20/10/13

Nens menjant raïm i meló



Fora fa fred. Gela contínuament. El professor va explicar ahir que som dins una era glacial que ens obliga a viure sense poder sortir a l’exterior. El sol no calenta prou després que l’atmosfera es convertís en una mena de gasos irrespirables que impedien l’arribada de la llum i la calor del sol.
Avui és un matí especial. Anem d’excursió. Visitarem un museu. Els de la meua classe mai no hi hem anat encara.  Un museu és un conjunt d’habitacions on hi ha quadres. Dibuixos com els que fem a l’escola però de pintors famosos.
La mare em diu que m’afanyi, que fem tard. Agafem l’ascensor que ens porta sota terra. A dos minuts caminant, agafo l’autobús i marxo cap a l’escola. El trànsit sota terra ha augmentat molt des que van prohibir totalment els desplaçaments pels carrers de la superfície.
Quina emoció! Ja estem al museu i el professor ens va comentant els quadres. No és el que m’imaginava i no acabo d’entendre les explicacions massa bé. Ens parem davant d’uns nens sense sabates que mengen uns fruits anomenats raïm i meló. Menjars poc saludables i que ja no existeixen. 
-Alguna pregunta? Diu el mestre.
Aixeco la mà.
-Digues – m’anima el profe.
-Per què van mig despullats? No tenien fred?

10 comentaris:

joan gasull ha dit...

Com a profecía t'ha faltat de dir a quin any passa aquesta podriem dir terrible història.
Molt ben cosit tot plegat.

Carme ha dit...

Genial, kweilan, com sempre, els teus relats m'encanten.

XeXu ha dit...

El pitjor del cas és que no em sembla un futur gens inversemblant! Molt bona història, i per pensar una estona.

McAbeu ha dit...

Molt bo i molt ben explicat. Felicitats!

M'ha quedat el dubte de què menjarem en aquest futur sota terra que sigui més saludable que la fruita, però potser més m'estimo no saber-ho.

montse ha dit...

Un relat màgic i sorprenent.

Ferran d' Armengol ha dit...

M'ha agradat aquest ficció, tan realista. Molt ben ambientada i de lectura agradable. Bon relat!

El porquet ha dit...

Anem perdent tants llençols a cada bugada que aviat en podrem fer un museu amb el que sobrevisqui de peu.

Elfreelang ha dit...

cap un futur que ben bé podria ser....ai les preguntes innocents de les criatures... m'ha agradat molt el teu relat!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Els dibuixos que deu fer aquesta mainada també deuen ser sorprenents per nosaltres. Molt bon relat

Rafel ha dit...

Doncs quedar-se sense fruita és molt greu.