La punxa ha estat el nom d’una secció del diari local de Lleida, La Manyana. Era un article d'opinió a la primera plana on el seu autor, el periodista Josep Ramon Correal, deixava cada dia la seua empremta. Un article curt però deliciós on hi treia el suc al tema del dia.
Des de Ponent, una veu crítica i assenyada deia la seua i ho fa fet durant 15 anys.Els arguments han anat des del litigi de les obres d’art amb l’Aragó a la sequera, des de les obres de l’AVE al dolor per la desaparició d’un amic... Pinzellades de la realitat d'aquesta part del país amb ironia i estimació. Perquè per damunt de tots els articles planeja el seu amor per Lleida.
El llibre de les punxes és un recull d’aquests breus articles que ell escrivia quan es quedava sol a la redacció. Cada nit, fent un repàs a l’actualitat diària, ell teclejava La punxa que molts llegíem al dia següent.
Periodista d’una llarga trajectòria directiva dins de La Manyana, tertulià a la Catalunya Ràdio del Bassas, Josep Ramon Correal va ser també un dels membres fundadors de La Boira (1979), revista mítica que va ser la primera que es va fer en terres lleidatanes totalment en català després del franquisme.
Ara ha plegat del diari i de La punxa ens ha quedat aquesta excel.lent antologia. Si voleu conèixer una visió molt especial del món que ens envolta us recomano aquest llibre. Us ho passareu bé!
Des de Ponent, una veu crítica i assenyada deia la seua i ho fa fet durant 15 anys.Els arguments han anat des del litigi de les obres d’art amb l’Aragó a la sequera, des de les obres de l’AVE al dolor per la desaparició d’un amic... Pinzellades de la realitat d'aquesta part del país amb ironia i estimació. Perquè per damunt de tots els articles planeja el seu amor per Lleida.
El llibre de les punxes és un recull d’aquests breus articles que ell escrivia quan es quedava sol a la redacció. Cada nit, fent un repàs a l’actualitat diària, ell teclejava La punxa que molts llegíem al dia següent.
Periodista d’una llarga trajectòria directiva dins de La Manyana, tertulià a la Catalunya Ràdio del Bassas, Josep Ramon Correal va ser també un dels membres fundadors de La Boira (1979), revista mítica que va ser la primera que es va fer en terres lleidatanes totalment en català després del franquisme.
Ara ha plegat del diari i de La punxa ens ha quedat aquesta excel.lent antologia. Si voleu conèixer una visió molt especial del món que ens envolta us recomano aquest llibre. Us ho passareu bé!
21 comentaris:
Doncs mira, va bé saber-ho, que vaig agafant idees per Sant Jordi :-))
(De paraula de verificació em surt "optim", serà un senyal?) :-))
com diu l'Assumpta, bon temps per anar agafant idees i recomanacions.
el litigi de les obres d'art d'Aragó! desconnec el moment actual, xò desitjo de tot cor que acabi de bona manera, ja que hi ha tants interessos que de vegades es perden coses.
sovint pels que sóm de BCN ens és difícil veure que hi ha dia rera dia més enllà. i crec que ens perdem mil i una coses que passen a les nostres terres molt intessants.
una llàstima que hagi desaparegut la revista, no?
El món vist des de Lleida? Jo li regalaria a tots els centralistes catalans (que també n'hi ha, massa que n'hi ha!), (1) perquè aprenguin a ser coherents i (2) perquè sàpiguen que Catalunya va més enllà dels límits Besòs/Collserola/Llobregat!
mira, no el coneixia...
Ara sí que m'has deixat sorprès del tot... jo que m'esperava llegir-lo abans que tu i ja m'has guanyat!
A Lleida necessitem 50.000 Correals per anar bé. Era el primer que llegia cada dia de La Mañana, sense falta. Ara l'article del Pau Echauz no és el mateix.
Gràcies al Correal i a la Punxa vaig poder solucionar uns problemes amb els de MRW de davant de casa.
I per cert, què se n'ha fet del Correal? Té algun projecte entre mans?
Gràcies per la recomanació Kweilan.
Ferran, el mateix es pot aplicar als valencians, que som la perifèria de la perifèria!!!!!!!
Hola,
He vingut a saludar-te després del teu passeig pel meu blog i m'he sorprès molt al veure la temàtica del teu. M’esperava un blog literari, però m'ha agradat molt descobrir un blog, literari també, sobre recomanacions per llegir. Jo que soc molt eclèctica a l'hora d’escollir libres per llegir, segur que el teu blog serà una gran ajuda.
Sí, estem molt a prop. Soc d'Osca però porto més anys ja a Lleida que els que vaig passar a la meva ciutat.
Perdona pel meu català que és molt dolent, estic intentant millorar-ho.
Ah, gràcies per les teves paraules envers mi post en el blog de Marcela. Rodant, rodant, ens hem trobat.
Ha estat tot un plaer,
Anabel, la Cuentista
Me l'apunto a l'agenda...saludus campiona!!!! per cert recomano "El Nostre Heroi Josep Pla" de l'Enric Vila.
Assumpta: Sí, serà una senyal!!
estrip: És un llibre interessant per conèixer una mica millor Lleida i les seues preocupacions.
rits: Sí, va ser una llàstima lo de la revista.
Ferran: Totalment d'acord amb tu.
Cesc: L'autor és molt conegut a les comarques de Ponent i se li té molt respecte i admiració.
Babunski: A la presentació del llibre, el Vidal Vidal li va demanar que tornés a escriure i que no ens deixés massa temps sense les seues paraules.
Abel: El País Valencià és també un gran desconegut per les nostres terres també.
Anabel: Benvinguda!!! Ens anirem llegint.
Noctas: Gràcies, Noctas. El buscaré a la llibreria.
I una abraçada a tots i malgrat el temps, disfruteu de la Setmana Santa!!!
Doncs mira, per tenir més punts de vista, des de la centralista Barcelona, que no passa de Collserola si no és per anar a treballar, li donaré un cop d'ull!
;-))
Àlex: Sí està molt bé per saber "coses" que passen més enllà del Barcelonès.
No el coneixia, però pel que dius deu tenir uns articles deliciosos! A veure si en llegeixo alguna cosa!
Ma-Poc: Sí que et poden agradar. Els articles só divertits, irònics, crítics...Bones vacances!
A mi m'agrada llegit llibres d'estos d'articles d'opinió. Expliquen una altra història actual i les preocupacions del dia a dia de la gent. No el coneixia a Josep R. Correal. Me l'apunto.
Bé doncs, me l'apuntaré també a la llista! Ara que... des que conec el teu blog que m'estas posant molts deures!!! però ja m'agrada! I que duri! Que hi ha més llibres que llonganisses, i llegir-te em va bé per a poder-me decidir entre tants i tants! Un petó!
Aquest toca ben d'aprop, noia, bo de saber-ho!
Que acabis de passar uns bons dies!
;)
Abel, malauradament tens raó!
bajoqueta: És una forma de conèixer també alguns aspectes de les terres lleidatanes.
Cristina: Benvinguda i gràcies per passar pel meu bloc. Ens anem llegint!!
Nymnia: Cada dia més llibres...i es nota que s'apropa Sant Jordi per la quantitat de llibres que tenim a l'abast a les llibreries.
-assumpta- Gràcies!! Igualment!!!
Ferran: Jo també li dono la raó a l'Abel.
I gràcies a tots i que us vagi bé aquesta setmana després d'aquests dies de vacances!!
L'alegria per haver disfrutat de l'ésser que ha marxat va ocupant el dolor de la pèrduaEi, kweilan, aquesta frase és un bonic regal. M'agrada anar trobant-te pel camí. M'agrada com escrius...
Gràcies, Natxo! Una abraçada i bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada