Ahir un diari portava una crònica sobre els 20 anys de la revolució iraniana i en quina situació es troba aquell país llunyà després de l’arribada al poder de Khomeini.
Un diumenge normal potser només m’hagués mirat els titulars, però ahir feia pocs dies que havia acabat de llegir La casa de la mesquita de Kader Abdolah (1954) i no vaig poder estar indiferent al reportatge de l’Iran actual.
Gràcies a la llibreria l’Illa que va recomanar aquest llibre he gaudit d’una novel.la que ens explica la vida d’una família responsable de la mesquita i del basar a la població iraniana de Senedjan.
El marc històric esdevé interessant doncs la narració ocupa els anys anteriors i posteriors a l’arribada dels aiatol.làs i ens conta com va evolucionant el món dels membres d’aquesta família i el del poble persa segons els moments històrics que van vivint.
Però la novel.la va més enllà. És un cant a l’amistat, a la senzillesa, a l’amor a les petites coses, al plaer, a la bellesa...Una història sensible i preciosa.
Un diumenge normal potser només m’hagués mirat els titulars, però ahir feia pocs dies que havia acabat de llegir La casa de la mesquita de Kader Abdolah (1954) i no vaig poder estar indiferent al reportatge de l’Iran actual.
Gràcies a la llibreria l’Illa que va recomanar aquest llibre he gaudit d’una novel.la que ens explica la vida d’una família responsable de la mesquita i del basar a la població iraniana de Senedjan.
El marc històric esdevé interessant doncs la narració ocupa els anys anteriors i posteriors a l’arribada dels aiatol.làs i ens conta com va evolucionant el món dels membres d’aquesta família i el del poble persa segons els moments històrics que van vivint.
Però la novel.la va més enllà. És un cant a l’amistat, a la senzillesa, a l’amor a les petites coses, al plaer, a la bellesa...Una història sensible i preciosa.
Penso en tants detalls: la generositat de les àvies, l’amistat retrobada dels veïns de l’Aga Djan, l'amor als fills...emocions que ens fan vibrar i que, malauradament, conviuen amb la tortura, la repressió, la por i el fanatisme.
Tot plegat en una narració que ens fa quedar enyorats i tristos per haver-la acabat.
I encara l’enyoro.
I encara l’enyoro.
23 comentaris:
tot i ser molt diferent, em fas recordar "De part de la princesa morta"
sembla molt interessant, apuntat!!!.
Aquesta crítica teva m'ha fet pensar en la Mandana, una bona amiga iraniana/argentina que tinc a Berlin. Ella m'ha explicat tantes coses, tantes!, del país on va néixer...
Fa un parell d'anys, també a Berlin, vaig tenir una companya iraniana en un curs d'alemany, la Parvaneh. També a través d'ella (mitjana edat, força "occidentalitzada"... però a l'alemanya, clar) vaig aprendre molt del país.
Buf, quantes coses m'han vingut al cap ara, de llegir-te!
És que no puc, les teves lectures són massa per mi. Quan veig el que llegeixes em sento vulgar, però suposo que sobre gustos no hi ha res escrit. Però m'enganxa la teva manera d'explicar i estimar els llibres, no ho puc evitar, sé que alguns no els llegiré mai, com aquest, per exemple (però no creguis, eh, que algun altre me l'he apuntat a la meva llisteta de compra...), però quan tu ho expliques sona tot tan bé...
Per cert, la llibreria que dius està allà al carrer Gavina (o alguna cosa així), que uneix Pelai amb Tallers, o em confonc?
Això meu es estrany... em passa com en Xexu però elevat a la enèssima potència... Sé que no llegiré el 99,9% dels llibres dels que parles... però m'agrada llegir com en parles :-)
No sé si és normal això, eh?
Jo ho intento (llegir els llibres que comentes), però com diuen els altres companys, sé quie no arribaré al , diguem-ne, 70% d'ells...
Sempre és un plaer descobrir blocs tant ben escrits i que parlin de literatura., també serà un plaer linkar-te al meu blog...saludus lectora
Jo també he pensat en la princesa, i en els llibres que ens acosten a 'orient mitjà i el seu viure quotidià. Un món d'exquisida sensibilitat... Me l'apunto!
ara tinc el meu fons de lectura exhaurit. miro altre fons, el de la biblio, a veure si hi és.
me'n refio eh!!!
petooons!
"emocions que ens fan vibrar i que, malauradament, conviuen amb la tortura, la repressió, la por i el fanatisme". Cert i inevitable.
M'apunte el títol.
rits: És un llibre molt interessant. A mí em va recordar als llibres del Mahfuz.
Ferran: Un país amb una problemàtica específica per les dones. I ara recordo la pel.li de Persépolis (2007) de la Marjane Satrapi.
Xexu: Aquest podria ser un candidat. Crec que t'agradaria. La llibreria no sé on està. Em referia al bloc que tinc linkat i que està superbé Una illa plena de llibres.
Assumpta: Gràcies pel teu comentari i a veure si et tornes a enganxar :)
Abel: Segur que t'agrada aquest llibre. Ja m'ho diràs.
Noctas: Benvingut! Ens anirem llegint.
zel: Em sembla que t'agradarà força.
òscar: Mai es pot assegurar res al 100% però aquest llibre ens conta una història que t'enganxa a diferents nivells. I crec que te'n pots refiar. De vegades em diuen que m'agraden llibres rars però aquest és molt bo. Una illa plena de llibres el va recomanar també . Té un post que em va fer decidir a mí. I ho vaig encertar plenament.
Jeroni: Espero que t'agradi i que el disfrutis.
I una abraçada a tots i a totes pels vostres comentaris i aportacions!!
Estimada Kweilan,
ja fa dies que et volia agrair els teus comentaris al Blog del David, ens ajuden a seguir... És increïble com pots connectar tant amb la gent sense coneixe'ls, sols per unes paraules dites en el moment que més et calien, com una empenta per sentir-te be, sentir-te escoltat o estimat.
Amb els llibres em passa el mateix, en començo un a l'atzar i és just aquell el que necessitava en aquell moment...
Des que va morir el David, però, em costen molt les novel·les, sols llegeixo assaig, molta filosofia i com a màxim novel·les amb missatge... tipus l'Alquimista o Sidharta, que m'han ajudat tantíssim!
Petonets i gràcies per escriure tant bonic.
Anni
Jo hi estic de ple! M'agrada molt. Ja el comentarem.
anna: Moltes gràcies per entrar al bloc i per les teues paraules. Tal com tu dius hi ha llibres que pel que ens suggereixen o pel que ens fan meditar ens ajuden a tirar endavant perquè ens obren camins que potser sols no veuríem.
Molt contenta de què hagis passat per aquí...Una abraçada molt forta!
L'Espolsada llibres: Qué bé! Ja parlarem!
hauriem de descobrir més la literatura àrab, és molt rica i atractiva
Deric: Tens tota la raó. Rica i atractiva. I aquesta novel.la, com les del Mahfuz i altres escriptors, és universal... ens conta una història d'uns personatges d'un país llunyà però que, al llegir-la, els sentim propers perquè vivim amb ells el seu dia a dia i patim amb ells els seus neguits.
Hola,
per alusions.
Celebro que t'hagi agradat i que el recomanis amb tant estusiasme.
Xexu, som una llibreria de Mollet del Vallès, no de Barcelona. La kwelan hi te un link http://illallibres.blogspot.com . Allà podràs llegir comentaris dels llibres que llegim i les nostres dades.
He fet una mirada als articles que tens a la primer pàgina del bloc, i no n'he llegit cap... aix...
De totes maneres, aquest em fa el pes! Hauré d'apuntar-me'l en algun lloc per pensar-hi quan acabi els dos llibres que tinc començats i el tercer en cua! aix...
Em sembla que a mí també em passa una mica com als demés. Ara encara estic acabant "Els homes que no estimaven les dones". I en tinc una bona pil·la de pendents i d'altres apuntats. M'agradaria disposar de molt més temps. I per a llegir aprofito al tren, però j no puc en cap més moment.
Aquest m'ha deixat un no sé que a dins... que em sembla m'afanyaré a buscar-lo. Ja t'ho diré.
Gràcies, perquè llegir els teus comentaris envers els llibres són com una petita finestra que ens hi deixa entrar el cap des d'afora. No nomès les quatre ratlles amb que molt crítics comenten o fan o no una recomanació.
Repeteixo, Gràcies Kweilan !!!
Llibreria l'illa: Avui he mirat fotos de la vostra llibreria a Internet i m'ha semblat fantàstica. Llàstima que estigui lluny de casa meua.
Nur: Gràcies per la visita. És un llibre que crec que et pot agradar.
-assumpta- Gràcies per totes les coses que dius. Ets un sol i mai millor dit.
Ja l'he acabat, l'he deixat reposar i ja enyoro les històries tal com vaig enyorar les àvies a mig llibre.
L'espolsada: Molt bé! Gràcies pel teu comentari :)
Publica un comentari a l'entrada