Aquesta novel.la ens conta la vida d’una antiga colònia tèxtil. Una història explicada de forma lineal amb alguns secrets amagats que l’autora ens va desvetllant al moment oportú per tal que l’interès no decaigui en cap moment.
Sílvia Alcántara (1944) ens trasllada al bell mig d’un univers tancat i opressiu. Ens situa en una atmosfera asfixiant. Els personatges no tenen vida. Perquè no es pot dir vida quan no poden decidir res sobre el seu propi present o futur o intervindre en l’ educació dels seus fills. Als amos de la fàbrica se’ls havia de demanar permís per a tot, perquè eren Déu i si no ho eren ho semblaven perquè es comportaven com si ho fossin.
La colònia era una petita societat molt jerarquitzada on tothom hi tenia un paper assignat i que s’havia de complir. Una petita societat amb unes regles estrictes que encara feia que l’ambient d’aquella mena de poblet fos més irrespirable per les persones que hi vivien. Així les relacions entre els diferents habitants esdevenien difícils sota una pressió constant i propera. I hi havia por. La por ho contaminava tot. Por dels senyors, por del què diran els altres, por d’ells mateixos i por de l’exterior.
Somnis frustrats, enveges, mentides i també patiment. Molt patiment.
L’autora ho va viure de petita i , sense concessions i sabent del que parla, ens relata aquella no-vida quotidiana de les antigues colònies. Una posada en escena en què te n’adones absolutament astorada de què sense cadenes ni guardians es podia viure com esclaus en ple segle XX i a casa nostra.
Sílvia Alcántara (1944) ens trasllada al bell mig d’un univers tancat i opressiu. Ens situa en una atmosfera asfixiant. Els personatges no tenen vida. Perquè no es pot dir vida quan no poden decidir res sobre el seu propi present o futur o intervindre en l’ educació dels seus fills. Als amos de la fàbrica se’ls havia de demanar permís per a tot, perquè eren Déu i si no ho eren ho semblaven perquè es comportaven com si ho fossin.
La colònia era una petita societat molt jerarquitzada on tothom hi tenia un paper assignat i que s’havia de complir. Una petita societat amb unes regles estrictes que encara feia que l’ambient d’aquella mena de poblet fos més irrespirable per les persones que hi vivien. Així les relacions entre els diferents habitants esdevenien difícils sota una pressió constant i propera. I hi havia por. La por ho contaminava tot. Por dels senyors, por del què diran els altres, por d’ells mateixos i por de l’exterior.
Somnis frustrats, enveges, mentides i també patiment. Molt patiment.
L’autora ho va viure de petita i , sense concessions i sabent del que parla, ens relata aquella no-vida quotidiana de les antigues colònies. Una posada en escena en què te n’adones absolutament astorada de què sense cadenes ni guardians es podia viure com esclaus en ple segle XX i a casa nostra.
(Gràcies per recomanar-la a:
24 comentaris:
setmanes que em ronda pel cap comprar-lo, a vore si prompte hi vaig.
Gràcies a tu per llegir-la. Veig que has entrat de ple en l'univers de la colònia i que la sensació d'asfíxia també t'ha arribat... bona literatura.
Em fa pensar en la meva mare quan treballava a la fàbrica tèxtil del poble...durant 40 anys va menjar pols...
Gràcies . El tinc pendent!
Bon estiu Kweilan!
Me n'han parlat molt bé d'aquesta novel.la que tant bé ressenyes...jo ara començo tot just a llegir-me els que tenia pendents...però l'afegiré a la llista i crec que el llegiré tan aviat com pugui...no endebades el món que retrata va existir fins fa no gaire i és part de la nostra història...treballar i viure on es treballa...de fet per l'època va ser tot un avenç social...donaven habitatge als obrers...amb la contrapartida de tenir-los a disposició...uf! el món gira de pressa!!! allò de gira el món i torna al born...amb això de la crisi mai se sap....
Acabo de recibirla,la pedí por el Cercle de Lectors,ya me dan ganas de empezarla aunque aún estoy con LA MANO DE FÁTIMA.Saludos
ei ei ei! que aquesta foto la conec! :P d'aquí es veu ca meu! Realment les colònies donen per molt, eren com illes separades de la resta de la societat. Interessant proposta, caldrà llegir-la gràcies :)
Ei! M'alegro que hàgim coincidit!
Ens anirem recomenant.
Aquest el tinc!! :-))
Tenir un marit i una germana com els meus és garantia de tenir llibres al voltant ;-))
M'agrada com el descrius... és el mateix que comenta ell (o sigui, el meu marit, vull dir jaja)
Aquesta autora em fa feliç! Escriure la primera novel·la passats els 60 és una dosi d'ànim :-))
Tens una manera d'explicar les novel·les que donen ganes d'anar tot ràpid a comprar-les.
Una més per a la llista... Uf, en tornar de London he de posar-m'hi.
Petons,
Anabel, la Cuentista
El nom s'ha sentit molt últimament, haurem de llegir-la. Sap greu que històries així fossin certes, però crec que també s'han d'explicar i desmitificar algunes coses del passat.
Gràcies per la recomanació!
Caram, tal com ho expliques, devia ser una vida molt dura. Tots sabem que era una vida dedicada al treball, però no m'imaginava que la cosa anés tan enllà. Ha de ser un document esfereïdor.
Doncs vista la recomanació, caldrà passar-se a buscar-la per llegir-la... tot i que la veritat és que em fa una mica de mandra... últimament tots els llibres que han estat el número 1 de vendes per Sant Jordi han sortit una miqueta fluixos...
Ara, vista la recomanació, fora manies i cap a la Colònia!
Tantas cosas han cambiado desde nuestra infancia a hoy, que deberíamos todas y todos registrar nuestros recuerdos.
Una bona crítica, com sempre! Gràcies per les teves recomanacions (tot i que la llista ja és tan llarga...)
Gràcies per la recomanació. me l'apunto!
n'he sentit a parlar per diverses bandes.
realment, ara sols queda de les colònies tèxtils cert caire nostàlgic d'èpoques passades.
fa bona olor! Un refresc per l'estiu.
No s'hi val! Per culpa teva ja tinc una llista interminable de llibres per a llegir, jajajaja! És que tal com els expliques semblen tots molt interessants, i mira que he llegit molt jo, però sempre em vas fent propostes que no he llegit o que ni tant sols conec, jejeje! I t'he de donar les gràcies, perquè d'aquesta manera tinc algú que em guiï, encara que no ho sàpigues, en les meves futures eleccions! Un petó!
mmm proposta interessant per aquest estiu., em sembla que encara avui hi ha esclaus en aquest país....saludus
Un llibre amb una estructura clàssica, molt ben narrat.
Des d´aquí es fa molt bona literatura.
Imma
Hi ha tant per llegir. N'he sentit parlar molt bé. Me l'emporto. Un petó.
Hola Kweilan:
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
Hola Kweilan! Torno a ser per aquí, després de l'aturada per la mudança...
Les colònies tèxtils... si tingués el temps que no tinc, sense cap mena de dubte en dedicaria una part a estudiar-ne la seva història; totes les que hi ha al llarg del Llobregat i d'altres rius catalans. Sempre m'han semblat una part importantíssima de la història del nostre país.
Aquests dies estic poc a casa i no puc escriure tant com voldria. Però encara que no pugui contestar un per un, si us dono les gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada