12/7/09

En memòria de Carles Riba (1893-1959)

En l'aniversari de la seua mort, un record pel gran poeta.



Dins la nit, els meus anys

han cridat i em desperten;

semblen ocells perduts,

sóc d'ells i no em coneixen;

són meus i van errants,

perquè no em pugui entendre

quan cerco en el meu cor

què m'ha fet gran i feble.

(1956)

12 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Jo he "penjat" dos poesies d'ell al bloc...em penso que és un poeta que no ha rebut prou mèrits ni els reconeixements que mereix...

Assumpta ha dit...

Holaaaaaa!!! :-))

És un gust avui passejar-se per la Catosfera! :-) Hi ha un munt d'homenatges a Carles Riba!!

Visca la Xarxa!! :-))

fanal blau ha dit...

kweilan...

quina meravella de poema...quina meravella!

un bon diumenge!

Raticulina ha dit...

En les seves paraules també:
"La vida passa, i l´ull no es cansa d´abocar
imatges clares dintre del cor."

La seva poesía m´ha oferit moltes imatges clares, on em reconec.

Gràcies per fer-m´ho recordar.

vpamies ha dit...

Un poema del Riba madur dels darrers anys. El pas del temps sempre ha estat un tema recurrent en la lírica universal.

McAbeu ha dit...

Ja ho he dit en algun altre blog, que per sort en som molts els que ens hem afegit a l'homenatge a Riba, però ho repeteixo: La millor manera de recordar un poeta és recordar la seva poesia!

zel ha dit...

Jo també m'hi he afegit, bona tria el teu poema...

rits ha dit...

No vaig fer literatura catalana a COU. Simplement per un tema d'incompatibilitat amb la professora. Em vaig perdre molts autors que ara penso que valoraria molt més i em sap greu.

un poema molt bonic!

Clidice ha dit...

Gràcies :)

L'Espolsada llibres ha dit...

Molt bonic, gràcies :)

kweilan ha dit...

Gràcies a vosaltres i a tots els blocaires que han col.laborat en aquest record a Carles Riba. Un record humil però molt emotiu.

Puigmalet ha dit...

El Sr. Google ha augmentat la seva reserva ribiana. Magnífic!