He anat uns dies a Oviedo aprofitant que hi havia la Festa Major de Lleida. He caminat pels carrers que volten la catedral. He buscat l’Ana Ozores pels carrers de Vetusta.
Potser estava mirant per la finestra de les seues habitacions, trista i melangiosa pensant en la mare que no va conèixer. Potser voltava per la casa solitària, somniant en impossibles mentre el desig de sentir-se estimada l’omplia d’inquietuds desconegudes.
Potser estava mirant per la finestra de les seues habitacions, trista i melangiosa pensant en la mare que no va conèixer. Potser voltava per la casa solitària, somniant en impossibles mentre el desig de sentir-se estimada l’omplia d’inquietuds desconegudes.
Plou com sempre i quan sigui el migdia anirà a la Catedral. Passarà pel davant del Casino, ignorant de què molts dels homes de la ciutat la desitgen com un trofeu preuat. Per la seua part, les dones l’envegen i la critiquen. No li perdonen que no sigui dels seus, que no es ressigni a viure sota les normes de la societat hipòcrita, que no estigui contenta amb el que té.
La Regenta, orgullosa i tímida, somniadora i delicada entra a la Catedral. S’agenolla davant de l’altar sense saber que la supèrbia i la maldat del Fermín de Pas la controlen de molt a prop.
La innocència i la passió o potser la passió i la innocència la portaran a enamorar-se del conquistador de torn –l’Àlvaro Mejia- i serà l’excusa perquè sigui apartada de la vida social de la ciutat.
Sola, incompresa, tancada entre les quatre parets de casa...sense ganes de viure, sense possibilitats de ser feliç, només surt per anar a resar, a trobar un consol que si li escapa i que la ignora.
Per això jo la buscava pels voltants de la Catedral. I la vaig trobar. Es va deixar fer una foto...i allà es va quedar per sempre perquè els que hem llegit la novel.la ,si la busquem, li puguem fer companyia.
18 comentaris:
Dona... es que aquesta novel·la... ufff... sense ella no entendria la meva vida ni la literatura. La llegeixo un cop cada any i no s'acava mai. És infinita com totes les obres mestres. Personalment tinc una petita fixació amb el gat de "El gran galeoto". M'encanta.
Per a mi és la millor novel·la en castellà. Ja sé, ja sé que això no agradarà als "Quixots" però per a mi és així. La vaig llegir quan tenia 13 anys i em vaig quedar trasbalsada, vaig pensar que jo volia escriure alguna cosa semblant -pobreta de mi!-.
En aquest embolic em trobo...
Quina novel·la, fantàstica, imprescindible.
PD: sí, escriure poesía és molt difícil, tot un repte per a mí; penso que encara en queda molt per caminar-hi, però ho intento de tant en tant, sóc molt gosada. Grácies pels teus ànims.
Petons,
Anabel, la Cuentista
És un gran clàssic!
Aquesta novel·la ens la van fer llegir a tercer de BUP. Com teniem la profe que teníem i no volia que ´fos una minoria la que la llegís i que els altres la copiéssin, vam dedicar tot el curs a llegir-la. Cada setmana llegiem un capítol i ens feia uns qüestionaris. A setmanes llegiem plegats troços, a setmanes ens feia representar-ne d'altres.
En aquell moment, reconec que no ho vaig aprofitar i gaudir massa. Ara veig que va ser fascinant.
Un novel·la impressionant, gràcies a la qual vaig gaudir d'unes converses memorables. Gràcies per recordar-me-la.
Salutacions cordials
L'hauré de rellegir. Fa temps que la miro al prestatge i no l'endreço del tot!
gràcies i bon cap de setmana!
Una molt bona novel·la. Reflecteix molt bé la societat provinciana d'aquell temps. Fa pocs anys que vaig trepitjar Oviedo. Encara recordo la sorpresa que vaig tenir, quan vaig sentir que el rellotge de la Caja de Astúrias, a les hores toca "Astúrias patria querida", l'himne que van adoptar com a "nacional".
Buf, que en fa d'anys!! "La regenta" ens va caure quan tenia 13 o 14 anys, i recordo haver fet un treball sobre l'obra, al col·le. A falta d'internet, l'enciclopèdia Espasa dels avis era la meva font!
"La regenta"... en sentir-ne el nom després de tan de temps, no em faria res tornar-me-la a llegir.
Salut, Kweilan!
Impressionant, carregada de sensacions.
Quins records... A mi me la van fer llegir a l'escola... però ja en fa tants anys que ni me'n recordava. M'has refrescat la memòria, encara que, per anar bé, crec que potser me l'hauria de tornar a llegir! Bona nit!
Una gran novel.la d'un bon escriptor...i quantes Vetustes opressives que encara hi ha...pobre Regenta!!
Una de les millors novel.les. A mi em va encantar de tant ben escrita que està., una obra mestra , sens dubte...saludus campiona!!!
Jorge: Una gran novel.la. Estem d'acord.
Anabel: Estic d'acord amb tu...i ànims per la teua novel.la!
Ma-Poc: Efectivament i una novel.la que no s'hauria de deixar escapar per tots aquells que els agrada llegir.
Rits: Una gran mestra la que vas tenir perquè jo no vaig passar dels subratllats de llibres fins COU que vaig tenir una excel.lent professora.
el llibreter: Gràcies a tu pel teu comentari!!
Joana: Una gran novel.la per rellegir.
Marta: l'himne aquest continua sonant pels carrers d'Oviedo.
Ferran: Rellegir una novel.la així sempre t'aporta noves coses i nous temes.
Cesc: Així és...Una magnífica novel.la.
Nymnia: Molts dels comentaris parlen de la relectura d'aquesta novel.la...Val la pena.
Elvira: Pobra Regenta! I com tu dius no són exclusives del segle XIX.
Noctas: Així és, Noctas. Una excel.lent novel.la.
I moltes gràcies a tots i a totes i bon cap de setmana!!!
una novel.la molt llarga però que mereix la seva lectura. la recordo molt bé
Jesus: Efectivament es llegeix molt bé i la seua lectura captiva a tot aquell que la llegeix. Gràcies per la visita!!!
No he tingut l'oportunitat d'anar a Oviedo, però amb la ressenya que en fas me'n venen moltes ganes.
Ha de ser molt especial poder recórrer els carrers que inspiren aquesta gran obra i poder retrobar els espais descrits en la novel·la.
Hola, Màgia. Benvinguda al meu bloc. La veritat és que fa una impressió especial passejar-se pels carrers d'Oviedo. A més té una part vella preciosa. Gràcies per la visista!
Una obra inolvidable.Saludos
Publica un comentari a l'entrada