5/5/09

El Don apacible (1942)


Quan estava pràcticament acabant El Don apacible, vaig buscar imatges dels pobles on passa la història de l’escriptor soviètic Mijaíl Shólojov (1905-1984): Rostov, Novocherkassk...i quan vaig veure aquestes ciutats modernes al Google, per uns moments vaig pensar que hi havia un error...com si en lloc de trobar la Rússia actual hagués hagut de trobar les trinxeres, els cosacs vestits amb els seus capots militars, les terres conreades de blat o els camins de pedres en uns paratges bellíssims presidits pel riu Don. I és que quan estàs llegint aquesta novel.la, l’esperit del lector queda atrapat a les seues pàgines una bona estona després d’haver tancat el llibre.
Al poblet de Tatarski hi trobem la família Méléjov. Al començament de la novel.la, a la casa familiar hi viuen diferents generacions: els pares, els tres fills i la dona d’un d’ells. La formació militar, el conreu de la terra i la cura del bestiar és la seua vida. La 1ª. Guerra Mundial contra els alemanys i la Guerra Civil russa vindrà a interrompre aquest estil de vida que encara que ells no ho saben mai més no tornarà.
Grigori Méléjov és el protagonista. Ell, com els cosacs, es mou entre la ideologia boltxevic i la “blanca” o partidària de la Rússia tradicional. La novel.la mostra molt bé aquesta dualitat del poble cosac que dubta entre la societat proposada pels comunistes i una societat ideal assimilada a la Rússia dels tsars i que els portarà a estar dividits en els dos bàndols de la Guerra Civil i a enfrontar-se d’una forma cruel i acarnissada. El personatge de Grigori és violent però valent, és despiadat però és capaç de sentir una gran passió, pot ser irracional però és íntegre i al final se n’adona que la guerra no porta enlloc, que la guerra és absurda i que només ha portat patiment al seu poble guanyi qui guanyi.
El Don apacible és la història del poble cosac en uns anys en què el món no tenia previst fer lloc a somnis idealistes, és la història de la seua vida, del seu amor per la terra, pels costums, per la tradició i de la seua desfeta davant del poder boltxevic...És també el relat d’una guerra, de tàctiques i d’estratègies, i de com l’home es pot deixar arrossegar per les més baixes passions: l’odi , la venjança,la traïció, l’enveja, l’assassinat...I de com en mig de l’horror i la violència, té temps per estimar.
Una apassionant lliçó d’història al costat del riu Don que es mostra pacient i tranquil aliè a les barbaritats de l’home que no per repetides ens són indiferents.

28 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Quan tingui molt de temps potser em decideixo...d'aquest autor no he llegit res. Però amb la pila de llibres que em vull llegir de moment no ho faré. Tanmateix la ressenya fa goig i fan venir ganes de llegir-lo. I ara que caic si el llibre és del 1942 eren al bell mig de la segona guerra mundial! L'ànima russa és una petja que es deixa notar en Dostoyevski, Toltoi...Txejov i Gorki i sobretot Gógol...

estrip ha dit...

què faríem sense el google...
ja me l'havien recomanat, l'hauré de tenir present doncs.

Carme ha dit...

Mira que tota la vida, des de petita que he vit i llegit el llom d'aquest llibre a la biblioteca del meu pare. I així com molts i molts em van anar cridant l'atenció i els vaig anar llegint de joveneta o de més gran, mai vaig estirar el Don apacible. Encara hi sóc a temps, la fantàstica biblioteca del meu pare es conserva encara, en la s eva absència. Gràcies.

bajoqueta ha dit...

El poso a la llista encara que se necessita temps jeje. Al primer moment quan lo vas recomanar no sé per quin blog, vaig pensar ufff però ara tant ben explicat fa ganes de llegir-lo :)

L'Espolsada llibres ha dit...

Potser per l'estiu, però amb la teva descripció me n'has fet venir ganes.
Carme, encara que no hi sigui, pensa que el llegat d'una biblioteca és un gran record.

Anabel ha dit...

Hauré de fer un raconet per aquest llibre, encara que no sé quan li arribarà el seu torn...

Com si fos poca cosa la llista que tinc en espera, el diumenge, dia de la Mare, la meva filla em va regalar la autobiografia de Frank Capra que m'agrada un munt. Així que, malgrat la teva ressenya, haurà d'esperar-se, peró se'l tindrà en compte.

Petonets,

Anabel, la Cuentista

carina ha dit...

Celebro que hagis acabat el llibre i l'hagis ressenyat, a mi em va agradar moltíssim, crec que és una novel·la molt reixida i poc coneguda tot i que el seu autor sigui tot un Nòbel. Els seus protagonistes quedaran per sempre més dibuixats a la meva memòria. És espectacular la manera en què Cholojov descriu la vida dels cosacs, gairebé et sents un d'ells quan el llegeixes, és viu, realista, tant ben descrit que pots intuir i veure com en una pel·lícula la seqüència dels fets.
Una gran novel·la, sí, senyor!

Jaume Puig ha dit...

Suposo que la foto que has posat és del Don. Quina impressió veure'l com està ara tinguent com a única referència de l'imaginari en Sholojov! La comparança que fas a l'inici del teu apunt entre els dos Don és material literari de qualitat per desenvolupar.

Marta ha dit...

Es veritat, quan llegeixes aquestes històries, sempre penses que trobaràs els països d'aquella manera.
Per això la lectura et fa viatjar en el temps i quedes enganxat. De totes maneres les ciutats amb riu, encara avui dia són ben boniques. Bona descripció del llibre. Me l'apunto.

Cesc ha dit...

Buscar fotos dels indrets indicats diu que t'endinses enormement dins del què llegeixes i mira, no el coneixia aquest llibre, ni anomenat :)

Assumpta ha dit...

Què bé que ho expliques :-)

No sé, escrius com amb dolcesa, imagino com si et sentís parlar amb veu suau i estessis explicant això del riu, de la Guerra, del conflicte la ideologia boltxevic i la Rússia tradicional :-)

El llibre no crec que el llegeixi, recordo que vas dir que tenia 2000 pàgines!! Però bé... no se sap mai :-))

Ferran ha dit...

Aquest és un clàssic-clàssic, oi Kweilan? El títol i la història em són molt familiars, tot i no haver-me'l llegit mai.

Constato, un cop més, com certes històries són atemporals i "ageogràfiques"; podria haver passat abans o després, aquí o allà... la història de la humanitat és plena d'estratègies, passions, amor...

Natxo Rovira ha dit...

Quina ressenya més ben feta, kweilan, entren ganes de llegir aquest llibre.

Com diu en Ferran aquesta història podria ser atemporal. Però no deixa d'horroritzar-me la història d'Europa de la primera meitat del sagle XX, tan agressiva, tan violenta, tan cruel...

En fi, el Don Apacible, quan he llegit aquest títol, m'he quedat captivat en els meus propis pensaments, tot mirant la foto. I és que aquests rius de l'Europa de l'Est em porten directe a la meva pròpia història...

Un post preciós, benvolguda kweilan

Anònim ha dit...

dona, por fin... la de díes que t'esperàvem.

jordicine ha dit...

Jo estic amb un altre rus. Els relats de Lev Tolstói. Una abraçada.

Deric ha dit...

no l'havia escoltat mai, però és que tampoc em tiren els escriptors soviètics

kweilan ha dit...

Elvira FR: Amb un llibre així, la pila augmenta...però val la pena. Els autors russos i l'ànima russa...m'agraden aquestes novel.les seues. Tolstoi és el meu preferit.

estrip:Si t'hi poses ja ens diràs què t'ha semblat.

Carme: Una magnífica biblioteca que pel que es veu amaga joies que t'esperen!! Els llibres d'algú conserven el seu esperit i la seua ànima...ell ja no hi és però els llibres ens fan companyia.

bajoqueta: Amb el ritme que tu portes segur que te'l llegeixes en un moment. I crec que t'agradaria.

L'Espolsada: Es veritat que es necessita una mica de temps lliure perquè en cas contrari es pot eternitzar.

Anabel:Sí, cal temps per decidir-se a començar aquesta novel.la.

carina: Gràcies!!! Una gran novel.la. Les descripcions són precioses, la manera de contar les coses, el dramatisme, els cops d'efecte, les contradiccions...hi ha moments que em sentia tan trista, tan feta pols de veure tot el que estaven patint, de veure com la violència, la guerra afecta als homes...que parava de llegir una estona.

Jaume Puig: Gràcies...I sí és una foto de Rostov del Don, una de les ciutats més importants, la capital de la zona des de 1928.

Marta: Gràcies pel teu comentari. Un riu ple d'encant com es veu a la imatge.

Cesc: Potser no és tan coneguda com altres però és una gran novel.la. He estat llegint que va ser un autor qüestionat i rodejat de polèmica i potser va contribuir a no ser tan famós.

kweilan ha dit...

Assumpta: M'encanten les novel.les llargues perquè així si m'agraden duren més...des de sempre...una novel.la que m'agradés i me l'acabava en una tarda, em feia molta ràbia. A veure si t'animes!!

Ferran: Gràcies pel teu comentari amb el que estic totalment d'acord.

Natxo: Com bé dius el segle XX està ple de guerres i violència i ja es veu que això no s'atura. I en aquest llibre, t'adones com dos opcions s'enfronten en una guerra d'amics i germans i et desesperes perquè com a lector ho veus tan inútil...Una abraçada!!!

Anònim: Ets un impacient i ja se sap que les coses bones es fan esperar :)

Jordicine: Crec que aquest llibre també t'encantaria perquè encara que és un autor posterior és també una novel.la realista que ens recorda els mestres russos del XIX.

Deric: Se li ha recriminat la seua vinculació ideològica amb el comunisme soviètic i t'he de dir que la vaig començar amb un cert dubte per aquest motiu però el tractament de la història no m'ha semblat partidista ni molt menys.

I una abraçada a tots i a totes pels vostres comntaris. Gràcies epecials a la carina per haver-la recomanat!!!

Noemí Pastor ha dit...

Dios mío, qué poco sé de literatura rusa. Creo que me quedé en Tolstoi.

Noctas ha dit...

Shojolov., el tinc apuntat a la llista a més sóc un apassionat de Tolstoi, Dostoiesvky, Chejov., ara falta que m'endinsi dins l'univers Shojolov...saludus Mestra!!!!

Cristina ha dit...

Interessant proposta. A veure si trobo temps per llegir-lo. Gràcies!

kweilan ha dit...

Noemí: Tolstoi és un dels meus novel.listes preferits.

Noctas: Doncs aquest autor segueix l'estela del realisme rus.

Cristina: A veure si tens temps i el pots llegir. Val la pena.

Gràcies pels vostres comentaris i una abraçada als tres!

Ma-Poc ha dit...

me l'apunto... ai, des de que consulto els vostres blocs més que una llista de llibres per llegir tinc una enciclopèdia ,)

kweilan ha dit...

Gràcies per la visita Ma-Poc...em sembla que ens passa una mica a tots això. A part de les nostres pròpies lectures llegim aquí i allà i se'ns acumula...una meravella de cua de llibres ens espera!!!

Tonina ha dit...

Jo també me l'apunto. malgrat sigui llarg, la història i les novel.les històriques m'ateuen molt.
Gràcies per la recomanació, me l'apunto a la llibreta.

Mireia ha dit...

Hola, Kweilan, després de llegir la teva magnífica ressenya et diria que l'apunto, però estic rellegint MAL DE PEDRES, és curtet i segur que demà ja el tindfré acabat, però me n'esperen tants que... he decidit (de moment) no apuntar-ne més a la llista!

Jeroni Maleuff ha dit...

Interessant.
En qualsevol cas, les guerres no són absurdes. Són calculadament interessades.
No creus?

kweilan ha dit...

Gràcies, Mireia...a veure si trobes temps perquè està molt bé.

Jeroni: I tant que ho trobo...en el cas de la novel.la que he comentat és absurd per ell, per la gent humil...un altra cosa és que tot estigui calculat. I el teu comentari no pot ser més adient pel llibre que estic llegint ara "Ébano"...on es veu clarament el que tu dius.

Gràcies pels vostres comentaris i una abraçada!