry (1968). La peli no l'he vista però es veu que fa un gran paper.

sanset.- De vegaes llegeixes una novel.la i se t'escapen detalls que en una relectura pots veure millor.

estrip.- Siii!!! Molt bo!

Jordi.- Pobre nadador! Li poses molt difícil.

Carme.- Ho passa malament, pobre.

Pilar.- Gràcies. Aquest breu relat és el més famós -també per la peli-però en té alguns que estan molt bé. Sempre però dins d'un món trist i fosc.

estretde bering.- Absolutament d'acord. A mi em passa sovint.

Joana.- Gràcies, Joana! Són relats breus que estan editats en diverses recopilacions.

òscar.- Si anessim saltant entre tot el que anem pensant, ves a saber on arribaríem.

Clídice.- Sort que la història -la meua- acaba bé :)

L'espolsada.- Gràcies, Fe!!!

Ma-Poc.- Aquest relat està molt bé i altres d'aquest autor també m'agraden.

Assumpta.- Bé, era una recreació del que li passa al pobre Ned del relat mentre va saltant de piscina en piscina. Jo vaig arribar a casa perfecta. Gràcies, Assumpta!

Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i una abraçada!!!

Albert B. i R. ha dit...

Nedar és l'esport més complet, diuen. Ara be, això de fer els 12 km saltant de jardí en jardí no sé si serà gaire saludable!

kweilan ha dit...

Albert.- Molt saludable no és. El pobre Ned ho passa ben malament.Gràcies pel comentari!!!

Màgia ha dit...

Una descripció magnífica de la sensació gratificant que et deixa l'esport. No coneixia el conte que esmentes, però és original aquesta idea d'anar de piscina en piscina fins a casa. Molt bon apunt!

kweilan ha dit...

Màgia.- Gràcies! I bon cap de setmana.

Tonina ha dit...

Fantàstic. Alerta demà que amb el fred que fa!! No he llegit res de Cheever, tenc un llibre de contes pendent a la prestatgeria de casa. Me n'has fet entrar ganes!
Salutacions

Elvira FR ha dit...

Ho expliques tan i tan bé que no sé si prefereixo la piscina de veritat o la de dins de la novel.la

rits ha dit...

el cansament de després de fer exercici és fantàstic, és un alleugeriment per al cos i l'ànima.

kweilan ha dit...

Tonina.- Són uns contes interessants.

Elvira.- La sort és que podem tenir les dos :)

rits: Totalment d'acord amb tu.

Una abraçada i bon cap de setmana!

bajoqueta ha dit...

Jo la tinc ben prop però no he entrat mai... jajaja.

Vaig començar el recull de contes de Cheever, però és per comprar-se'l aquell llibre i anar-los llegint, sinó al final es fan pesats. Recordo aquest conte, és un dels que vaig llegir.

kweilan ha dit...

Bajoqueta.- Tens raó. S'han d'anar llegint de forma espaiada. A mi això gairebé em passa amb totes les recopilacions de contes. Tots seguits em cansen. Una abraçada!

Mònica ha dit...

La recopilació de contes de Cheever publicada per Proa a la col·lecció "la butxaca" és just el llibre que estic llegint ara. És perfecte per combinar amb altres lectures i no cal córrer. Però et permet, amb tan sols obrir una pàgina, aïllar-te de tot el què t'envolta i convertir-te en un americà de mitjan segle passat. A vegades, mentre llegeixo, tinc els nens al voltant, veient el K3 però jo em sento com si fos una mestressa de casa en un suburbi americà, amb quatre criatures, un got de whisky a la mà i un marit que m'enganya amb la secretària. És genial.

kweilan ha dit...

Mònica.- Reflecteixes molt bé aquest ambient que és quotidià en els contes de Cheever. Benvinguda al meu bloc!

Mònica ha dit...

Gràcies, és la meva primera vegada. La de seguir un bloc i participar-hi, vull dir.