En l'aniversari de la seua mort, un record pel gran poeta.
Dins la nit, els meus anys
han cridat i em desperten;
semblen ocells perduts,
sóc d'ells i no em coneixen;
són meus i van errants,
perquè no em pugui entendre
quan cerco en el meu cor
què m'ha fet gran i feble.
(1956)
12 comentaris:
Jo he "penjat" dos poesies d'ell al bloc...em penso que és un poeta que no ha rebut prou mèrits ni els reconeixements que mereix...
Holaaaaaa!!! :-))
És un gust avui passejar-se per la Catosfera! :-) Hi ha un munt d'homenatges a Carles Riba!!
Visca la Xarxa!! :-))
kweilan...
quina meravella de poema...quina meravella!
un bon diumenge!
En les seves paraules també:
"La vida passa, i l´ull no es cansa d´abocar
imatges clares dintre del cor."
La seva poesía m´ha oferit moltes imatges clares, on em reconec.
Gràcies per fer-m´ho recordar.
Un poema del Riba madur dels darrers anys. El pas del temps sempre ha estat un tema recurrent en la lírica universal.
Ja ho he dit en algun altre blog, que per sort en som molts els que ens hem afegit a l'homenatge a Riba, però ho repeteixo: La millor manera de recordar un poeta és recordar la seva poesia!
Jo també m'hi he afegit, bona tria el teu poema...
No vaig fer literatura catalana a COU. Simplement per un tema d'incompatibilitat amb la professora. Em vaig perdre molts autors que ara penso que valoraria molt més i em sap greu.
un poema molt bonic!
Gràcies :)
Molt bonic, gràcies :)
Gràcies a vosaltres i a tots els blocaires que han col.laborat en aquest record a Carles Riba. Un record humil però molt emotiu.
El Sr. Google ha augmentat la seva reserva ribiana. Magnífic!
Publica un comentari a l'entrada